Sant Joan de Déu reforça el seu compromís per a donar una resposta integral al sensellarisme a València amb l'obertura inicial de tres habitatges gestionats sota el model Housing First. La particularitat d'aquest enfocament radica en el fet que el procés d'integració social s'inicia amb l'oferiment primer d'un habitatge individual. La implantació del model Housing First per part de Sant Joan de Déu s'avança a la futura Estratègia Estatal per a l'Erradicació del Sensellarisme que preveu articular-se entorn d'actuacions en la línia d'aquesta metodologia.
Segons indica la directora de Sant Joan de Déu València, Isabel Tortajada, "la diferència fonamental del Housing First respecte a altres models d'intervenció com l'alberg o els habitatges compartits (Housing Led) és que posa l'accent en la completa autonomia de la persona en el seu procés de canvi. Al contrari que ocorre en altres metodologies, en el cas de el Housing First es tracta d'un habitatge per a una sola persona, fent-se responsable del pis des del primer moment".
"Paral·lelament, des de Sant Joan de Déu acompanyem i supervisem de manera individualitzada a cada persona usuària. El nostre equip pluridisciplinari de professionals - treballadores socials, psicòlogues, integradors – fa costat a cada persona, la qual cosa permet millorar la seua situació de salut, social, laboral i convivencial des de l'espai de seguretat que ofereix un habitatge unipersonal".
Els pisos del programa acullen a persones amb una llarga trajectòria de vida al carrer. Així mateix, també donen cabuda a persones sense llar que han sigut ateses en nombroses ocasions i els processos d'intervenció social de les quals no han resultat reeixits. La posada en marxa del programa a València coincideix amb l'aprovació de proposició no de llei al Congrés dels Diputats el passat 7 d'octubre. La futura norma preveu articular-se entorn d'actuacions en la línia del Housing First.
La posada en marxa del Housing First de Sant Joan de Déu València ha comptat amb el suport de la Fundació Bancaixa i l'Obra Social Sant Joan de Déu. Tortajada ha posat en valor la sensibilitat social dels propietaris que lloguen els habitatges per al programa. El bon desenvolupament del Housing First necessitarà la col·laboració de la societat valenciana, el món empresarial i l'administració pública.
"La meua vida nova ara és meravellosa"
Juanjo és la primera persona usuària del programa del Housing First de Sant Joan de Déu València. El seu habitatge és un còmode estudi amb pati interior situat al barri de Zaidia. Tan sols porta un mes vivint en la seua nova llar i ja està apreciant un canvi important en la seua vida.Abans de traslladar-se a l'habitatge del Housing First Juanjo s'havia allotjat en diversos recursos residencials públics, habitatges compartits i fins i tot l'alberg de Sant Joan de Déu a València. No obstant això, la situació més dura va ser quan es va veure abocat a viure al carrer durant diversos períodes de temps.
Residir en un dels pisos del Housing First ha suposat una gran millora en el seu dia a dia. "La meua vida nova ara és meravellosa. Al matí matine, busque treball i ara vull solucionar la paperassa per a aconseguir la incapacitat i així veure si puc treballar en l'ONCE. A poc a poc, no totes les coses es fan de la nit al dia", explica Juanjo. Ara veu el futur amb optimisme: "dins de sis mesos o un any la vida canviarà radicalment a millor, així de simple".
Metodologia nascuda als anys 90
El model del Housing First va ser desenvolupat pel psicòleg clínic Sam Tsemberis a Nova York en els anys 90 del segle XX. Es podria traduir com "la llar primera" a referir-se al disseny d'itineraris d'integració sociolaboral l'inici del qual és l'oferiment d'un habitatge individual a persones sense llar.D'acord amb el recompte de persones sense llar realitzada l'octubre de 2019, a València hi ha 562 persones vivint al carrer. Aquesta xifra posa en relleu que el sensellarisme continua sent una trista realitat en ple segle XXI. Una situació que s'ha complicat encara més a causa de l'impacte del coronavirus, especialment greu en col·lectius en situació de vulnerabilitat extrema.