El Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) ha exigit aquest dilluns als partits que sustenten el Consell del Botànic una Llei d'Igualtat Lingüística després de les últimes sentències del Tribunal Suprem sobre el decret d'usos del valencià en l'administració: "Ara més que mai s'ha demostrat que la Llei d'Ús i Ensenyament ja no és un instrument vàlid".
En un comunicat, el sindicat ha qualificat de "molt greu" la "deriva autoritària del poder judicial contra l'autogovern valencià" i ha advertit que les dues sentències recents del Tribunal Suprem (TS) respecte al decret d'usos institucionals i administratius de les llengües oficials en l'administració "atempten contra els drets lingüístics dels valencianoparlants".
Ha assegurat que continuaran defensant els seus drets lingüístics i d'autogovern "davant totes les instàncies polítiques i judicials" i ha demanat als partits del Botànic "fer canvis legislatius".
"Hem demanat moltes vegades la publicació d'una Llei d'Igualtat Lingüística. Si la Generalitat vol defensar els drets dels valencians parlants ha d'aprovar de manera urgent una Llei d'Igualtat Lingüística que pose els drets lingüístics dels valencianoparlants al mateix nivell que els dels castellanoparlants", ha agregat.
La central sindical ha recordat que les dues sentències del TS tenen el seu origen en els recursos interposats per diputats del PP i pel sindicat CSIF a aqueix decret i hi ha, a més, pendents de sentència altres dues, els de l'Advocacia de l'Estat (sota el llavors Govern del PP) i de l'Associació per a la Defensa del Castellà a la Comunitat Valenciana.
"Les sentències del TS són conseqüència dels recursos de cassació que la Generalitat i STEPV-IV vam interposar contra les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que anul·laven gran part del decret, 14 articles en total", han indicat.
El TS ha dictaminat que la qüestió d'interés cassacional havia de centrar-se en l'excepció que inclou l'article 12.3 que estableix que "quan hagen de tindre efecte fora del territori de la Comunitat Valenciana, les notificacions i les comunicacions es redactaran en valencià i en castellà", encara que afig, "llevat que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià i en aquest cas sol es redactaran en aquesta llengua" i "es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada".
Per al sindicat, el TS ha "obviat completament" en la seua argumentació els "nombrosíssims arguments legals i jurisprudencials que se li han aportat en defensa de la legalitat i l'oportunitat del decret".
"Fent servir el nominalisme sense la més mínima vergonya ni rigor científic, confirma l'anul·lació feta pel TSJCV. I precisament els que fan servir el pur nominalisme per a dictar sentència són incapaces de posar el nom en valencià tant del nostre sindicat o de la Generalitat", ha agregat.
Per això, des de STEPV-IV consideren "intolerable" aquesta "deriva autoritària del poder judicial contra l'autogovern valencià i, molt especialment, contra els drets lingüístics dels valencianoparlants".