El Servici de Recursos Culturals de l’Ajuntament treballa, entre altres objectius,per donar a conéixer la ciutat de València, posar en valor els seus barris, pobles, monuments i grans personatges a través de les seues publicacions. Amb esta tasca, en paraules de la regidora de Recursos Culturals, Glòria Tello, «des de l’any 2015, este servici municipal ha tornat a adquirir la importància que no hauria d’haver perdut mai».
La regidora ha manifestat que «el Govern de la Nau ha reestructurat este servici i ha establert prioritats a l’hora de publicar per difondre la ciutat, i també per potenciar el valencià com a llengua prioritària d’edició, menystinguda fins ara». A més, segons ha explicat, este servici ha desenvolupat durant la present legislatura «diferents línies temàtiques que abracen tots els àmbits i ideologies de la societat».
«La principal és, sens dubte, la dedicada a València per donar-la a conéixer». Amb este objectiu, es va crear la col·lecció “Guies literàries”, coordinada per Daniel Benito Goerlich i Mateo Gamón, en la qual diferents escriptors ens guien per la València del seu temps. Així, Isabel de Villena, Joan Lluís Vives i Juan Gil-Albert ens acompanyen, en els tres primers números apareguts, pels carrers i monuments de la seua època i expliquen les seues característiques i traçat viari.
«Però València no només és Ciutat Vella o l’Eixample, també tenim barris més allunyats del centre i els pobles», ha afegit la regidora en recordar que, per eixe motiu, «també s’ha potenciat la bibliografia dedicada a estos nuclis, i sobretot a l’horta, com a motor ecològic, tradicional i identitari». Tello ha fet al·lusió a volums com “València, quan la ciutat aplega a l’horta” o “Els Poblats Marítims”.
Pel que fa al patrimoni artístic, l’Ajuntament ha editat en valencià i en anglés “Campanes vives”, llibre de l’antropòleg Francesc Llop i la fotògrafa Luz Avellaneda Martín, on es ressalten les campanes de la catedral de València i altres també emblemàtiques, lligades a la història de la ciutat. Igualment, l’Ajuntament ha col·laborat amb institucions espanyoles i europees en projectes com “De Tournai a València. L’arqueologia de les primeres catedrals d’Europa” i “Encontres en l’Estació. València-Nord, un espai de modernitat”, este últim publicat amb motiu del centenari de l’estació de ferrocarril.
El Servici de Recursos Culturals també ha commemorat, al 2016 i 2017, el trasllat del Govern republicà a la ciutat de València amb tres toms de l’obra “València, capital de la República 1936-1937”, coordinada per Javier Navarro i Sergio Valero, professors de la Universitat de València, i que passen revista a la vida cultural, política i social de la ciutat en aquells primers anys bèl·lics. També es va publicar una obra eminentment fotogràfica, “València republicana”, amb imatges d'arxius públics i privats, moltes d'elles inèdites. Dos catàlegs de sengles exposicions, “Tempesta de ferro. Els refugis antiaeris a València” i “Royo Gómez: Ciència i guerra a València, capital de la República”, «tanquen l'exhaustiu treball dut a terme per a la commemoració d'un esdeveniment fonamental en la València del segle XX com la capitalitat republicana».
D’altra banda, s’ha abordat la publicació d’obres més accessibles pel públic infantil i juvenil, com ara els còmics “Els secrets de l’Ajuntament”, elaborat per l’equip de la històrica revista valenciana Camacuc, que dóna a conéixer la casa consistorial, i “Vicente Blasco Ibáñez. Una vida apassionant”, de Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, realitzat amb motiu del 150 aniversari del naixement del nostre escriptor més internacional. Aprofitant l’efemèride es va publicar també la biografia inèdita “Blasco Ibáñez: su vida y su tiempo”, que escrigué la seua filla Libertad, i la “Bibliografia comentada (2003-2015) de totes les reedicions blasquianes i estudis sobre la seua figura i obra”.
Glòria Tello ha esmentat així mateix els catàlegs de cada exposició que se celebra a les sales municipals. Així, artistes com ara Antonio Girbés, Javier Chapa, Geles Mit, Vicent Marco, Ximo Amigó, Canavese, José Juan Botella, Josep Albert Ibáñez o el Grup Arreu han trobat el seu curs dins de les publicacions municipals.
«Cal no oblidar l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de València amb diverses editorials privades, líders en el seu sector, per difondre de forma les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de València, que es convoquen anualment en huit edicions distintes: poesia, narrativa, teatre i assaig en totes dues llengües oficials».
La regidora ha assegurat que «dins de les gestions que fa l'Ajuntament de València hi ha un aspecte que per mi és fonamental i no és altre que el de transmetre a totes aquelles persones que viuen a la nostra ciutat aquells valors culturals que tenim a València i que ens caracteritzen com a poble». Segons la regidora, «la ciutat de València pot sentir-se afortunada per la quantitat del seu potencial cultural i l'Ajuntament té entre els seus objectius la seua difusió i posada en valor. Les obres publicades es troben en un alt nivell, no només en número, sinó també en qualitat, i la gestió de les publicacions, en perfecte estat de salut. Estes publicacions, per a tots els públics, desperten l'interés creixent dels ciutadans i ciutadanes», ha conclós.