Marcos González, de 63 anys, ha sigut l'últim pacient amb Covid-19 a deixar la Unitat de Vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital General d'Alacant, després de passar 101 dies en crítics. Amb els braços enlaire i al ritme de Rocky Balboa, el pacient, "campió de campions", ha passat per fi a planta, segons ha celebrat amb aplaudiments la seua família i el personal sanitari que li ha acompanyat en el camí, que li ha encoratjat cridant el seu nom i "campió", mentre ell alçava els braços en senyal de victòria.
Es tracta del pacient que més temps ha estat en l'UCI del General, després d'arribar al centre el 20 de març i passar a crítics tres dies després. "La vida ha vençut i s'ha fet pas, després de molts alts i baixos i una llarga lluita contra el virus i les seues posteriors complicacions", assenyala el centre, que considera que aqueixa lluita de Marcos és "una història de superació que mereix ser comptada" i que la seua família ha volgut compartir "per a servir d'inspiració i insuflar energia als qui encara continuen combatent el virus".
La seua filla, Paula, explica que el seu pare va començar a trobar-se mal el 13 de març,un dia abans de l'estat d'alarma, i va romandre una setmana a casa amb símptomes de malestar, febre i cansament. "101 després podem dir que hem vençut, després de molts alts i baixos, pas a pas avant i arrere i moltes recaigudes", ha manifestat la filla, que subratlla que les seqüeles del pas del virus pel cos del seu pare han sigut "molt severes a nivell pulmonar, complicacions en el cor, renyó, bacterianes i també el despertar va ser molt difícil".
Al maig van poder començar a veure-li i al juny van començar a arribar "bones notícies, a veure una millora ascendent" perquè Marcos cada vegada anava necessitant menys el respirador i el dia 24, Sant Joan, festivitat a Alacant, va començar a respirar per ell mateix; es van plantejar tancar-li la traqueotomia; que poguera començar a menjar "i vam poder sentir-li parlar després de molt de temps", relata.
"L'ÀNIMA EN UN PUNY"
Segons Paula, "és una història de superació, de lluita, que tots hem viscut amb intensitat, angoixa i una preocupació tremenda", en els quals durant els 50 primers dies es van passar arracades de la crida de l'hospital i esperant a veure l'evolució "amb l'ànima en un puny". "Va ser una meravella veure la gran qualitat humana de tot el personal sanitari que ha tractat amb papà i que hi ha als hospitals", afirma Paula, que expressa un "agraïment infinit a totes les persones que han fet això possible, que han lluitat i han cregut en papa des del primer dia i no han tirat la tovallola"."En aquesta rebuda a la nova vida del meu papà, volem tindre com a lema 'campió de campions, mai rendir-se'. És per a ell i per a tots els sanitaris", explica, per a assenyalar que han triat la cançó de Rocky Balboa perquè és una "història de superació i agarrar-se a la vida".
Al seu judici, "al final aqueix sentiment i força és el que li ha anat mantenint al papà", al qual ara li queda un camí llarg per a recuperar-se però per al qual creu que "ha sigut un vertader miracle de Déu, que ens ha concedit una segona oportunitat i un aprenentatge enorme a tots". "Volem que la història puga servir d'inspiració i esperança com ens han servit altres històries; viurem i gaudir de la vida, perquè la vida en si és un miracle", conclou.