El València CF va tornar a donar un altre important pas cap avant en la Lliga després d'imposar-se al Cèltic per 3-2, en una espectacular trobada plena d'emoció i plagat de gols en el qual els de Voro van certificar la seua solidesa a Mestalla amb una victòria basada en la seua fe cega i capacitat de reacció. Els visitants es van avançar, van empatar i, quan es veien amb l'empat, va aparéixer la figura d'un incommensurable Carlos Soler per a certificar tres valuosos punts que li permeten escalar posicions i mirar d'una altra forma aquest final de Lliga.
I és que per fi es va trencar la mala ratxa. A la quarta va ser la vençuda. El Celta estava sent l'equip maleït de la temporada, ja que en els tres enfrontaments anteriors, dos de Copa del Rei i el de Lliga en Balaídos, els de Mestalla havien perdut les tres trobades. Però aquesta nit el València CF va estar molt ficat en tot moment, va saber remuntar, aguantar i apuntellar al seu enemic en el moment just.
El València CF va eixir com un remolí i, amb prou faenes sis minuts, ja havia botat cinc serveis de cantonada. Va aclaparar al Celta que veia com els locals li obstaculitzen per la banda dreta, per l'esquerra, encara que els faltava concretar l'última passada. Parell va tenir el primer, però un núvol de cames ho va evitar. No obstant això, el primer centre a l'àrea dels visitants, després d'un servei de falta de Wass, va acabar en el 0-1 gràcies a la cabotada de Cabral.
Eixe tant celeste va afectar molt a l'ànim dels valencianistes que no esperaven tan dur colp després d'una arrencada tan il·lusionant. Diego Alves va evitar el pitjor amb els peus després d'una galopada de Iago Aspes. Poc després Zaza va poder sorprendre al meta Sergio en estar llest en un rebutge, però no va tenir la sort completa del gol.
Però aquest València CF ja era un altre molt diferent. Havia reaccionat, alçat el cap i estava traient tot el seu orgull i casta. Així, una magnífica acció de Zaza, amb tacó inclòs a Cancelo, va acabar amb l'empat de Parell gràcies a la gran assistència del jove lateral que ho va festejar amb ràbia demostrant la seua qualitat i visió de joc. El '10' tornava a veure porta i sumava la seua cinquena diana de la temporada.
Abans del descans una altra vegada l'italià va rondar el gol, però la seua potent rematada va eixir alt quan ja es cantava el segon de la nit. El final només va tenir un color, el blanquinegre, que va ser com l'inici. Mestalla va agrair amb aplaudiments l'esforç dels seus quan el col·legiat va xiular el final del primer temps.
En la segona meitat, amb un jove Carlos Soler majestuós, el València CF va voler marcar de pressa i donar-li la volta al marcador. Un centre del '18' va ser cabotejat per Orellana a les mans de Sergio. Els de Voro rondaven l'àrea cèltica amb molta freqüència a l'espera de la urpada definitiva. Cancelo va estar immens en una jugada personal que va acabar en el pal del Cèltic. Era un monòleg blanquinegre, açò sí, sense el premi final.
Passada l'hora de joc Voro va ficar al canterano Bategue en el camp, un altre producte de l'Acadèmia que apunta molt alt. En la seua primera aparició va córrer la banda, es va ficar entre línies i li la va posar en safata a Munir per a fer el 2-1. No podia eixir millor l'aposta del tècnic. Cancelo, de nou, va voler ser protagonista i Sergio li va impedir ser-ho al màxim amb una bona parada.
Munir va tenir el tercer, però un increïble 'piscinàs' de Iago Aspes va ser assenyalat per Fernández Borbalán com a pena màxima, una decisió errònia del col·legiat perquè el davanter cèltic es va deixar caure davant Carlos Soler que li acompanyava en l'acció. I el '10' visitant no va fallar davant Diego Alves i davant les fortes protestes dels jugadors valencianistes i l'afició de Mestalla.
Una altra vegada tocava canviar la dinàmica i cercar la victòria en els compassos finals. I ho va fer com els grans. Carlos Soler, com si estiguera deu anys en Primera Divisió, va elevar la pilota amb gran mestratge davant Sergio per a posar el 3-2 definitiu davant el deliri dels aficionats que corejaven el seu nom. Açò sí, la passada de Enzo Pérez al buit va ser estratosfèric.
Al final, gran victòria del València CF davant la qual era la seua 'bèstia negra' en un partit molt emocionant en el qual va saber remuntar el gol inicial de Cabral, sobreposar-se després a l'empat i emportar-se els tres punts a força de bon joc, fe i molta lluita.