La Plataforma per la Llengua ha posat en marxa un test a www.informecat.cat per saber la percepció que té la ciutadania de l'estat de la llengua als diversos territoris. El qüestionari compta amb diverses preguntes com, per exemple, "Alguna vegada la Guàrdia Civil s'ha dirigit a tu en català?" o "Pots fer la declaració de la Renta en català?». De les respostes apareix un "percentatge de discriminació lingüística", que en la majoria dels casos supera el 50%. D'aquesta manera, l'objectiu de la Plataforma per la Llengua és mostrar com, "malauradament", molt sovint "no som conscients que els nostres drets lingüístics són vulnerats diàriament". Tothom qui faça aquest test per comprovar si coneix la salut del valencià entrarà al sorteig d'un lot de productes artesanals i de qualitat d'arreu dels territoris de parla catalana.
Aquest test sobre la llengua arriba després que l'entitat presente l'InformeCAT 2020, un document que mostra una panoràmica de la salut del català a través d'un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L'objectiu és posar sobre la taula un document de referència que s'actualitza anualment i que permet disposar d'un termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la llengua. Per a l'elaboració i el rigor de l'InformeCAT, la Plataforma per la Llengua consulta nombroses fonts i els estudis que l'entitat ha realitzat durant el darrer any.
Les dades es presenten classificades en diverses seccions temàtiques, i les referències i les fonts apareixen en un apartat final, amb els enllaços corresponents. L’InformeCAT és sobretot informatiu, però també contribueix decisivament al debat públic sobre la llengua –en els darrers temps, s’ha convertit en un document de referència– i vol ser un suport per a l’elaboració de polítiques públiques a favor de la normalització lingüística.
La regió d'Alcoi-Gandia és el territori del domini lingüístic en què una proporció més elevada de la població parla habitualment el valencià. Segons la darrera enquesta de la Generalitat Valenciana, recollida per l’InformeCAT 2020, l'any 2015 el 71,6% dels habitants de la regió d'Alcoi-Gandia parlava en valencià amb els amics tant o més que en castellà, una xifra que a grans trets es pot considerar que coincideix amb la d'ús habitual, que l'enquesta no incorporava. En concret, el 37,6% dels habitants de la regió d'Alcoi-Gandia deia que parlava sempre en valencià amb els amics, el 10,3% que ho feia generalment, el 4,5% que ho feia més que en castellà i el 19,2% que ho feia indistintament.
L’InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur de la llengua. Per exemple: més de la meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, mallorquí i valencià no són la mateixa llengua; menys del 15% dels veïns de València parlen habitualment en valencià; menys d’un terç dels joves balears parlen majoritàriament en català amb els companys d’estudi. En paral·lel amb això, les institucions de l’estat espanyol han continuat fidels al supremacisme lingüístic castellà inherent.
Durant el 2019 s’han aprovat 134 normes que imposen el castellà, 41 de les quals afecten el sector privat; entre el 2017 i el 2019 ha crescut 15 punts el nombre de pàgines web oficials de l’estat espanyol que diferencien entre català i valencià; entre el 2013 i el 2019 el govern espanyol ha invertit 385 milions d’euros a la cinematografia en castellà però cap ni un a les produccions en català. Entre el 2015 i el 2019 la Plataforma per la Llengua ha atés 33 casos de discriminació lingüística protagonitzats per agents de la policia estatal. "Aquesta realitat discriminatòria cal que siga coneguda, rebutjada i corregida", s’assegura al document. Amb tot, també hi ha dades esperançadores com que en alguns territoris el català continua essent la llengua d’ús habitual d’una gran majoria de la població, com a les Terres de l’Ebre (76,6%) o la regió d’Alcoi-Gandia (71,6%). Al Principat, un 1,2% més de la població parla en català als fills el 2018 respecte del 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo.
Al Baix Segura, la comarca més meridional del domini lingüístic, el retrocés del valencià ha estat una constant des del segle XVIII. En aquella època, fins i tot les actes municipals de l'Ajuntament d'Oriola s'escrivien en català. A partir d'aleshores el retrocés ha estat progressiu fins a enquadrar 26 dels 27 municipis de la comarca en el bloc castellanoparlant del territori valencià. No obstant això, cada vegada menys alumnes escolaritzats a l'ESO als municipis castellanoparlants de la comarca s'acullen a l'exempció d'aprendre valencià que contemplen la Llei d'ús i coneixement del valencià i la Llei del plurilingüisme. La xifra d'alumnes que van sol·licitar l'exempció al Baix Segura el 2019 se situava en el 23%, mentre que quatre anys abans, el 2015, era del 34%.
"Tenir les dades negatives i les positives sobre la taula és necessari per a qualsevol voluntat de millora", asseguren els impulsors de l’informe. La normalització del valencià és encara lluny de ser completa, i els drets dels parlants continuen essent negats en molts àmbits. "La informació instrueix, però també apodera, i aquesta és la doble funció que té l’InformeCAT", es comenta al mateix document.
D'aquesta manera, segons presenta l'InformeCAT 2020, la meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents, és per això que el 44,5% dels habitants de Catalunya "són conscients de la unitat de la llengua catalana".
L'InformeCAT 2020 mostra dades preocupants per al futur del català, i d'aquesta manera, es pot observar l'emergència lingüística que tenim davant, ja que segons la UNESCO, una llengua presenta una situació de vulnerabilitat i està en perill quan el nombre de parlants esdevé una comunitat xicoteta. Aquest criteri evidencia que el risc al qual se sotmet una llengua a què es perda és alt en benefici d'una altra que puga absorbir els parlants. Per això, tal com indica l'estudi de la Plataforma per la Llengua, una de les preocupacions és el baix ús social de la llengua a les grans ciutats dels territoris de parla catalana, ja que a Barcelona i la seua àrea metropolitana només el 35 % de la població parla el català habitualment, un percentatge similar al que es troba a la regió metropolitana de València (34,8 %), per bé que si tenim en compte només la ciutat, les dades són dramàtiques: menys del 15 % dels habitants. A Palma els parlants habituals de català són el 41,3 % de la població.
Entre l'any 2015 i el 2019 es van produir 122 casos de discriminació, 37 dels quals els van protagonitzar agents de la policia (30,3%). L'any 2018 es van registrar 7 casos policials sobre un total de 25 (28,0%) i el 2019 se'n van registrar 13 sobre un total de 32 (40,6%). Això representa un augment significatiu, tant en casos absoluts (un increment del 85,7%) com relatius (el 12,6% més d'incidència). Dels 37 casos entre el 2015 i el 2019, 20 els va protagonitzar el Cos Nacional de Policia (54,1%), 13 la Guàrdia Civil (35,2%), i 4 d'altres cossos (10,8%). Cal tenir en compte que les discriminacions conegudes no són sinó la punta de l'iceberg. El fenomen de la discriminació lingüística està molt estés: molts casos no s'arriben a denunciar mai.
No obstant això, en contrast amb la ciutat de València, una dada positiva és que la regió d'Alcoi-Gandia és un dels territoris del domini lingüístic que té una proporció més elevada de la població que parla habitualment valencià. El 71,6 % dels habitants d'aquesta regió el parla amb els amics tant o més que en castellà, una xifra que a grans trets es pot considerar que coincideix amb la de l'ús habitual.