Un total de 587.202 ciutadans i ciutadanes de València, dels quals 581.917 són residents espanyols i 5.285 residents estrangers, estan convocats a les urnes el pròxim dia 26 de maig, en la convocatòria electoral als comicis municipals i al Parlament europeu. L'alcalde de València, Joan Ribó, ha presidit aquest matí la sessió plenària en la qual s'ha realitzat el sorteig per a determinar la conformació de les meses electorals, segons estableix la llei orgànica del règim electoral general.
Pel que fa a l'organització de la jornada electoral en si, es disposarà de 926 meses en un total de 275 col·legis electorals (amb 590 seccions). Cada mesa electoral té un màxim de 1.023 electors i un mínim de 243, i es divideix segons criteris geogràfics.
Segons preveu aquesta normativa, la formació de les meses electorals és competència dels ajuntaments, sota la supervisió de les juntes electorals de zona. Els càrrecs de la presidència i les vocalies de les meses electorals han de ser designats per sorteig públic entre la totalitat de les persones incloses en la llista d'electors de cada taula. Així s'ha recordat a l'inici de la sessió plenària, que ha presidit l'alcalde de València, Joan Ribó, i que ha comptat amb la presència del president de la Junta Electoral de Zona, Félix Blázquez, i del secretari d'aquesta entitat, Luciano Borges.
Els requisits per a formar part de les meses electorals són saber llegir i escriure i tindre una edat menor de 70 anys (encara que es pot renunciar a assumir la funció a partir dels 65 anys). A més, les persones que exercisquen la presidència han d'estar en possessió del títol de Batxiller o el de Formació Professional de segon grau, o subsidiàriament el de Graduat Escolar o equivalent.
La normativa assenyala que la determinació dels membres de les meses es farà mitjançant una aplicació informàtica per a la qual es necessiten dos nombres de dues xifres cadascun. Per això, en la sessió plenària de hui s'han extret quatre xifres d'una bossa, de manera aleatòria, labor que han exercit les representants de la corporació Maite Girau i Neus Fábregas Santana. Els dos números resultants, el 67 i el 96, s'introdueixen seguidament en una aplicació informàtica específica, que en fa ús mitjançant un algorisme matemàtic que garanteix la seguretat i la criptografia de tot el procés: el primer valor indica el coeficient de salt en la llista d'electors, mentre que el segon número indica el nombre de vegades que s'ha de remenar la llista d'electors obtinguda del procés anterior. El resultat determina, finalment, la designació de cadascun dels components (una presidència i dues vocalies) i els corresponents suplents de cada mesa electoral, seguint així tot el procediment administratiu legalment establit.
Els ciutadans i les ciutadanes a qui l'atzar haja dut aquesta responsabilitat rebran en els pròxims dies la corresponent notificació, juntament amb un manual d'instruccions sobre les seues funcions. A partir d'aquest moment, disposen d'un termini de set dies per a al·legar davant la Junta Electoral de Zona alguna causa justificada i documentada que els impedisca l'acceptació del càrrec. Per exemple, no poden ocupar la presidència ni les vocalies les persones que concórreguen a les eleccions com a candidates.
En total, a la circumscripció de València, concorren un total de 23 candidatures a les eleccions municipals i 32 al Parlament europeu, tal com recull el Boletín Oficial del Estado (BOE) i el Butlletí Oficial de la Província (BOP).
PERSONACIÓ EN EL CAS ASSUT
A les preguntes dels mitjans de comunicació, l'alcalde de València, Joan Ribó, s'ha referit a la comunicació del titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de València, d'estudiar la personació de l'Ajuntament com a acusació particular en el cas Assut, quan s'alce el secret de sumari.«L'Ajuntament va enviar una comunicació formal al jutjat per a personar-se en el moment procedimental oportú amb l'objectiu que els presumptes corruptes de l'etapa anterior retornen fins a l'últim cèntim robat. Ara el jutjat comunica que s'estudiarà aquesta possibilitat quan s'alce el secret de sumari. La meua voluntat com alcalde és defendre els interessos d'aquest consistori que s'hagen vist vulnerats com en altres tants casos de l'etapa anterior, i defendre els interessos de la ciutadania, que mereixen que els diners dels contribuents no es desvien, com presumptament ha ocorregut», ha explicat Joan Ribó.