La secció primera de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha estimat també el recurs del PP contra el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de Platges de la Comunitat (Pativel) i reitera els arguments per a la seua nul·litat.
Així es desprén de la sentència, en la qual el tribunal es pronuncia sobre un recurs del PP contra aquest pla, que ja havia anul·lat després de rebre un escrit contra aquest --està pendent de la seua resolució ara en el Suprem--. El pla tenia com a objectiu definir i ordenar la infraestructura verda supramunicipal del litoral protegint els seus valors ambientals, territorials, paisatgístics, culturals, educatius i de protecció enfront de riscos naturals i induïts i del canvi climàtic.
Precisament aquest tribunal ja es va pronunciar sobre el pla, aprovat per decret del Consell el 4 de maig de 2018, i ho va declarar nul sobre la base d'un recurs presentat per una empresa.
Ara, amb el recurs del PP, la Sala reprodueix en la sentència --que compta amb un vot particular-- els mateixos arguments que va dir en el seu moment per a mantenir la nul·litat del pla: falta d'un estudi economicofinancer i omissió dels preceptius informes en matèria de gènere, família i infància.
Sobre aquest tema, recorda --tal com va assenyalar en la seua resolució anterior-- que encara quan l'ordenament urbanístic propi de la Comunitat no exigisca aquest estudi expressament, aquest sí que és exigible conforme a diversos preceptes de l'ordenament jurídic estatal i a la doctrina jurisprudencial.
Sobre la falta d'informes relatius a l'impacte per raó de gènere, la infància, adolescència i família, el tribunal reprodueix que no s'analitzen les conseqüències que el Pativel pot tindre per a la població, la salut humana, la flora, la fauna, la biodiversitat, la geodiversitat i altres factors.
SUSPENSIÓ DEL TERMINI
La Generalitat, en el tràmit d'audiència que li va donar la Sala per aquest recurs, va sol·licitar que se suspenguera el termini de dictar sentència fins que fora ferma la sentència anterior, ja que hi havia un recurs de cassació pendent davant el Tribunal Suprem.No obstant això, la Sala rebutja aquesta petició per no concórrer en el present cas els requisits exigits en la llei, tal com s'assenyala en la resolució.