En un moment de mirar amb lupa totes les propostes dels diferents partits polítics per la proximitat de les Eleccions Generals i Autonòmiques del 28-A, els valencians i valencianes preocupats per la situació econòmica de l'autonomia prestaran especial atenció a qüestions com el sistema de finançament autonòmic. Un fet que les formacions nacionals veuen de forma molt diferent i que la Plataforma pel Dret a Decidir, que participa de la Crida pel Finançament Valencià, considera essencial per al futur, igual que el grup valencià Compromís.
La veu valenciana
Antoni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, assegura que hi ha tres punts clau perquè la Comunitat Valenciana tinga les mateixes oportunitats que la resta d'autonomies i que, per tant, han d'abordar-se des dels partits: acabar amb l'infrafinançament, amb el deute i amb l'espoli fiscal."La Generalitat Valenciana ha de tindre una base per a cobrir totes les seues necessitats que no té des de la seua pròpia constitució com a autonomia", considera Infante. Com a conseqüència, explica, es calcula que hi ha prop de 1.350 milions d'euros a l'any de dèficit que s'han contrarestat amb préstecs i endeutament amb la banca i el FLA (Fons de Liquiditat Autonòmica), que a més de pagar-se amb interessos posa molts límits a l'autonomia.
Plataforma pel Dret a Decidir: "Hi ha vora 1.350 milions d'euros a l'any de dèficit i 46.000 en deute"
En segon lloc, el coordinador de la plataforma recorda que la situació del deute és especialment greu, ja que "està tota acumulada des de l'inici de la gestió autonòmica" i hui es tradueix en uns 46.000 milions d'euros. Així, el 25% del Pressupost General de la Generalitat es destina a pagar aquesta qüestió i els seus interessos i això provoca "un transvasament de rendes del territori cap als posseïdors d'aquest deute". "És necessari eliminar-la i que siga l'Estat qui l'assumisca", reivindica.
El tercer punt que pretén "abordar definitivament l'espoli fiscal" proposa, per a això, que l'Estat faça públiques les balances fiscals i que es base en criteris europeus a l'hora de decidir la quantitat que pertany a cada autonomia per a inversions. En aquest sentit, Infante indica que els valencians tenen un espoli fiscal superior al 6% del que produeixen, "que són 6.400 milions d'euros a l'any".
Amb la solució a aquests problemes, continua, la Comunitat Valenciana sanejada estaria, com a mínim, "en igualtat de condicions per a tirar avant per damunt de la mitjana nacional". Per això, a més, insisteixen que després seria necessari millorar la seua situació amb una política econòmica autocentrada al País Valencià, basada en les seues necessitats i parant atenció a temes com la sobirania alimentària, hídrica i energètica, així com a la reversió del model productiu "del precaritzat" cap a un on tinguen més pese les cooperatives, l'economia del bé comú i l'autogestió.
Aquest assumpte, precisament, és l'últim al qual han fet referència Joan Baldoví, Clara Ferrando i Ignasi Candela. Els candidats de Compromís al Congrés dels Diputats han presentat aquest matí la seua proposta per a acabar amb el que consideren un "austericidi" perquè "no s'han complit mai els principis constitucionals de solidaritat interterritorial i igualtat de finançament", ha destacat Ferrando.
Així, des del partit valencià proposen que, sense canviar la llei actual, les comunitats infrafinançades, com és el cas de la valenciana, puguen rebre el que els correspon a través de fons del Fons de Competitivitat contemplat en la Llei de Finançament, ja que dels seus 4.000 milions, la meitat es queda sense utilitzar cada any. Baldoví ha indicat que l'objectiu és aconseguir un "equilibri vertical", que suposa aportar la liquiditat necessària perquè les administracions puguen gestionar les seues competències; així com un "equilibri horitzontal" basat en el principi constitucional de la igualtat on l'Estat "atorgue més recursos o transferisca més imposats per a tindre el finançament que toca".
"En una campanya on algun s'obliden o dediquen 3 o 4 línies sobre un problema absolutament capital, nosaltres fem una proposta raonable, possible i justa que compta amb el consens de totes les forces polítiques i de la societat", ha conclòs Baldoví.
Com ho aborden els partits polítics nacionals?
ÓSCAR DEL POZO /EUROPA PRESSA aquesta qüestió també s'han referit els partits en les seues principals propostes davant les eleccions. En primer lloc, el PSOE, que ha promés donar resposta en la pròxima legislatura, planteja, en les seues '110 Compromisos amb l'Espanya que vols', impulsar "un Pacte d'Estat per a reformar el sistema de finançament autonòmic i el sistema de finançament de les entitats locals, modificant la 'regla de despesa', amb la finalitat d'adequar la distribució actual dels recursos públics entre els diferents nivells de l'Administració i garantir la igualtat en l'accés als serveis públics en tot el territori". Es tracta del compromís número 21, dins de l'apartat Pressupostos i Finançament Socials.
EUROPA PRESS
El Partit Popular, que assegura en el seu programa electoral que ampliarà els recursos materials i humans a la disposició de les Delegacions de Govern per a garantir el ple exercici de les seues competències, defensa que "la regla de despesa s'ha demostrat com un encert per a aconseguir la solidesa financera del conjunt d'Administracions" i que complirà "la senda del dèficit". Ho fa en el seu segon bloc, 'Una revolució fiscal per al creixement econòmic i la competitivitat', on també s'indica: "En el Consell de Política Fiscal i Financera, impulsarem la reforma del sistema de finançament autonòmic basat en els principis d'igualtat, equitat, transparència i corresponsabilitat fiscal. A través de la Comissió Nacional d'Administració Local, proposarem una reforma del sistema de finançament dels ajuntaments".
Albert Rivera, líder de Ciudadanos, ha assegurat en algunes de les seues intervencions que és necessari que es pose en marxa la nova llei de finançament autonòmic, "perquè quan parlem de finançament autonòmic parlem de sanitat, dependència, educació i, en definitiva, de serveis públics" i "tots els espanyols hem de tindre les mateixes oportunitats", ha valorat. Així, el partit de Rivera proposa fixar una cartera de serveis comuns a tots els espanyols i permetre que les autonomies puguen incrementar aquests serveis, encara que sent corresponsables del seu finançament perquè els ciutadans "valoren la seua conveniència".
El 'Programa de Podemos per a un nou país' és un dels quals més espai dedica a aquesta qüestió. Així, al punt 255 sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic, proposa un nou dissenyat a partir del diàleg amb totes les comunitats autònomes per a aconseguir una reforma fiscal i donar solució "al problema dels deutes autonòmics produïts per l'infrafinaçament". Per això, defensen que no es base en un "sostre de despesa", sinó en un "sòl d'ingressos" que permeta finançar serveis públics dignes en tota Espanya; donar més finançament que l'actual perquè les retallades posteriors a 2009 "es van fer recaure de manera desproporcionada sobre elles"; i reduir la desigualtat territorial per aquesta qüestió.