Oci

La truita de creïlles desbanca a la paella

3 de cada 4 espanyols la trien com a plat favorit però encara així la paella se situa entre les més cercades en internet

Guardar

tortilla
tortilla

Si bé la paella porta anys sent el plat espanyol més conegut de la gastronomia nacional anara de les nostres fronteres, el famós menjar valencià no es troba en el número u de la llista de plats típics preferits pels espanyols. Així ho revela l'última enquesta que ha dut a terme el comparador d'assegurances de salut Acierto.com, que situa a la truita de creïlles en la cúspide d'aquesta llista, amb una diferència de quasi 20 punts percentuals.

És a dir: el 47,5% dels participants de l'estudi es va decantar per la truita de creïlles, mentre que el 27,8% va preferir la paella. O el que és el mateix: quasi 2 de cada 4 espanyols trien la truita de creïlles com el seu menjar tradicional predilecte. A aquests dos li segueixen de prop el bullit madrileny (10,7%), el gaspatxo andalús (7,8%) i altres àgapes com les llenties i les croquetes (6,1%).

La recepta de la paella, la més cercada d'Internet

No obstant això, la "fórmula" de la paella és la que més cerquen els cuiners nacionals en Internet. De fet, és la quarta recepta més cercada a tot el món –per darrere de la pizza, el sushi i el risotto–. Respecte a la varietat favorita dels comensals, el 60% es decanta per la recepta tradicional –amb conill, pollastre, garrofó i altres productes de la terra–, mentre que el 33% prefereix la mixta. Els nombres canvien si ens quedem a la Comunitat Valenciana, on el 82% dels enquestats va assegurar preferir la típica amb carxofes, faves, conill i pollastre (pròpia de la tardor, on abunden aquests ingredients que tenyeixen l'arròs d'un apetitós to verdós fosc).

Així mateix, la paella és un dels plats típics més sans de la nostra gastronomia i de la llista de top 5 detectada pel comparador de segurs Acierto.com. I és que un plat de paella aporta unes 379 calories, i no solament açò, sinó que conté oli d'oliva (que aporta àcids grassos monoinsaturats, polifenols i vitamines), llegums, cereal -l'arròs- (una excel·lent font d'hidrats de carboni) i les verdures (font de vitamines, minerals i fibra). En definitiva: un menjar que s'emmarca dins de la dieta mediterrània i que pot convertir-se en el quilòmetre 0 de la salut.

El 62% dels espanyols cuida el que es porta a la boca

I és que alimentar-se correctament és clau per a tenir una salut a prova de bomba; alguna cosa molt valorada per les assegurances de salut. El motiu? Que aquest tipus de clients suposen una menor despesa sanitària. Per desgràcia, més de la meitat dels espanyols tenen sobrepés i 1 de cada 6 és obés. El curiós és que el 80% de qui pateix aquesta malaltia ho ignora. Un punt en el qual cal comentar que són moltes les asseguradores que acaben rebutjant a clients que superen un determinat IMC (superior a 33-34). "També cal tenir en compte que els assegurats amb problemes de sobrepés acabaran anant amb major assiduïtat a la consulta del metge; alguna cosa que, per exemple, haurien de revisar si tenen contractada una pòlissa amb copagament perquè no els isca car, comenta Carlos Brüggemann, cofundador d'Acierto.com".

No obstant això la taxa de sobrepés, l'informe també revela que a quasi el 62% dels espanyols els preocupen les calories que ingereixen: el 54% intenta portar una dieta equilibrada per a compensar-ho, i un escàs però no menys alarmant 8% assegura que explica les calories dels seus plats. Alguna cosa que podria acabar derivant en problemes alimentaris més greus. D'altra banda, més de la meitat dels enquestats assegura haver-se posat a dieta alguna vegada (el 58%). El 24% ho va fer en una ocasió puntual, mentre que el 18,5% durant l'últim any. El 16% de la mostra estava a règim durant l'enquesta. "En tot cas, en el procés de posar-se a dieta resulta clau la figura d'un professional especialitzat, d'un nutricionista que ens oriente i ens inculque bons hàbits alimentaris sense posar la nostra salut en joc", comenta Brüggemann.

Truita de creïlles, amb o sense ceba?

Si tornem a la truita i arribats aquest punt sorgeix l'etern debat: amb ceba o sense ceba? Segons les dades del comparador, quasi el 60% dels participants de l'estudi va escollir aquesta segona –amb ceba–, mentre que el 20,2% es va inclinar per aquesta segona opció. El 20% va afirmar que li agradaven ambdues, i el 0,7 que cap de les dues. Els valencians no s'ixen d'aquesta tendència, sinó que es manifesten clarament ceballistes.

Espanya, país de bars i turisme gastronòmic

D'altra banda, són molts els que gaudeixen d'aquests menjars fora de casa. Punts, que els espanyols gasten uns 1.900 euros de mitjana a l'any en bars, cafeteries i restaurants. I no és d'estranyar si tenim en compte l'ampli ventall d'opcions que ofereix el nostre país: fins a 260.000 bars (un per cada 175 persones); i que ens situa al capdavant dels països amb major densitat d'establiments d'aquest tipus del món. En tot cas, els espanyols no solament anem al bar, sinó que el turisme gastronòmic i les opcions gurmet està vivint el seu moment més dolç.

Tal és així, que fins al 42% dels enquestats va afirmar haver acudit a un restaurant gurmet. El 17,5% va assegurar que no, però que li encantaria fer-ho. Les dades de l'estudi també llancen llum sobre l'assiduïtat amb la qual visiten aquests locals per a "paladars sofisticats": el 40% diu fer-ho habitualment o una vegada cada tres mesos. No obstant això, no és l'únic tipus de "gastronomia" que ha crescut, doncs les comandes mitjanes en restaurants en centres comercials s'han incrementat un 4,7% aquest últim any.

A més, 3 de cada 4 turistes espanyols diuen viatjar per a gaudir de la gastronomia d'altres llocs de la península; de fet est constitueix un factor decisiu a l'hora de viatjar i gaudir de les diferents propostes de la destinació vacacional. Així mateix, la despesa en turisme gastronòmic s'ha disparat un 17% respecte de l'any passat. I s'estima que els turistes -nacionals i internacionals- que cerquen experiències gastronòmiques es deixen més de 12.000 milions d'euros a l'any. Les comunitats autònomes més visitades amb tal fi són Andalusia, Galícia, País Basc i Astúries.

Aquest tipus d'escapades, a més, solen planificar-se amb antelació. Un punt en el qual resulta interessant contractar un segur de cancel·lació de viatge que es faça càrrec de qualsevol imprevist que puga produir-se. "Aquestes pòlisses solen cobrir des de l'allotjament, fins al transport, el lloguer de vehicles, les entrades a espectacles, les excursions programades i rutes, i fins a les despeses que pogueren derivar-se de cancel·lar una reserva en un restaurant gurmet", comenta Carlos Brüggemann, cofundador d'Acierto.com.

Destacats