Trini Miró diu que "mai ningú" li va urgir a reclamar el deute per la compra de l'empresa de la Fórmula 1

Guardar

trini_miro
trini_miro

L'exconsellera valenciana de Cultura i Esport i presidenta del Consell d'Administració del Circuit del Motor i Promoció Esportiva (CMPD) de 2007 a 2011, Trinidad Miró, ha assegurat aquest dijous que "mai ningú li va dir" que reclamara el deute per la compra per un euro de l'empresa privada que va organitzar la Fórmula 1 a València, Valmor Sports, i que va suposar una operació que va causar un forat de 24 milions d'euros en els comptes públics.

Així ho ha declarat davant la Sala de Justícia del Tribunal de Comptes, davant el qual també han comparegut altres quatre directius de la societat pública Circuit del Motor dins del procés de reintegrament en el qual l'actual Generalitat Valenciana demana la devolució d'eixos 24 milions d'euros en la demanda formalitzada davant el fiscalitzador per presumptes irregularitats comptables en la compra de Valmor Sports.

Subsidiàriament, la Generalitat exigeix a totes eixes persones, a més de l'exconsellera Trini Miró --que no va participar en la compra--, que abonen els 14,6 milions d'euros de deute que tenia Valmor Sports.

Inicialment també havia sigut cridada a declarar la successora de Miró en el càrrec, Lola Johnson però, segons va informar a Europa Press la seua defensa, finalment aquesta sol·licitud ha sigut retirada aquesta mateixa setmana.

"ALLÒ DE VALMOR MAI VA SER UNA COSA ALARMANT"

A preguntes de l'advocat de la Generalitat, Miró ha assenyalat que "mai ningú" li va dir que reclamara el deute de Valmor Sports ni que denunciara "absolutament res". "Ningú em va dir que era d'urgent reclamació (eixe deute)", ha insistit l'exconsellera, incidint que tampoc li va arribar cap informe de la Sindicatura de Comptes, ni de la Intervenció General de la Generalitat, ni dels gabinets jurídics del Circuit del Motor.

Miró ha abundat que "allò de Valmor mai va ser na cosa alarmant ni d'impossible cobrament", entre altres coses perquè entenia que si eixa empresa ho conformaven Bancaixa i el president de Pamesa, Fernando Roig, "en cap moment anaven a deixar de pagar". "Ningú va donar la veu d'alarma que el deute era impossible de pagar i jo no he dubtat mai", ha reblat.

ES VA RECLAMAR EL DEUTE "EN MULTITUD D'OCASIONS"

En tot cas, ha afirmat que el Consell d'Administració del Circuit de Motor, al contrari del que sosté l'Advocacia de la Generalitat, sí que va reclamar a Valmor Sports el deute després que l'aleshores director del Circuit, Julio García, els informara que així li l'havia exigit "en multitud d'ocasions".

Així ho ha confirmat el propi García en una declaració posterior davant el mateix tribunal, on ha recalcat que no va demanar reclamació judicial pel deute de Valmor Sports però que sí ho va fer extrajudicialment, "des del principi" i que almenys els va escriure cinc cartes i els va fer 20 o 30 telefonades. Ha admès, açò sí, que coneixia les pèrdues que venien d'eixa empresa, que en 2010 ascendien a quasi 8 milions d'euros.

Una altra de les demandades, la que fora cap d'administració del Circuit, Blanca Tomás, ha assenyalat que va advertir en tot moment als seus superiors, açò és, al director del Circuit, Julio García, i l'apoderat del mateix, José Manuel Escrig, i ha confirmat l'enviament de cartes a Valmor Sports reclamant que pagara el deute.

En el seu interrogatori davant el Tribunal de Comptes, Escrig ha afirmat que no va intervenir en la compravenda de Valmor Sport i que ni ell ni la resta d'apoderats del Circuit del Motor van rebre "mai" cap orde de la Generalitat ni del Consell d'Administració d'aquesta societat pública perquè reclamara judicialment el deute que aquesta acumulava.

Per la seua banda, Luis Lobón, que va ser la persona que va subscriure el contracte d'adquisició de participacions de Valmor per delegació del Consell d'Administració del Circuit del Motor, ha dit que desconeix si l'Advocacia de la Generalitat sabia qual era la situació de Valmor Sport, però sí li consta que "la coneixien perfectament" els responsables polítics i els seus assessors jurídics.

Destacats