L'exdirectora d'administració de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, comiat el mes de setembre passat arran de l'estafa de quatre milions d'euros patida en la companyia pública, ha defensat aquest dimarts en el Jutjat d'Instrucció número 18, on ha declarat com investigada pels fets, que ella és una "estafada més".
Segons ha pogut saber Europa Press, en la seua compareixença ha assegurat no poder recordar amb quin motiu el presumpte estafador --un supòsit advocat d'una consultora que se l'havia identificat com Javier Parada-- li havia demanat documents amb les signatures mancomunades (del gerent i de la cap de Gestió de l'empresa en el compte bancari, que van ser falsificades posteriorment per a realitzar l'ordre de pagament a l'entitat CaixaBank i poder materialitzar l'estafa de quatre milions d'euros a través de huit transferències).
No obstant això, creu que el primer enviament de documents va poder haver-lo remés perquè aqueixa persona li va demanar "dades fiscals" de l'EMT. L'extreballadora, que en un moment determinat ha assegurat que no se sentia còmoda treballant d'aquesta forma, s'ha escudat en el document de confidencialitat que aqueix supòsit advocat li va fer arribar per a justificar que no es posara en contacte amb ningú més de l'empresa per a informar de l'operació sobre la compra d'una oferta pública d'accions d'una companyia radicada a Hong Kong.
A més, preguntada sobre les signatures del gerent i de la cap de gestió en les cartes de pagament, ella ha declarat que pensava que eren signades a través del despatx del president de l'EMT i regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, segons ha pogut saber Europa Press.
El lletrat de l'extreballadora ha explicat als periodistes que la seua clienta ha aclarit "tot" i ha "posat de manifest" la seua "innocència", en una causa en la qual el magistrat decidirà posteriorment si la manté com investigada. "És una enganyada més en aquest assumpte", ha insistit.
Aquest extrem de la seua declaració l'ha ratificat als mitjans el lletrat de l'empresa, Xavier Melero, que ha assenyalat que la investigada ha contestat per a donar una versió exculpatòria a preguntes del seu defensa i el jutge i no a la resta de parts personades, entre les quals no ha estat present el representant del ministeri fiscal. I ha sigut gràfic en explicar aqueixa part de la declaració: "En els delictes d'estafa a tothom se li queda una cara d'idiota impressionant".
El lletrat ha explicat que la investigada ha declarat a l'instructor que l'estafador es va posar en contacte amb ella per a enviar-li un acord de confidencialitat que havia de ser "màxima" amb tots els subjectes, fins i tot amb el director general, i ella el compleix perquè, segons ha indicat, "té una fe fins i tot mística" amb aqueixos acords de confidencialitat, encara que amb anterioritat no havia vist en la seua vida un d'ells.
Aqueix acord l'havia de signar i retornar i rebria un correu electrònic de Giuseppe Grezzi dient que tot estava correcte, ha descrit l'advocat, que ha afegit que, d'acord amb la versió de la treballadora, no li va comentar res al responsable de l'empresa pública perquè va portar "fins a l'extrem l'acord de confidencialitat" i va entendre, en rebre uns suposats correus del president, que ell ja "estava en el cas".
La que ha sigut l'única empleada de l'EMT acomiadada de la companyia per l'estafa també ha assegurat que no tenia idea de la naturalesa de l'operació, segons aquest lletrat, i ha justificat que ella comptava amb un fitxer, un acord de confidencialitat i "un senyor que creia que li donava instruccions", en referència a l'estafador. I ha justificat que en l'empresa pública es movien partides econòmiques importants, com en la tramitació de la massa salarial o per a adquirir immobilitzat.
AMPLIACIÓ D'ACTIVITATS
L'entitat bancària embolicada en aquesta situació, al final, va demanar un formulari d'ampliació d'activitats per a incloure a la Xina en l'àmbit d'actuació de l'EMT i aqueix va ser el mateix dia en què es va descobrir l'estafa, ha indicat el lletrat, que ha recalcat que la treballadora sabia "des del primer moment, perfectament" que els diners anava a la Xina perquè les factures i el compte de recepció estava situada a Hong Kong.No obstant això, encara no ha declarat en la causa cap persona de l'entitat --CaixaBank-- i, entre altres diligències, precisament es troben pendents de recepció les converses que necessàriament es van haver de gravar amb l'entitat, ja sol·licitades però que encara no han arribat.