La consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, ha destacat que el projecte de Llei de Seguretat Ferroviària que ha presentat a les Corts, té com a finalitat "garantir els majors nivells de seguretat en els serveis ferroviaris a la Comunitat".
Segons ha afirmat Salvador, el text és pioner a Espanya perquè "no hi ha cap precedent ni cap llei, ni estatal ni autonòmica, que tracte en profunditat la seguretat ferroviària i, per això, arreplega les disposicions més avançades en aquesta matèria adoptades per la Unió Europea". En aquests moments, la xarxa que gestiona FGV s'estén sobre 267 km (156 correspon a Metrovalencia i 111 al TRAM d'Alacant), amb 14 línies (nou de Metrovalencia i cinc del TRAM), i va transportar en 2016, 73 milions de viatgers.
La consellera ha assegurat que "volem que la Comunitat Valenciana siga un referent en aquesta matèria i que no es torne a produir un accident com en 2006", per això, ha fet referència a l'Associació de Víctimes del Metre i al compromís del Consell d'escoltar i treballar per les seues reivindicacions.
Així, ha recordat, "un dels primers actes d'aquestes Corts va ser aprovar una Comissió d'Investigació sobre l'accident així com la realització d'accions en relació amb les responsabilitats que es determinaran i l'adopció de mesures legislatives, informatives i de col·laboració amb la justícia per a l'esclariment de la veritat". Per a la consellera, "tant el record com el profund respecte han de servir per a fer passos endavant com aquest text legislatiu".
El projecte de Llei consta de sis títols, set disposicions addicionals, tres transitòries, una Derogatòria i cinc finals amb l'objecte d'"establir el conjunt de mesures i el desenvolupament de les activitats dirigides a l'anàlisi, prevenció i correcció dels riscos inherents al transport ferroviari, des del punt de vista operacional", ha puntualitzat Salvador.
Creació de l'Agència Valenciana de la Seguretat FerroviàriaSeguint el model europeu d'assignació de responsabilitat en seguretat, es crea l'Agència Valenciana de la Seguretat Ferroviària, Títol II, com a organisme autònom, amb personalitat jurídica i que es regirà pels principis d'independència i transparència, adoptant les decisions de manera motivada i respectant el principi de contradicció.
L'Agència té com a òrgan de govern un consell rector, amb cinc vocals que seran persones de competència reconeguda, experiència i prestigi professional en el sector ferroviari o en la gestió d'emergències, que gaudiran d'independència i inamobilitat, i triaran al titular de la presidència.
Els operadors ferroviaris hauran de remetre cada any a l'Agència un informe sobre les avaries i incidències del material rodant amb què operen, solucions i previsions d'actuació. La Generalitat, a proposta de l'Agència, aprovarà un Reglament de Circulació Ferroviària.
El Títol II també regula l'estructura del Sistema Ferroviari Autonòmic, classificat en dos tipus de subsistemes en funció del caràcter estructural o funcional, per a la determinació de les exigències específiques de seguretat.
El Títol IV es dedica a la certificació de seguretat que atorga l'Agència i que hauran d'obtenir les entitats ferroviàries abans de la prestació del servei. El certificat acreditarà que disposa d'un sistema de gestió de la seguretat propi i està en condicions de complir els requisits sobre sistemes de caràcter estructural i funcional. La vigència del certificat serà de cinc anys, renovable per períodes successius iguals.
Comissió d'Investigació d'Accidents
La recerca d'accidents i notificació d'incidents es veu reforçada amb la creació de la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris, adscrita a la Conselleria competent en matèria d'emergències, i serà totalment independent, Títol V. Aquesta Comissió estarà composta per sis vocals, nomenats pel Consell entre persones de prestigi i qualificació professional en el sector ferroviari. Aquests nomenaments se sotmetran a les Corts per a la seua acceptació o veto raonat.Finalment, el Títol VI regula el règim d'inspecció, supervisió i sanció que correspon a l'Agència Valenciana de Seguretat Ferroviària, la qual elaborarà plans d'inspecció periòdics per a establir de manera sistemàtica aquestes actuacions i determinar les directrius generals de les operacions de control. La funció inspectora serà exercida pel personal funcionari d'aquesta Agència, que tindrà la condició d'agent de l'autoritat i gaudirà d'independència en les seues actuacions.
Quant al règim sancionador, s'especifiquen llistats d'infraccions lleus, greus i molt greus, amb les sancions corresponents, sempre adequades a la gravetat del fet i que poden implicar multes fins a 380.000 euros. En el cas de les infraccions molt greus i greus podran tindre també sancions accessòries com la revocació de la llicència administrativa, títol habilitant, certificat de seguretat, etc. durant uns terminis.
Temps màxims de conducció
Pel que fa a les disposicions addicionals, es regulen aspectes com els temps màxims de conducció en el transport ferroviari, s'identifiquen els trams de la xarxa de FGV que tenen caràcter tramviari, es planteja que l'Administrador d'infraestructures ferroviàries prendrà les mesures necessàries per a la progressiva reducció dels passos a nivell existents, així com per a la millora de les condicions de seguretat dels quals es mantinguen i, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor de la llei.També s'inclou un inventari dels túnels en el qual conste el grau d'adequació als requeriments establits i les propostes d'actuació. El text es complementa amb annexos amb indicadors de seguretat ferroviària i passos a nivell.
Cal recordar que el text de Llei de Seguretat Ferroviària després de ser aprovat pel Consell, es va obrir un període d'informació pública i es va sotmetre a consultes, amb participació de les organitzacions sindicals més representatives de l'entitat FGV. També es va donar trasllat a les associacions de consumidors i usuaris, a les associacions més representatives de persones discapacitades i a l'Associació de Víctimes del Metre.
Finalment, el Comité Econòmic i Social i el Consell Jurídic Consultiu van emetre els respectius dictàmens amb els quals es va acabar de configurar l'actual text normatiu que arriba a les Corts per al seu debat.