La ciutat de València acollirà per primera vegada la conferència TAUP en 2021, una de les reunions científiques "més importants a nivell mundial" sobre la Física d'Astropartícules, disciplina que tracta qüestions clau en la comprensió del cosmos com la naturalesa del neutrí, la detecció de la matèria fosca o l'origen i evolució de l'univers.
La decisió es va anunciar divendres passat en la clausura de TAUP 2019, que es va celebrar la setmana passada a la ciutat japonesa de Toyama, i confirma la candidatura proposada per l'Institut de Física Corpuscular (IFIC), centre mixt del CSIC i la Universitat de València, al costat d'investigadors d'altres centres espanyols, informa la institució acadèmica en un comunicat.
La candidatura valenciana està donada suport per grups d'investigació del CIEMAT i l'Institut de Física Teòrica (IFT, UAM-CSIC), i de les universitats d'Alcalá de Henares, Granada, Illes Balears, Santiago de Compostel·la i Saragossa. La sèrie de conferències TAUP (Topics in Astroparticle and Underground Physics) va nàixer de la iniciativa d'un grup d'investigadors, principalment espanyols i italians, entre ells els professors José Bernabeu, membre del IFIC, i Ángel Morales, de la Universitat de Saragossa.
TAUP és una de les conferències internacionals "de major prestigi" en alguns dels temes més importants en la Física actual, en particular aquells situats entre la física de partícules, la cosmologia i l'astrofísica.
Per exemple la física de neutrins, una de les partícules elementals més abundants de l'univers que a penes interactua amb la resta i que podria tindre la resposta per què vivim en un món de matèria i no d'antimatèria, la matèria fosca que compon un quart de l'univers però que continua sent un misteri per a la ciència; o el que poden dir les ones gravitacionals i els raigs còsmics d'alta energia sobre el cosmos.
Amb el patrocini de la Unió Internacional de Física Fonamental i Aplicada (IUPAP), aquesta sèrie de conferències se celebra cada dos anys des de 1989, quan es va organitzar la primera edició en el Laboratori Subterrani del Gran Sasso, a Itàlia. El nom de la conferència fa referència a la Física Subterrània, la que es realitza en laboratoris situats baix grans muntanyes com el Laboratori Subterrani de Canfranc (LSC), al Pirineu aragonés. Des de llavors s'han celebrat 16 edicions de TAUP, sent la de 2005 a Saragossa l'última a Espanya.
La de Toyama ha comptat amb la participació de més de 500 científics, entre ells els professors Takaaki Kajita i Arthur McDonald, guardonats amb el premi Nobel de Física en 2015. Entre els resultats presentats en TAUP 2019 destaquen els primers que anuncia l'experiment Katrin, que permeten fixar un límit superior a la massa del neutrí de 1,1 eV (dues milionèsimes de la massa de l'electró) a partir de mesures en laboratori de la desintegració del triti.
"Per al IFIC constitueix un gran reconeixement aquesta elecció, per a la qual s'ha valorat tant el treball dels nostres grups d'investigació com la nostra capacitat per a organitzar grans esdeveniments internacionals. La celebració de TAUP 2021 a València permetrà als investigadors del IFIC, i especialment als més joves, entrar en contacte amb els majors experts mundials d'un camp tan dinàmic com la Física d'Astropartícules", remarca Sergio Pastor Carpi, investigador del IFIC que ha presentat al Japó la candidatura valenciana.
IMPACTE DELS GRUPS ESPANYOLS
L'organització d'aquesta prestigiosa conferència a Espanya reconeix l'impacte dels grups espanyols dedicats a la Física d'Astropartícules, i en particular la trajectòria del centre d'investigació valencià en aquest camp, on desenvolupa importants projectes, tant experimentals com teòrics.
El IFIC participa en la construcció del major telescopi de neutrins del món al Mediterrani, KM3NeT, i en altres experiments dedicats a estudiar aquesta elusiva partícula com T2K (el Japó), DUNE (els EUA) o NEXT (LSC).
En estreta col·laboració amb els experiments, diversos grups d'investigació de l'IFIC desenvolupen teories per a explicar les propietats dels neutrins, l'origen de la seua massa i la seua utilització com a 'missatgers' per a estudiar el cosmos i fins i tot l'interior de la Terra; com es va crear la matèria que compon l'univers que habitem; quina és la naturalesa de la matèria fosca i com es podria detectar, i quin és l'origen dels raigs còmics més energètics que es coneixen.