El Valencia CF celebra el centenari amb la millor guinda de la temporada: la huitena Copa del Rei de la seua història. L'equip valencianista ha guanyat la Copa del Rei enfront del FC Barcelona per 1-2 a Sevilla.
El Valencia CF ha guanyat aquest dissabte per 1-2 al FC Barcelona en la final de la Copa del Rei en l'estadi Benito Villamarín de Sevilla gràcies als gols de Kevin Gameiro i de Rodrigo Moreno enfront del gol de Leo Messi.
El Valencia CF va conquistar amb brillantor la Copa del Rei, l'octava de la seua centenària història, en l'estadi Benito Villamarín en derrotar al FC Barcelona per 1-2 en una final molt emocionant, competida, culminada amb els gols de Gameiro i Rodrigo Moreno i amb la qual els de Mestalla culminen una temporada fantàstica amb l'espectacular classificació per a la Champions de la pròxima temporada 2019-20 fa a penes una setmana, i després d'haver arribat a les semifinals de la UEFA Europa League.
I això que davant tenia al ‘Rei de Copes’, el FC Barcelona, amb 31 trofeus en la seua vitrina, i que, a més, portava sis finals consecutives d'aquest torneig. Però tot principi té un final que es va encarregar de materialitzar un excepcional Valencia CF de Marcelino García Toral, qui, per fi, va trencar també a nivell individual una pèssima ratxa de resultats com a entrenador davant els blaugranes als quals, fins hui, no havia sigut capaç de véncer després de vint enfrontaments.
El Valencia CF va tindre fe des de l'inici que es va plasmar en una acció de murrieria de Rodrigo en el minut 5, qui va aprofitar un mal rebuig de Lenglet i, després de regatejar al meta Cillessen, va veure com Piqué, des de la mateixa línia de gol, va evitar el 0-1. El FC Barcelona a penes inquietava a Jaume, dominava la situació, tenia la pilota, però res més. Joc molt horitzontal sense Parejo. Tot el contrari que els de Marcelino que, quan arribaven a l'àrea blaugrana, ficaven por. Eren verticals. I més quan Gameiro es va inventar una sabatada impressionant que es va colar en l'esquadra del porter. Era el minut 21 i el deliri es va deslligar en les graderies del Villamarín.
Però l'espectacle no havia fet més que començar, ja que el Valencia CF, molt segur arrere, va tornar a ser letal en atac. Una contra ràpida, Carlos Soler li guanya en carrera a Jordi Alba, centra mesurat i Rodrigo, de cap, marca el 0-2, la seua cinquena diana en Copa que va desembocar en un èxtasi màxim dels afeccionats que van recordar això de ‘si es pot, sí que es pot’. Clar que sí. Només al final del primer temps Jaume va haver d'intervindre de forma magistral, primer a una rematada de Messi, i segon a un altre de Rakitic. Sensacional el porter d'Almenara, qui transmetia molta tranquil·litat sota pals.
Després del descans Guedes, en el minut 48, va fer tremolar els fonaments blaugranes. Llàstima que el seu potent xut isquera lleugerament desviat. Hauria sigut la punta, encara que en el 55 Messi va llançar al pal i, en el rebutge, Arturo Vidal va rematar molt alt. Una nota negativa dins de l'alegria lògica per la victòria va arribar passada l'hora de joc quan Parejo, el gran capità, va haver de ser substituït per un problema muscular. El seu nom va ser corejat per tots els valencianistes mentre Kondogbiaassumia el seu paper en el camp.
L'emoció va augmentar per moments i més quan Messi retallava distàncies en el minut 72. Era un partit jugat de poder a poder entre dos equips amb objectius diferents. El Valencia CF, a tota cosa, mantindre la renda i l'FC Barcelona aconseguir l'empat. L'afició es va bolcar amb els seus, els va donar les forces d'on ja no hi havia. Passaven els minuts i res es movia, només la tensió per l'incert del resultat. I ja no es va moure. El Benito Villamarín es va fer Mestalla i es va festejar amb magnificència aquest huité títol de Copa.
El Valencia CF va alçar, per fi, al cel de Sevilla un trofeu que retorna, de nou, la il·lusió i l'alegria a la ciutat, al Club i, sobretot, als milers i milers de seguidors que portaven més d'una dècada sense celebrar cap títol. Però tot això es va guardar en el calaix dels laments i penes i, des d'aquesta nit, es va obrir un nou, molt més gran, replet de cors blanc-i-negres, llàgrimes de felicitat i de sentiment d'orgull a un escut. Gràcies equipe per fer-nos somiar una altra vegada amb gestes importants.
L'equip arribarà a València demà diumenge a les 17.15 hores a l'aeroport de Manises i a partir de les 18 hores tindrà lloc festa a Mestalla. El dilluns tocarà visita a la Geperudeta, al Palau de la Generalitat i a l'Ajuntament de València.
Ampliarem informació