La Unió de Treballadors de Salons de Joc (Utsaju) ha tornat a presentar al·legacions al projecte de decret per a l'aplicació de la llei del joc de la Comunitat Valenciana i a denunciar que el tancament de salons comportarà "acomiadaments massius i una dràstica reducció de la recaptació pública".
En un comunicat, els treballadors dels salons de joc asseguren que "no tiren la tovallola" després de la seua oposició dels últims mesos a la llei del joc aprovada recentment en Les Corts, amb el que han portat les seues propostes a la subdirecció general de joc de la Conselleria d'Hisenda i Model.
"Cada nou pas que dona l'administració suposa una nova maçada a les nostres expectatives laborals. Està fent tot el que és a la seua mà per a acabar amb els salons de joc de la Comunitat Valenciana, i, amb ells, amb les nostres ocupacions", ha lamentat el vicepresident de l'organització, Vicente Contreras.
Utsaju mostra així l'"enorme preocupació" dels treballadors i de les seues famílies per unes mesures que "lluny d'endolcir la normativa aprovada, imposen nous obstacles al manteniment dels seus llocs de treball".
En les al·legacions, els treballadors adverteixen que "tant la llei com aquest decret impugnat posen de debò perille el manteniment dels llocs de treball". La distància establida per la regulació suposa, al seu judici, la precarització de les seues ocupacions perquè "dependran d'unes distàncies que mai seran fixes ni segures".
És a dir, amb l'actual llei, aquells salons que es troben a menys de 800 metres d'un centre educatiu hauran de tancar i "en el millor dels casos, traslladar-se a una altra ubicació". Però, es pregunta la plataforma, què ocorre si després del trasllat i compra o lloguer del local, la seua adequació i la contractació de personal, alguna administració decideix construir un centre educatiu a menys de 800 metres del saló.
Com que no es compleix la llei i aquest reglament, el saló haurà de tornar a traslladar-se i Utsaju dubta que els empresaris afectats "vulguen i puguen suportar eixes despeses, la qual cosa significarà, irremeiablement, l'acomiadament dels treballadors". Per tant, exigeix que l'obligació de les distàncies s'aplique només a les noves autoritzacions.
En relació amb la informació comercial en l'exterior dels establiments, els treballadors creuen que la Generalitat "envaeix" competències de l'Estat i dels ajuntaments en prohibir la publicitat en façanes, finestrals o vidrieres i portes, unes restriccions no contemplades per la Llei General de Publicitat de 1988. Mentrestant, la Llei de les Bases del Règim Local de 1985 estableix que els municipis són els que poden regular els llocs en els quals pot o no haver-hi publicitat.