Tècnics i operaris especialitzats en el transport de peces d'art han traslladat hui el sarcòfag de Blasco Ibáñez, obra de Mariano Benlliure, des d'un pati de llums del Museu de Belles Arts, on es trobava actualment, fins a un magatzem municipal, on restarà custodiat per dues setmanes aproximadament. La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha explicat que, "el sarcòfag serà traslladat definitivament al vestíbul del Cementeri General després de Sant Vicent, quan la gran peça de marbre que ha de servir de suport per al sarcòfag estiga llesta".
Fins a sis operaris i una xicoteta grua han fet falta per desmuntar el sarcòfag peça a peça, que pesa 1.400 quilos en total, i poder-lo traslladar fins a un depòsit municipal en el qual estarà custodiat els pròxims dies. Paral·lelament, un escultor del marbre està elaborant una peça que servirà de cadafal per a sostenir l'obra de Benlliure.
La regidora Glòria Tello ha explicat que "l'Ajuntament de València està treballant per poder emplaçar el sarcòfag de la manera més fidel possible al seu disseny original, per això hem demanat que la peça de marbre que servirà de base siga una peça sencera, el que ha comportat una dificultat extra i un poc més de temps, ja que cal dur-la des de fora".
Amb tot, la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals ha manifestat que "després de Sant Vicent podrem gaudir, per fi, del nou emplaçament del sarcòfag del Blasco Ibáñez al Cementeri General" i ha avançat que "també hi haurà una sèrie de cartelleria que facilite informació i contextualitze aquesta peça artística".
Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton el 28 de gener de 1928. Tres anys després, instaurada la Segona República, es va formar un comité pro trasllat per complir amb el desig de l'escriptor de reposar a la vora del Mediterrani. Amb la conformitat del govern de la nació, l'Ajuntament de la ciutat va encapçalar les iniciatives plantejades pel trasllat de les seues restes.
El 29 d'octubre de 1933, a bord del cuirassat Jaume I, van arribar a València les despulles de l'escriptor. Al port esperava una nodrida comitiva oficial encapçalada pel president Alcalà Zamora, que li va retre honors de cap d'estat. L'acte va congregar més de 300.000 persones, que van acompanyar el trasllat de l'enorme fèretre fins a la Llotja, on va ser exposat durant uns dies, per ser conduït posteriorment a la sala de regidors del Cementeri General.
Eixe mateix any, l'Ajuntament va encarregar l'arquitecte municipal Javier Goerlich l'erecció d'un monument funerari al Cementeri General. El projecte constava d'un jardí valencià en el centre del qual se situaria la cripta i un mausoleu, coronat per un sarcòfag llaurat per Mariano Benlliure. Aquest va engegar l'obra en 1935 i en a penes dos mesos la va enllestir. Els treballs arquitectònics, però, tot i avançar a bon ritme, es van dilatar prou mes, i quedaren paralitzats en esclatar la Guerra Civil, per ser finalment abandonats en produir-se la victòria franquista.
El sarcòfag va passar en 1940 al Museu de Belles Arts, on va romandre fins a l'any 1998, en què va ser traslladat al claustre gòtic del convent del Carme. En 2017, per petició del Consorci de Museus, va retornar al Museu Sant Pius V.
"Ara, l'Ajuntament de València ubicarà definitivament el sarcòfag llaurat per Benlliure al Cementeri General a l'objecte que estiga en el lloc per al qual va ser concebut. A tal efecte ha unit els esforços de la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals, de la Regidoria de Cementeris i dels Servicis Centrals Tècnics, per tal de dur a bon port el projecte en l'exercici 2021", ha dit Tello.
"Després de sospesar altres opcions s'ha considerat com a ubicació idònia el vestíbul del cementeri, un espai ample i digne, que enalteix l'obra de Benlliure i permet contemplar-la per totes les persones que visiten el lloc. Al mateix temps, el magnífic sarcòfag constituirà a partir d'ara una nova senya d'identitat d'aquest museu del silenci. La seua conservació queda garantida en tractar-se d'un espai interior, a resguard d'inclemències meteorològiques", ha conclòs la regidora Glòria Tello.