El dictamen provisional sobre Ciegsa conclou que l'empresa pública va funcionar com "una eina dissenyada per a eludir el control" de l'Administració, la qual cosa va derivar en unes despeses financeres addicionals de 486 milions en els quals "no s'haurien incorregut" si la Generalitat haguera executat de forma directa els col·legis. "Ciegsa era el PP en estat pur", han comentat els seus redactors.
El document, elaborat per tots els grups excepte el PP, responsabilitza a tots els consellers d'Educació des de 2001 a 2013 i especialment cita la responsabilitat política 'in vigilant' d'Alejandro Font de Mora. L'etapa "més negra" va ser sota la direcció de Màxim Caturla com a secretari autonòmic i conseller i posterior conseller delegat de Ciegsa.
Els portaveus dels grups parlamentaris PSPV-PSOE, Compromís i Podem, --Alfred Boix, Belén Bachero i Antonio Montiel--, han presentat aquest dimarts les conclusions d'aquest dictamen provisional, que ara ha d'aprovar-se en la comissió no permanent d'investigació de les activitats de Ciegsa abans de ser elevat al ple. La portaveu de Ciutadans, Mercedes Ventura, ha excusat la seua presència per estar en una altra comissió.
L'informe aclareix que no pot avaluar si mitjançant Ciegsa va haver-hi manipulació de les adjudicacions per a aconseguir "mossegades" amb les quals finançar al PP i per al lucre personal dels implicats, ja que és una de les causes separades del cas Taula que el jutjat està investigant i aquesta comissió "ha de limitar-se a dilucidar l'existència de responsabilitats polítiques".
Una altra de les causes que estan sent investigades pel jutjat, i que cita aquest dictamen, és la dels "treballadors absents", la derivada de la contractació per "amistat o militància" en el PP de personal que podria no haver prestat els seus serveis en Ciegsa amb "el consegüent frau laboral i a la Seguretat Social, així com lesió a l'erari públic".
No obstant això, consideren "necessari" que sense perjucio de les investigacions penals la mateixa Generalitat arbitre els mecanismes per a realitzar "una completa auditoria financera i de legalitat" que quantifique els perjudicis causats per Ciegsa, ja que aquesta comissió "no pot determinar, per no tindre ni els mecanismes ni els recursos necessaris", aquests sobrecostos des de juliol de 2000 fins a novembre de 2013.
Sobre aquest tema, Montiel ha explicat que encara que Ciegsa es va crear el juliol de 2000 "l'instrument pervers" va ser el conveni de col·laboració de febrer de 2001 amb la Conselleria d'Educació, que suposava donar "carta blanca" a l'empresa pública per a endeutar-se i posava "negre sobre blanc" l'"absolut desistiment" de control de l'Administració.
D'aquesta manera, la conselleria "es limitava a assenyalar amb el dit on volia un col·legi i la data que volia per a inaugurar-lo" sense donar finançament ni controlar com s'obtenia donant lloc a "les corrupteles i d'irregularitats administratives en la contractació". "Ciegsa era camp adobat per a la corrupció", ha mantingut. En aqueix sentit, ha mostrat la seua convicció personal que "en Ciegsa es va produir un desviament de fons per a obtenir un lucre privat o d'una altra índole que la Justícia ha de dirimir".
Així, en mancar de finançament Cec va haver de recórrer a diferents mecanismes de finançament, aprovats per l'Administració general, per un import superior als 486 milions per a atendre "el gran deute que arrossegava". Per això, es van renegociar pagarés així com els interessos generats pels incompliments.
Bachero ha apuntat que en 2012, quan María José Catalá era consellera, es van abonar 33 milions a càrrec del FLA (Fons de liquiditat Autonòmic) malgrat que aquest mecanisme era exclusiu per a pagar el deute del principal i prohibia expressament el pagament d'interessos de demora.
Sobre aquest tema, el portaveu socialista Alfred Boix ha aclarit que en Ciesa va haver-hi tres etapes: la creació i adjudicació de col·legis recriminats per la Sindicatura de Comptes (2003-2004), el "control absolut" de Màxim Caturla i contractacions discrecionals (2005-2008) i l'intent tanque amb irregularitats (2008-2013).
"BAMBOLLA D'ENDEUTAMENT"
"Els diferents Consells únicament es van limitar a autoritzar ampliacions de capital simplement per a equilibrar els comptes provocant aqueixa gran bambolla d'endeutament a esquena del control de l'administració i finalment tot aqueix deute va haver de ser assumida per la Generalitat", assenyala el dictamen. "Uns 1.600 milions de deute", ha puntualitzat Montiel.Així, "l'excepcional es va convertir en regla" en Ciegsa amb unes desviacions en les obres "elevadíssimes i injustificables". Aquests sobrecostos van aconseguir "percentatges incomprensibles" que "excedien els límits previstos en la llei de contractes". A més, es constata que es va crear una "discrecionalitat en les adjudicacions" que estan sent investigades per la justícia.
Un exemple, ha apuntat Boix, és que en una adjudicació 29 de les 30 empreses que es van presentar tenien la mateixa oferta econòmica, que valia 55 punts de cent en el plec de condicions. "I això era sistemàtic", ha apuntat.
La resta de punts, que eren subjectius, els adjudicava una mesa de contractació nomenada "directament" per Caturla. "Ciegsa és l'empresa pública que més ha visitat la Guàrdia Civil per a traure documentació", ha constatat.
Així mateix, l'informe constata el sobredimensionament de la plantilla a través de la contractació "irregular de personal" i la utilització de contractes d'alta direcció que "no es corresponien amb les funcions reals exercides", la qual cosa va agreujar l'endeutament. Ciegsa, s'afig, també va ser utilitzada per a "realitzar cessions irregulars" de treballadors a la Conselleria.
Durant la comissió han comparegut 51 persones, de les quals cinc es van negar a declarar, i altres 19 no es van presentar , nou d'elles extreballadors i 10 empresaris. Bachero ha destacat que aquestes declaracions ajudaran a posar "llum" als jutjats en les causes que investiguen.
RESPONSABILITATS POLÍTIQUES
Per tot, això el dictamen responsabilitza de "els greus perjudicis" generats a la societat valenciana a tots els membres del Consell i especialment als quals van formar part dels diferents Consells d'Administració de l'empresa: Manuel Tarancón, ja mort, Esteban González Pons, Alejandro Font de Mora, José Císcar i María José Catalá.En concret, citen la "singularitat responsabilitat directa" en les "irregularitats" i en l'"opacitat" a Màxim Caturla, secretari autonòmic a proposta de González Pons i membre del Consell d'Administració de Ciegsa des del 12 de setembre de 2003 i conseller delegat des del 2 de desembre de 2004 al 27 de juliol de 2007.
Així mateix, declarar la responsabilitat política in vigilant de Font de Mora, conseller des d'agost de 2004 fins a juny de 2011. Com a cooperadors directes s'assenyalen als directius, Joan Vergara, Elena Bosque i Carlos Roqués.