Des de la creació del sistema d'accés al títol d'especialista de medicina, a través d'un únic procés mixt -d'una banda prestació de serveis, treball i per un altre formatiu- el denominat sistema MIR, s'ha anat produint una progressiva reducció de l'apartat formatiu i s'ha incrementat el de prestació de serveis, de manera que s'han convertit per al sistema "en mà d'obra barata i sotmesa a permanents abusos", segons el Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana.
Aquest increment de prestació de serveis com a part de la seua formació s'ha vist recolzada tant pels òrgans directius, que han mirat cap a un altre costat, permetent-ho, com dels serveis, utilitzant-los per a cobrir les manques de personal, amb la col·laboració dels tutors, bé activament o per omissió, així com les comissions de docència que han estat incapaces d'exercir les seues funcions, impedint que la part formativa del seu període de residència, es convertisca en el referent d'aquesta, en detriment d'exigències laborals de tot ordre.
Fins avui, els mir no havien aixecat tant la veu, i ara ja no hi ha qui els calle, ja que han suportat una càrrega de treball descomunal, la qual cosa ha implicat assumir responsabilitats enfront dels pacients que no els corresponia, vulnerant la normativa, i tot això per comoditat o manca de personal.
Per exemple, respecte al nombre de Guàrdies, els mir se sotmeten a una càrrega excessiva arribant a fer unes set guàrdies al mes, sent aquest número més del doble de les quals realitza un adjunt, (3 màxim al mes). D'altra banda, aquestes guàrdies, moltes vegades venen sense la seua correlativa lliurança, és a dir, que els mir arriben a realitzar jornades interminables de 30 o més hores, assumint la negativa al descans mínim setmanal.
Des de València Extra hem parlat amb el Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana, qui ens ha traslladat tota la problemàtica que porten sofrint els MIR des de fa temps i que malgrat haver estat a primera línia de batalla contra la COVID-19, han aguantat fins ara.
-Com han viscut els mir la pandèmia?
Els mir han estat en primera línia de batalla contra el coronavirus i a més fent tasques pròpies de metges adjunts i fent costat als equips de sanitaris que estaven totalment minvats que s'han posat de manifest fins i tot més durant aquesta situació de pandèmia on la demanda de recursos sanitaris ha estat molt major.
-Com valoreu la gestió de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública?
Pel que fa al material de protecció personal la valoració que nosaltres fem és molt millorable. En un primer moment va faltar material de protecció per a tot el personal sanitari com a metges, infermers i altres. A més, es va trigar molt a reaccionar, a planificar i adequar els serveis a la nova situació de pandèmia on hi havia una major demanda i on calia canviar l'activitat programada per l'activitat aguda que era present en aquest moment. I a més va haver-hi una falta de recursos que s'ha viscut en tots els nivells.
-Actualment quina és la situació dels mir?
Realment la situació dels mir no és nova, ja que ve de fa temps enrere, però ara ha arribat a un punt de cansament perquè han vist que durant la pandèmia s'ha utilitzat als mir com a mà d'obra barata, com a suplents per a la plantilla deficitària i amb una sèrie de reivindicacions que ja van reclamant de fa anys i que mai se'ls ha fet cas. Això ha estat la gota que ha satisfet el got i és normal que els companys hagen dit que han arribat fins aquí.
-Ens podries dir alguns casos concrets o situacions dels mir?
Per exemple, les plantilles dels centres de salut estan sent suplertes en molts casos per mir que estan fent les funcions d'adjunts i com a substituts. I un altre exemple, els serveis d'urgències dels hospitals estan infradotats i prova d'això és que avui mateix han hagut de cridar a més adjunts per a cobrir la falta de residents en alguns serveis d'urgències, i els estan cobrint amb persones que estan fins i tot en formació. Aquests dos exemples mostren clarament com els mir estan sent tractats com a mà d'obra supletòria en plantilles que estan formades per menys persones de les que es necessita.
-Quines mesures demanen els mir per a millorar la seua situació que els han portat a la vaga?
El que els mir reclamen, per exemple, un descans obligatori de 36 hores després de la realització de guàrdies de dissabte, tal com marca la normativa europea; la lliurança d'un dia addicional després de les guàrdies de diumenge i altres festius contemplats en la normativa d'aplicació per al personal estatutari; establir la jornada laboral ordinària màxima de 37,5 hores setmanals (8h a 15h, dilluns a divendres i un dissabte cada tres setmanes com a màxim), distribuïdes en un màxim de 35 hores de prestació laboral. A més, es reivindica la cotització de les hores de guàrdia mèdiques, ja que en el cas d'un MIR, la realització de guàrdies és obligatòria sense que tinguen unes retribucions bàsiques que impliquen el màxim de cotització a diferència d'un Adjunt, per la qual cosa han de cotitzar fins al màxim legal de base reguladora. D'altra banda, reclamen uns espais de descans dignes, una assegurança de responsabilitat civil que cobrisca totes les possibles reclamacions derivades de l'assistència sanitària del resident en funció de les seues responsabilitats, i equiparable en cobertures al de la resta del personal estatutari adscrit a la Conselleria de Sanitat i finalment, la creació d'un òrgan supervisor de les condicions de treball dels MIR.
-A més de les mesures, des del Sindicat Mèdic de la Comunitat Valenciana juntament amb l'Associació MIR demaneu la dimissió de la consellera de Sanitat, Ana Barceló?
No, en les reivindicacions dels mir no està demanar la dimissió de la consellera però sí que està demanar-li que es digne a negociar amb ells cosa que mai ha fet fins ara. La dimissió de Barceló es demanava al principi de la pandèmia per les greus deficiències, però ara, el col·lectiu dels mir que s'ha vinculat amb el Sindicat Mèdic, no està demanant dimissions, aquesta demanant que s'assega a parlar enfront d'una actitud negativa de diàleg que actualment continua vigent en la consellera de sanitat, Ana Barceló.
