La Conselleria d'Hisenda recorda que "la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada" entre les 17 autonomies i defensa que "no ha tingut una despesa per habitant superior a la mitjana" de les comunitats de règim comú, davant la previsió d'un 2,3% de dèficit per a 2021 que estima l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).
Per a la Generalitat, aquest informe posa de manifest la realitat de l'infrafinançament valencià i "inevitablement reflecteix un major increment del dèficit". "No és un problema d'excés de despesa, sinó de falta d'ingressos", recalca en un document remés als mitjans, i promet no deixar d'atendre els serveis essencials fins a convergir amb la mitjana de despesa.
Enfront de l'estimació de l'AIReF, el seu càlcul del dèficit està entorn de l'1,1% per a l'any vinent, "just el pressupostat", en aplicar la transferència extraordinària per infrafinançament sol·licitat per unanimitat per tots els grups parlamentaris en la comissió mixta Generalitat-Corts.
Sobre la previsió de caiguda d'ingressos derivats del sistema de finançament previst per a 2022 i 2023, assegura que és conseqüència de la decisió del Govern de mantindre'ls, "gràcies al que s'ha evitat que els serveis públics en mans de les CCAA es ressentiren en plena crisi sanitària, evitant així els errors de la crisi anterior".
El Consell remarca que "no es pot preveure en cap cas què passarà en 2022 davant aquesta situació", destacant l'anunci d'aquest dijous de la ministra d'Economia, Nadia Calviño, que hi haurà un nou sistema de finançament: "Les CCAA estaran en un nou marc financer que encara no es coneix, ni tampoc es coneix en quina situació estarà la pandèmia".
Segons els seus càlculs, la principal diferència en els ingressos estimats per l'AIReF es reflecteix en la imputació en els pressupostos de la Generalitat dels 1.336 milions corresponent a l'infrafinançament, la partida reivindicativa que inclou tots els anys i que "continua vigent".
UN 73% DEL DEUTE "NO SERIA IMPUTABLE"
De fet, si es considera el deute històric, el govern valencià estima que un 73% no seria imputable a la Comunitat. "L'estratègia fiscal és clara: aspirem a disposar de la mateixa despesa per habitant que la resta per a no ser ciutadans de tercera, l'ús de la nostra autonomia fiscal per a aplicar un sistema tributari progressiu i una reforma del sistema de finançament que ens proporcione els recursos que ens corresponen", defensa.
També destaca el "suport decidit" del Govern durant la pandèmia, amb el manteniment dels lliuraments a compte que "en el cas de la Comunitat permetran compensar la caiguda prevista de recursos per a 2021, equivalent a 1.300 milions", o la flexibilització dels criteris de dèficit gràcies a la suspensió de les regles fiscals per a 2020 i 2021.
En aquesta línia, el Consell que integren PSPV, Compromís i Unides Podem ressalta la creació del fons COVID, amb "1.485 milions més en 2020 per a la Comunitat, aproximadament el 9,2% (en línia amb el pes poblacional i econòmic) dels 16.000 milions amb els quals està dotat i més del 6,5% del pressupost autonòmic per a 2020".
I garanteix el compromís de l'executiu de Pedro Sánchez de mantindre en 2021 el segon fons COVID, "una nova transferència extraordinària de 13.486 milions". Encara que el seu repartiment s'ha de concretar, la Generalitat vol que incloga un tram d'igualació per a afrontar la recuperació "en les mateixes condicions".