Els tractors d'agricultors i ramaders de tota la Comunitat Valenciana envaeixen els carrers de València com a senyal de protesta davant la indigna situació laboral que viuen cada dia. Membres de diferents cooperatives i sindicats alcen pancartes que exigeixen respecte, preus justos, amor a la terra i responsabilitat política. Els tractors, estacionats i buits, són els primers testimonis de la protesta pacífica que duen a terme els seus propietaris.
Clàxons, xiulets i sirenes s'uneixen al rebombori que generen totes les persones assistents a la manifestació. També s'escolten consignes i algun coet esporàdic que deixa un rastre de fum i olor de pólvora entre la multitud. Des de primera hora del matí, autobusos i tractors han transportat al centre de València a treballadors de les associacions més importants del territori valencià, la majoria equipats amb jupetins reflectors i barrets de palla. Abans d'iniciar la marxa que recorrerà la capital, els manifestants es congreguen en la plaça de Sant Agustí, on subjecten i alcen les pancartes que recullen algunes de les seues principals reivindicacions.
"Hem aguantat molts anys patint i hem arribat a la conclusió que ja no traiem ni les despeses", denuncien alguns integrants de la Cooperativa Agrícola Nuestra Señora del Oreto (CANSO) de L'Alcúdia. Els agricultors insisteixen en la necessitat d'augmentar els preus fins a aconseguir quantitats justes amb les quals poder viure, i recriminen als polítics la falta de responsabilitat i compromís en relació amb les seues promeses.
La Cooperativa Agrícola Sant Bernat de Carlet (CoopCarlet) també marxa entre l'aglomeració. Els seus membres transmeten el seu descontentament amb les quantitats que cobren per la seua producció i el seu treball, i confien en la capacitat de la tractorada per a canviar la situació actual perquè, en cas de no ser així, "el camp s'acabarà en tres anys", com exposa un dels agricultors. Denuncien la injustícia dels preus dels productes en els supermercats en comparació amb els seus, que no els permeten cobrir ni les assegurances. "Hui no hi ha res de la terra que valga res", afirmen amb resignació. La seua única demanda és poder viure amb dignitat.
Manolo Bertí, integrant de la Unió de Llauradors i Ramaders, se suma a l'exigència de preus justos per als productors del camp als carrers de València. El seu sindicat es mostra en contra que pràcticament tots els beneficis de la cadena alimentària es concentren en "les últimes baules de la cadena, que estan monopolitzades i abusen de la seua posició". Lluita amb l'esperança que s'establisquen mesures que posen fi a la desigualtat i la precarietat existents. Bertí valora el treball en bloc que estan duent a terme els diferents llauradors per la millora del sector agrari i del món rural.
Els tractors segueixen estacionats mentre la marea d'agricultors i ramaders avança en massa. Ni la calor ni la gentada impedeixen als treballadors alçar la veu per la dignitat del treball en el camp. Rostres de totes les edats, fins i tot de gent jove que treballa la terra des dels seus primers anys de vida, reflecteixen la indignació i el cansament als quals els aboca la seua situació. "No és ineficàcia, és avarícia de la cadena, és incompetència dels polítics". "El llaurador i el ramader valencià exigeix el respecte i la dignitat que el nostre treball mereix". Les pancartes guien a la multitud pels carrers de la ciutat i, potser, cap a un futur més just.
