La Sala penal Tribunal Suprem que va jutjar el 'procés' independentista a Catalunya ha condemnat per unanimitat a l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras a 13 anys de presó i 13 d'inhabilitació absoluta per delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per raó de la seua quantia. Pels mateixos delictes ha condemnat als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a les penes de 12 anys de presó i 12 d'inhabilitació absoluta.
Així mateix, pels mateixos fets ocorreguts durant la tardor de 2017 a Catalunya ha condemnat pel delicte de sedició a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell a les penes d'11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d'inhabilitació absoluta; als també exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull se'ls absol de malversació i són condemnats a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta; mentisques que els líders socials a Jordi Sánchez (Assemblea Nacional Catalana) i Jordi Cuixart (Ómnium Cultural) a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta.
Quant als exconsellers que van seguir el judici en llibertat, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, són condemnats cadascun d'ells com a autors d'un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial. Tots ells també són absolts de malversació.
El judici va quedar vist per a sentència el mes de juny passat, quatre mesos i 52 sessions després de la seua arrencada el 12 de febrer d'aquest mateix any. Des de llavors el tribunal ha estat deliberant per blocs jurídics i aquest últim cap de setmana els magistrats van realitzar una última lectura del text. .No obstant això, no van poder evitar que es filtrara als mitjans que la rebel·lió havia sigut descartada i les condemnes serien per sedició.
Aquest mateix dilluns a primera hora, els magistrats Manuel Marchena, Antonio del Moral, Luciano Varela, Andrés Palomo, Andrés Martínez Arrieta, Ana Ferrer i Juan Ramón Berdugo han signat la resolució, que ha començat a ser comunicada a les parts.
La sedició es regula en l'article 544 del Codi Penal, s'aplica als qui s'alcen "públicament i tumultuàriament" per a impedir "per la força o fora de les vies legals" el compliment de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic.
VA FRACASSAR L'OPCIÓ DE LA FISCALIA
En optar per aquest delicte, l'aplicació del qual és la que ha aconseguit la unanimitat dels set magistrats que integren el tribunal, des dels Serveis Jurídics de l'Estat es van reclamar penes rebaixades quasi a la meitat respecte a les instades en el seu moment pel Ministeri Públic, que arribaven als 25 anys de presó en el cas de Junqueras.
La sedició, recollida en el capítol de delictes contra l'ordre públic del Codi Penal, es castiga amb penes de presó de 8 a 10 anys als qui hagen "induït, sostingut o dirigit" la sedició i amb la de 10 a 15 anys de presó a les persones "constituïdes en autoritat". En aplicar la sedició en concurs medial amb el de malversació -que és el que va sol·licitar l'Advocacia de l'Estat, i a més de formar agreujada, les penes de presó han superat sol·licitat pels Serveis Jurídics de l'Estat per a cadascun dels encausats.