És la quarta vegada que ho aconsegueix: el València Basket és, de nou, campió europeu. A més amb un rival conegut, l'equip alemany Alba Berlin, contra el qual ja va guanyar la seua segona Eurocup en 2010. Encara amb això, hi ha un factor que fa aquesta victòria més especial: és la quarta, però la primera que aconsegueix a casa, a la Fonteta, enfront de la seua afició.
A un minut que finalitzara el partit els valencians avantatjaven als berlinesos 21 punts: 89 a 61 assenyalava el marcador. No obstant això, encara que el València Bàsket va dominar el joc durant els tres últims quarts, en el primer es respirava preocupació.
Pocs minuts després de l'inici, l'Alba Berlin havia aconseguit 11 punts enfront dels zero del València Basket. No obstant això, uns canvis ràpids -van entrar Dubljevic i Matt Thomas- van permetre acabar el quart 17-18. Després d'un triple dels valencians i un simple el marcador es va igualar per a no tornar a estar-lo. El 20-20 es va convertir en 30-20 i 40-20. Aqueix va ser el màxim, 20 punts d'avantatge sobre el rival, que portava una bona estona sense encertar cap pilota.
Potser aqueix avantatge relaxava a l'equip valencià, que va permetre als berlinesos retallar fins a situar-se el marcador en 46-33. No obstant això, després de la volta del descans i finalitzar el tercer quart, un 63-44 feia assaborir la victòria de molts dels aficionats presents.
El València Basket, llavors anomenat Pamesa, va aconseguir la seua primera victòria europea en 2003 enfront de l'equip eslové Novo Mesto. Set anys després va aconseguir la seua segona victòria enfront de l'ara també vençut, Alba Berlín. Fa només 4 anys, en 2014, l'equip va aconseguir la seua tercera copa contra l'equip rus UNICS Kazán i ara, a casa, aconsegueixen la quarta.
A un 1,8 segons que finalitzara el partit una xiuletada l'interromp, cal fer un servei. Sembla que tothom celebra ja la victòria amb magnificència, però en deixar seguir el cronòmetre i arribar a zero, l'estadi va assabentar es va alçar i va cridar per a celebrar-lo. Al cor de "campions", els jugadors -i Pam, el masclet mascota de l'equip- s'abraçaven i saltaven enfront de la seua afició.