Opinió

Una nova estratègia alimentària

Guardar

consol castillo
consol castillo

Octubre de 2015, serà una data que marcarà un abans i un després en les polítiques alimentàries a la ciutat de València, el govern de la Nau acabava d’aplegar i estava ja treballant en l’elaboració del seu Pla d’Acció Integral per a la Promoció de l’Activitat i el Territori Agrícola Municipal , en els mateixos paràmetres val a dir que s’apuntaven al documentque recollia les polítiques alimentàries urbanes tambéconegut com a pacte de Milà.

I al 2016 la ciutat de València es presentàper acollir la trobada d’alcaldes de tot el món i guanyàrem i fèrem possible que ciutats de tot el món vingueren a València i se n’adoraren que ací es feien coses realment innovadores i sostenibles i ens convertírem en referent. Però no ens volem quedar ahí i ja estem treballant en l’elaboració d’una estrategia agroalimentària per a la ciutat, en el marc temporal 2018-2013.

Els desafiamentsque enfronten les ciutats en materia de sostenibilitat, justicia social, cohesió territorial o desenvolupament econòmic local troben en l’alimentació un espai temàtic comú ambun enorme potencial transformador. La relació històrica i cultural de València amb la seua agricultura urbana i periurbana expliquen el seu arrelament a la terra, malgrat dècades d’acosament per part dels governs de torn que no defensaven el territori i no veien en ell altra cosa que no fora un futur PAI. Aquesta vinculació deiaes visibilitza en la proliferació d’iniciatives i projectes que aposten per un model d’alimentació més sostenible i just des de diferents àmbits com ara la producció, la transformació i el consum.

Ja des de 2015 , la ciutat es troba en un procés de contrucció i vertebració d’una Política Alimentària Municipal pensada des de la sobirania alimentària i l’agroecologia, amb una voluntat de mantenir-se en el temps més enllà dels cicles polítics. Una política alimentària Municipal que situe els agents més febles de la cadena en el centre de les seues polítiques, i al mateix temps tinga la capacitat d’involucrar els actors socials i econòmics de la ciutat relacionats amb l’alimentació i la sostenibilitat a partir d’una visió comuna sobre el sistema alimentari que volem promoure.

Aquesta estrategia no pot ser una estrategia feta des de la singularitat o l’aïllamentd’una regidoria, ha de ser una aposta de ciutat, transversal a moltes delegacions, de govern, compartida i amb la que empatitzen les diverses administracions amb que ha d’interlocutat, Diputació , Generalitat, amb un treball coordinat i transversal on també la societat civil organitzada i aquells actors econòmics que s’hi vulguen sumar en el canvi de paradigma tinguen cabuda.

Perquèaçò sigapossible entre d’altres objectius ens marquem el fet d’aconseguiruna reterritorialització dels sistema alimentari local, un procés que ha d’aconseguir que el territori i els seus productes siguen reconeguts més enllà del seu valor econòmic, incorporanttambé el seu valor patrimonial, històric, social, cultural identitari i mediambiental.

En som conscients que aquest repte no és senzill, hem de treballar des d’una perspectiva integral i complexa . Hem de fer posible l’empatia i la col.laboració entre aquells que representen les inicatives més innovadores amb aquells altres que representeno fan servir les formes més convencionalsper a què junts caminem cap a practiques més sustentables i justes.

Aquesta estrategia ha de ser també l’estrategia que estiga inclosaen les agendes públiques en materia d’educació, salut, justicia social, canvi climàtic, economía local i fins i tot urbanisme. Hem d’aconseguir que la ciutadania pensé a l’hora d’alimentar-se, a l’hora d’anar a comprar, perquè alimentar-se és en sí mateix un acte revolucionari, un acte de tria , un acte de consolidació d’uns models de producció o d’altres, d’uns models de comercialització o d’altres, d’ un model agressiuen el mediambient o amb d’altre que no ho siga tant. En fi un model on el lineal no trie per nosaltres.

Hui ja el 50% de la población mundial viu a les ciutats, es preveu que en poc més d’una década siga el 70% , els valencians tenim la sort de tenir el rebost al costat de casa. Què tal si ens parem a pensar , el posem en valor i preparem una estratègia intel.ligent que ens permeta de la manera més justa, respetuosa, col.laborativa i saborosa possible menjar millor?

Consol Castillo Regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València

Destacats