L'exportaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en el Congrés Joan Tardà ha defensat aquest dilluns que el dret d'autodeterminació va més enllà de Catalunya i ha d'incloure "totes les ànsies que puguen existir al País Valencià i les Illes Balears", però "dins de la normalitat democràtica".
"Mai abandonarem la bandera del diàleg", ha asseverat, lamentant que hi haja algú "interessat" a convertir el conflicte independentista en "un problema d'ordre públic" amb els disturbis a Catalunya després de la condemna del Tribunal Suprem als líders del 'procés'.
Així ho ha afirmat als periodistes abans de participar en una conferència a la Biblioteca Gregoi Maians de la Universitat de València (UV). A l'esplanada exterior s'ha concentrat un grup de manifestants d'ultradreta i uns altres de joves en contra dels anteriors, separats per la Policia, que s'han creuat crits com 'La independència fora de València' o 'A plorar a la Vall', respectivament.
Tardà ha participat en l'acte 'Drets i llibertats a l'Estat Espanyol', organitzat pel sindicat d'estudiants BEA i Jovent Republicà. La façana de la biblioteca va començar el dia el diumenge amb pintades amb amenaces dirigides a l'exportaveu d'ERC. En elles, es pot llegir missatges com 'Mor Tardà' i 'Comença la caça', acompanyades d'esvàstiques i una altra simbologia feixista.
A més, el Grup Defensa de València (GDV) i Espanya 2000 havien convocat una protesta una hora abans de l'acte als voltants de la biblioteca, en considerar que era una "provocació". En resposta, Jovent Republicà també havia cridat a concentrar-se a la mateixa hora al campus per a "dir als feixistes que no són benvinguts".
En la institució acadèmica s'han adoptat mesures de seguretat "com sempre que acudeixen persones rellevants" a un acte, segons fonts de la UV, que han informat que la concentració de signe contrari estava "legalitzada" i que la Delegació del Govern en la Comunitat ha gestionat l'operatiu de seguretat corresponent.
"ATREZZO" DE LES PINTADES
Tardà ha posat com a exemple l'"attrezzo" d'aquestes pintades per a lamentar l'"anomalia des de fa molts anys" i la "poca qualitat democràtica" a Espanya, en aquest cas "en el palau del saber que és una universitat, fins i tot amb protecció policial". "Així i tot, estem convençuts que sempre s'acaba imposant la raó, la intel·ligència i l'esperit democràtic", ha remarcat.Sota aquest prisma, ha advertit que "els que volen imposar la por saben que mai guanyaran", perquè "la democràcia sempre acaba vencent", i ha anomenat al fet que evolucione a un escenari en el qual "siga possible construir el diàleg, la negociació i finalment l'acord".
Ha defensat així la declaració de la Llotja de Mar --partits independentistes catalans, bascos, gallecs, valencians i balears a favor del seu dret a l'autodeterminació-- i ha assegurat que no entén les crítiques del 'president' de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig, que va exigir al seu homòleg català, Quim Torra, que "deixe tranquils als valencians quan estiga parlant de les seues ànsies sobiranistes".
Ara bé, ha emmarcat la postura de Puig en la campanya de les eleccions del 10 de novembre, perquè tots dos comparteixen "respecte i bona relació recíproca". "Sé perfectament que ell entén la nostra postura, una altra cosa és que ho expresse públicament", ha asseverat, recalcant que Esquerra Republicana del País Valencià "és un partit tan legítim, democràtic i valencià com el seu".
Tardà ha posat l'accent que "els conflictes en democràcia i entre demòcrates solament poden resoldre democràticament" i s'ha mostrat "convençut que s'aconseguiran escenaris de diàleg". Ha lamentat, per contra, "els populismes i el ressorgiment de l'extrema dreta", que ha atribuït al fet que "Espanya no ha sabut assumir els reptes del XXI".
DEMANA DIÀLEG "SENSE CONDICIONS"
En el cas de Catalunya, creu que "és evident si hi ha un 50-60-70% de catalans que desitjarien poder exercir el dret a l'autodeterminació", per la qual cosa no entén que "el Govern es negue a establir un marc de diàleg sense condicions, sabent que tard o d'hora s'obrirà camí". "Sempre hi ha espai per al diàleg; és l'única solució", ha mantingut.S'ha preguntat així "quina raó existeix per a fer patir als ciutadans, els d'ací o allà, si al final només pot haver-hi un acord", encara que ha reconegut que "serà difícil" arribar al diàleg. I ha qüestionat a les forces que "es neguen a assumir el principi de realitat en la societat catalana, que no té res a veure amb la ideologia: Què va primer, les lleis o la democràcia?".
Precisament, Tardà ha sostingut que "per a això es va inventar la política, perquè els ciutadans no hagen d'anar pel món donant patacades, perquè en cas contrari seria donar la raó als quals desitgen la mort a altres persones".
REBUTJA "LEGITIMAR LA VIOLÈNCIA"
Per tot això, ha reivindicat la "virtut" del 'procés' i el seu caràcter "cívic, pacífic i profundament democràtic", mentre "algú potser interessat està intentant convertir-ho en un problema d'ordre públic". "Compartisc la indignació i el dolor de la societat catalana davant una resposta repressiva a una demanda democràtica", ha manifestat sobre els disturbis, reconeixent que "la desobediència civil és legítima" i remarcant que "això no significa legitimar la violència".Ha tirat la vista arrere per a defensar que "el 'procés' mai hauria hagut d'evolucionar a la judicialització", com ja va dir en 2016 a l'expresident del Govern i del PP Mariano Rajoy que "tornarien els presos polítics i exiliats". "Rajoy, que era un gran parlamentari i tenia molta retranca, ens va dir que féiem por i parlàvem de conceptes absolutament caducats", ha recordat, quan ara "ningú pot negar que hi ha persones triades democràticament que estan en l'exili o en la presó".
En aquesta línia, ha advertit com a "pa per a hui i fam per a demà utilitzar el camí fàcil de la repressió", alguna cosa que ha destacat que "des de fa mesos formula Oriol Junqueras --líder d'ERC--, que s'ha emportat la pitjor part en la sentència", després de la seua condemna a 13 anys: "Si parla així des de la presó, amb una pena venjativa que només persegueix escarmentar i comprar temps, què no faré jo que hui podria dormir a la meua casa?".
Respecte al paper de Torra al capdavant de la Generalitat, ha afirmat que és el president del seu govern de coalició, del qual ERC se sent "corresponsable". "El que faça Torra és alguna cosa que compartisc, més enllà de les opinions personals", ha assegurat, reconeixent que "a ningú se'ls escapa que poden existir mirades diferents" en l'independentisme.