Cerquem en Google Maps si hi ha algun videoclub en la ciutat i sis són els resultats que apareixen. Solament un d'ells està en el centre. Sobreviuen, però els seus gerents afirmen que el futur del negoci és cada vegada més dur i incert. I és que allí on una vegada va haver-hi una ciutat cinèfila en la qual trobàvem desenes de sales a la nostra disposició ara descobrim una València en la qual, pel que sembla, es roden més pel·lícules de les que es veuen. L'últim colp al comerç cultural vi amb el tancament dels Cinemes Aragó fa un any, després d'estar sol dos en actiu.
La raó és la falta de consum de cultura dels valencians, apunten la Direcció general de Patrimoni de la Conselleria de Cultura i la Universitat de València en una enquesta que van elaborar al febrer d'enguany. Segons aquest estudi, un terç dels ciutadans no té interés a realitzar activitats culturals. Entre un 25 i 30% afirma que no llig ni acudeix al cinema ni a concerts.
Vist açò, no és sorprenent que si els valencians no volen anar a veure pel·lícules en la pantalla gran tampoc tinguen ganes d'acostar-se fins al videoclub per a adquirir-les. Dels quasi 160 que hi havia en la dècada dels 90 ara queden sis, dels quals la majoria pertanyen a tres grans cadenes. Com sobreviuen aquests locals?
Joel Álvarez, de Video Rados, situat en el carrer d'Emili Baró, indica que és a causa del seu tracte al client i a la seua varietat: "el nostre catàleg no se cenyeix solament al comercial, i açò té molt bona eixida".
La majoria dels videoclubs han optat per aquesta via de l'especialització, com pot veure's també amb l'exemple de Stromboli, en Russafa, que es dedica exclusivament al cinema clàssic. "Tenim un públic concret, que sap el que ve a cercar, i açò revalora la nostra oferta", comenta Daniel Gascó, el seu gerent.
D'altra banda, cal tenir en compte la competència directa d'aquests locals amb negocis multimilionaris com els de les plataformes de vídeo sota demanda, que posen a la nostra disposició un molt ampli ventall de llargmetratges i sèries a solament un clic de distància. Com els afecta el terratrémol Netflix i el desembarcament definitiu del format serialitzat en les hores domèstiques que se li dedicava al cinema a casa?
Gascó assegura que no hi ha tanta diferència. "Les persones necessiten humans que els ajuden a gestionar el teu oci. Si tens dues hores per a veure una pel·lícula i et fiques en Netflix, saps que corres el risc de quedar-t'hi en el menú triant, però la dolça dictadura que algú (que a més acaba coneixent-te) et diga que apostes cegament per una pel·lícula que et pot encantar i que després t'agrade és insubstituïble", afirma.