Tres de cada quatre atencions sanitàries per picades d'insectes, paparres o meduses es produeixen a l'estiu

Els mesos d'estiu concentren en la Comunitat Valenciana les atencions mèdiques per picades d'insectes o artròpodes com la paparra. De fet, tres de cada quatre assistències per aquesta causa es produeix entre juny i setembre, amb els menors de 19 anys com el grup d'edat més perjudicat segons les dades de 2019 abans de la pandèmia.De moment, el nombre de persones ateses en 2021 per picades o mossegades d'insectes o artròpodes en els centres de salut de la Comunitat Valenciana ascendeix a 8.677 enfront de les 11.768 del mateix període de 2020 i les 39.500 de 2019, la qual cosa suposa una baixada del 26% i 78% respectivament. La causa no és una altra que les mesures de restricció de mobilitat, explica la Conselleria de Sanitat.Els patrons de persones ateses per províncies i grups d'edat es mantenen constants en els tres anys analitzats, amb el major percentatge de casos a la província de València: un 55% en 2021, enfront del 34% a Alacant i l'11% restant a Castelló.Si la picada és de mosca negra, mosquit, vespa o abella, la picor dura 24-72 hores i després queden lesions inflamatòries residuals que desapareixen sense causar cicatriu en 5-7 dies, encara que a vegades poden deixar una hiperpigmentación transitòria, apunten Andrés Casanova i Pablo Hernández, dermatòlegs de l'Hospital General de València.La majoria de casos no requereix tractament. Ara bé, si hi ha una reacció local exagerada, s'han d'aplicar cremes o pomades amb corticoesteroides, i antihistamínics orals per a la pruïja. Si aquesta teràpia no funciona, s'ha d'iniciar un tractament amb corticoesteroides orals.En el cas de la paparra, els experts assenyalen que el més important és extraure-la completa amb pinces: s'ha d'agarrar l'insecte entre l'espai que queda entre la pell i la boca per a evitar que queden restes orgàniques que puguen causar posteriorment reaccions a cos estrany. A vegades, les paparres poden transmetre malalties el tractament de les quals és antibiòtic i que només s'han d'administrar una vegada confirmat el diagnòstic clínic i microbiològic per un especialista.Si l'origen és una medusa, el primer és desprendre's dels tentacles, per al que ajuda submergir la zona afectada en l'aigua de la mar. Si és necessari, el tractament és com el de les paparres (s'ha d'evitar recórrer al vinagre o al bicarbonat).

GEL EXCEPTE PER A PICADES DE LA MAR

L'aplicació de fred local, evitant el contacte directe del gel amb la pell, s'aconsella en totes les picades per a frenar l'extensió de la inflamació local excepte en aquelles causades per animals marins, com a meduses o peix arrapa.En aquests casos es recomana la calor, amb cura de no causar cremades perquè hi ha toxines en aquests animals que s'inhibeixen a temperatures entre 40-45 graus.En general, la majoria de picades es resol per si mateixa, però s'aconsella demanar ajuda mèdica si les reaccions locals són molt exagerades i ocasionen molta molèstia, quan la picada empitjora amb el pas dels dies, si es veuen afectades zones allunyades d'ella o hi ha sensació d'ofec. Qualsevol picada pot tornar-se a infectar i requerir tractament antibiòtic, sempre després de la valoració del personal mèdic.Per a previndre es recomana l'ús de roba que cobrisca les extremitats en les excursions al camp o passejos vespertins, calçat adequat en platja i/o muntanya i informar-se sobre els estats de bancs de meduses de la platja. En zones endèmiques també serveix aplicar repel·lents cutanis de farmàcia per damunt de la roba 5-10 minuts abans de l'exposició i una o dues vegades al dia, sense abusar per a evitar l'absorció sistèmica a través de la pell.