Mites i certeses sobre Trappist-1, el nou sistema solar anunciat per la NASA

Guardar

Trappist 1 sistema solar exoplanetas
Trappist 1 sistema solar exoplanetas

En la setmana la NASA va anunciar que diversos telescopis situats en diverses parts del món, com el Very Large Telescope a Xile o el William Herschel de La Palma, a més dels telescopis espacials Spitzer i Hubble, han confirmat l'existència d'un sistema solar encapçalat per una nana roja a 39 anys llum de distància amb set exoplanetes semblants a la Terra, tres d'ells amb més opcions d'habitabilitat. El nom del sistema és Trappist-1 i ha revolucionat el món de l'astronomia.

Zona habitable? L'espai que no està ni tan a prop ni tan lluny de l'estel principal, on l'aigua, l'element principal de la vida com la coneixem, pot trobar-se en estat líquid. No és a dir poc: si es confirmara en els pròxims anys l'existència d'aigua líquida en algun d'estos planetes, la història de la Humanitat canviaria per sempre.

"Actualment no podem analitzar detalladament les atmosferes d'exoplanetes, que són clau per a este concepte d'habitabilitat," ha afirmat Manuel Herman, director del lloc web de difusió científica Ciencia Kanija. "Potser amb la pròxima generació de telescopis, com el James Webb, el 'descendent' del Hubble, podríem tenir més informació i imatges directes".

Trappist 1 sistema solar exoplanetas NASA ESO VLT JPL Caltech

El descobriment és realment important i hi ha raons per a això. "La notícia té especial rellevància per la configuració del sistema: fins fa poc ni tan sols se sabia si les nanes roges (els estels més comuns de la galàxia, aproximadament el 75%) podien albergar planetes", ha dit Herman. "Trobar un sistema de set planetes de tipus Terra al voltant d'una d'elles és molt important".

Trappist-1 i els seus set planetes, denominats per la NASA des de la "a" a la "h", han sigut descoberts segons el mètode de trànsit, segons el qual un telescopi pot observar el pas d'un planeta davant del seu estel. La seua disposició és molt especial: entre ells guarden tan poca distància —similar a la qual tenen les llunes galileanes de Júpiter— que des de l'interior d'algun d'eixos mons podrien observar-se fàcilment en el cel, així com nosaltres ho fem amb la nostra Lluna.

En cas de trobar-se vida, podrà arribar l'home algun dia? La velocitat de la llum és un dels conceptes a considerar. "Això està dins del concepte de viatge espacial: o bé desenvolupar una tecnologia que ens permeta viatjar estes distàncies en temps raonable, la qual cosa ara és ciència ficció, o usar conceptes com a naus generacionals", ha esmentat el divulgador. "És a dir, 'naus-ciutats' on una colònia podria perpetuar-se durant generacions fins a arribar a la seua destinació. En qualsevol cas, no hem anat més enllà de la Lluna i Mart es veu llunyà", ha conclòs Herman.

Destacats