Des de fa uns anys que s'observa als barris de la ciutat de València un augment considerable del nombre dels apartaments turístics existents. S'estima que a la ciutat de València en són més de 5000, i aquest nombre sols contempla aquells que estan inscrits en el registre de la Generalitat. Segons la xarxa de col·lectius i associacions veïnals de diversos barris de València, "EntreBarris", "el darrer any s'han posat al mercat més pisos destinats al lloguer turístic que no pisos destinats al lloguer dels i les veïnes que vivim a València", per això s'oposen frontalment a la turistificació que viu la ciutat.En aquest context, reivindiquem el dret a la ciutat dels veïns i veïnes així com demandem accions que asseguren l’accés a l’habitatge i la permanència en aquesta.
Al següent mapa pots trobar de manera interactiva la situació en què es troben els diferents barris de la ciutat de València. Aquelles zones amb el marcador de color groc són les zones afectades per expulsions i aquelles amb el marcador de color blau, zones amb apartaments turístics il·legals.
Des de l'Ajuntament de València s'han plantejat diferents alternatives i solucions, per a "EntreBarris", "insuficients". Per això han decidit posar-se mans a l'obra llançant la campanya per denunciar, en primera instància, "tots aquells apartaments que no acompleixen la normativa actual del mateix Ajuntament i que segons les nostres dades són el 66% del total dels enregistrats en la mateixa base de dades de l'administració pública", afirma l'organització veïnal.L'objectiu d'aquesta campanya és que l'Ajuntament de València deixe les paraules i passe als fets. Per això li exigirem el tancament de tots aquells apartaments il·legals existents a la ciutat i que nosaltres denunciarem durant les pròximes setmanes.
Per altra banda, només en 2018, a València van ser desnonades per resolució judicial 1287 famílies que vivien llogades o hipotecades i a aquesta dada s’han d’afegir aquells desnonaments invisibilitzats que no augmenten les estadístiques judicials, com els causats per pujades de lloguer, finalització de contracte o compra de l’habitatge per part de corporacions internacionals que gasten els habitatges com actius d’inversió.
“La crisi de l'habitatge que patim a l’estat espanyol en general, i a la ciutat de València en particular, es fa cada dia més evident, ja que immobiliàries, bancs i fons voltors han impulsat una bambolla de lloguer que ha provocat una pujada dels preus a la ciutat de València d’un 44% en els darrers cinc anys”, afirma el col·lectiu EntreBarris.
Els preus actuals del lloguer suposen que els llogaters gasten en habitatge al voltant del 40% de la seua renda.
[embed]https://twitter.com/EntreBarris/status/1195026186214219778?s=20[/embed]
ELS 5 PUNTS PER UNA VALÈNCIA HABITABLE
L’organització veïnal “EntreBarris” proposa els següents 5 punts de mínims per començar a revertir l’encariment de l’habitatge i fer de València una ciutat habitable.- Regulació restrictiva dels establiments turístics per barris i en perspectiva de ciutat amb la finalitat de permetre la permanència del veïnat en la zona. En alguns barris de la ciutat s’han de prendre mesures concretes, com declarar-los zones turísticament saturades, per evitar l’expulsió del veïnat o la implantació de ràtios per regular els apartaments turístics en la zona.
- Parc d’habitatge públic. Proposem la creació d’un règim de lloguer o a preus assequibles sempre per baix del preu de mercat per ajudar a les persones amb menys recursos econòmics. Per aquest parc d’habitatge públic s’haurien d’aprofitar les vivendes públiques en mans de l’Ajuntament de València així com aquelles en mans d’entitats financeres que hagen sigut rescatades en diners públics.
- Establiment del preu de lloguer. Considerem fonamental introduir mecanismes de fixació de límits públics als lloguers, d’acord als m2 de la vivenda i els ingressos del veïnat, mitjançant formes de participació comunitària i decisió col·lectiva. Alhora, aquestes mesures deuen preveure i atendre a formes de control dels pagaments en negre de lloguers.
- Ni desnonaments ni desallotjaments. L’administració ha de posar en marxa tots els mecanismes possibles per impedir que continue quedant gent sense casa i cases buides en mans de grans propietaris que esperen el millor moment per a especular. Al mateix temps, exigim la despenalització de l’ocupació i demanem l’aturada dels desallotjaments.
- Cooperatives d’habitatge. Defensem la figura de la propietat comunitària per tal de donar resposta a les necessitats actuals de les persones, i posar al centre la vida. S’han d’impulsar polítiques que busquen la gestió col·lectiva dels habitatges actuals, que contemplen altres models de tinences, com poden ser els models cooperatius.