L'Ajuntament de Torrent ha iniciat aquesta setmana una nova fase de la restauració ambiental del barranc de l'Horteta, amb l'objectiu de donar continuïtat a les actuacions d'adequació morfològica i ambiental realitzades durant els últims mesos, centrades a eliminar diverses àrees de canyar –aproximadament 3.500 metres quadrats- per a evitar la proliferació d'aquesta perillosa espècie invasora. "La canya és considerada com una de les 100 invasores més perilloses, per l'alteració dels ecosistemes que colonitza. I per això, retirar-la és crucial. No sols per a mantenir la biodiversitat i riquesa del barranc de l'Horteta, sinó també per a garantir la capacitat de desguàs", assenyala el regidor d'Habitatge i Sostenibilitat, Francisco José Arnau.
A saber, entre els efectes que provoca una alta densitat d'aquesta planta destaquen: la competència i reducció de les espècies autòctones; una major evapotranspiració; i l'augment del risc d'inundació en episodis de pluja torrencial, ja que és fàcilment arrancada, al contrari que la vegetació autòctona, que sosté els marges i és flexible, adaptada als episodis de pluges mediterrànies. Aquesta espècie invasora és un dels principals perills per a la biodiversitat, en provocar la desaparició de les plantes i animals propis de cada regió i modificar profundament els nostres ecosistemes.
Així mateix, Arnau apunta que després de la retirada d'aquesta zona de canyar "s'inicia una segona fase que se centrarà a realitzar plantacions d'espècies de ribera autòctones". Així, les plantacions les realitzarà personal tècnic de la Fundació Limne, que preveu introduir 400 helòfits en primera línia (lliris grocs i joncs) per al reforç dels marges i, després d'ells, una granja arbustiva composta de prop de 680 salzes, baladres i arraclanes.
Després d'aquesta última espècie, considerada en perill d'extinció, s'amaguen diversos anys de treballs i assajos per part de la Direcció General de Medi natural i d'Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana, a través del Centre per a la Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) i el Servei de Vida Silvestre, que van aconseguir reproduir la planta in vitro a través dels escassos exemplars que es tenien censats originalment, la qual cosa va permetre generar nous exemplars que s'han anat plantant en llocs que es trien com reservoris per a aquesta singular arbustiva.