Tots els sectors s'estan veient afectats per la pandèmia derivada del Coronavirus. Si bé és cert que el turisme brilla per la seua absència i consegüentment, els hotels i l'hostaleria s'estan veient afectats, també el comerç ha patit un dur colp. No obstant això, no és comparable a la situació dramàtica que estan vivint les sales d'actuacions en directe a València. Totes elles són mítiques: El Loco Club, la Sala Matisse, Black Note... Lluiten per sobreviure però, algunes d'elles han començat a caure. Fins quan podran aguantar aquesta situació? L'ampliació de les mesures restrictives durant 21 dies més "estrenyen el coll" i els seus amos, han volgut denunciar la situació.
Alguns han tingut la sort de poder continuar oberts per la mena de llicència, com els que realitzaven teatres o monòlegs a més d'actuacions musicals... Uns altres estan amb la persiana baixada. Però, el que és segur és que la situació no és rendible per a cap local, tenint en compte les mesures restrictives. Esther Ferrer és una de les propietàries de la Sala Matisse, una sala de café teatre amb un aire intimista i urbà on es fan representacions, concerts i monòlegs a València. Ella compte com intenten recuperar tants mesos de sequera econòmica quan les mesures ho fan impossible: "portem tancats des de març, i molts hem de continuar pagant el lloguer i una sèrie de despeses igual. No importa que durant el confinament es paralitzaren els pagaments, després s'han de recuperar i no estem rebent ingressos com per a poder fer-ho".
I és que la Sala Matisse pot continuar operant, però, amb l'horari restringit i sense barra. Per descomptat, gens de música en directe: "ara mateix hem reduït l'aforament a tan sols 60 persones assegudes. D'aqueixes entrades, cal pagar als artistes, al personal de seguretat, als treballadors que vetlen perquè es complisquen les normes anti Covid-19, a la SGAE, la llum, l'aigua... I a més de la despesa que suposa la senyalització del local per a fer circuits on la gent no s'aglomere, els gels alcohòlics i la desinfecció contínua dels espais.... Si l'artista s'emporta el 60% de la recaptació, i a més la gent ja per si mateixa té por de vindre... La situació no pot ser més complicada". No obstant això, la cosa podria canviar si es permetera consumir la barra, sota estrictes mesures de seguretat, però de moment, està prohibit: "fins i tot s'ha presentat la policia dient que no podíem obrir, encara que darrere de cada decisió presa hem estat avalats pels nostres advocats".
Una Cosa Rara, Juan Llorens.
Altres sales, no han corregut la mateixa sort, com ha ocorregut recentment amb La Flama. Si bé és cert que el local no realitza actuacions en directe, sí que és una de les sales més mítiques del barri del Carmen. A més, és de la poca oferta musical a València dedicada al Heavy Metall, la qual cosa li convertia en un lloc amb encant. Ara ja és història. Segons publicaven fa uns dies en el mur del seu Facebook: "no és fàcil arribar a aquest punt i molt menys tractar de posar un sentiment tan trist i dolorós en paraules, és quasi impossible. No és fàcil acomiadar-se de punt, de tots els moments, d'aqueixes amistats i molt més..."
En una publicació que supera les 700 reaccions, els 150 comentaris i més de 140 persones que ho han compartit, s'acomiaden dels seus clients amb molt de dolor: "ens queda només, donar un milió de gràcies a tots i totes els que heu fet possible 'La Flama' aquests anys, a tod@s els que heu ajudat, a tod@s els que heu vingut a divertir-vos i heu compartit els brindis i els somriures amb nosotr@s". La Flama tanca i ho fa per no poder mantindre's tant de temps tancat esperant que acabe la pandèmia, quan en realitat el seu públic li continua esperant.
Black Note és un club de Rock & Roll i música negra amb estil i íntima que acull concerts de grups emergents i esdeveniments. Hui dia està tancat a esperes que les autoritats li deixen obrir "per a continuar lluitant". "Les mesures ens estan afectant d'una manera màxima perquè estem tancats per complet. Quan es va poder obrir, decidim adoptar no sols les mesures que marca Sanitat sinó altres més restrictives per a minimitzar els riscos. Amb tanta prohibició al final fa que a menys persones, menys ingressos, i amb això, menys músics", diu Jose Sendra, gerent de la sala. Aquesta realitat xoca amb contínues situacions que la ciutadania realitza en el dia a dia, perquè "el cas estrany no és que no ens deixen exercir la nostra activitat. No ens posen mesures i restriccions, sinó que ens prohibeixen alçar la persiana. No obstant això, en l'autobús, en els avions o en els supermercats... Hi ha molta més aglomeració i risc que ací", sentència Sendra.
Una Cosa Rara és un espai diferent a València on gaudir de còctels, música, però també d'actuacions, cinema... A vegades projecten sèries mítiques com a Joc de Trons, unes altres es fan tornejos, però per damunt, promouen la cultura. Jose Rius és amo d'aquest local, i consegüentment explica com alça la persiana cada dia. "Funcionem amb menys aforament del permés, sense barra, sense música en directe i amb una configuració d'espai que impedeix aprofitar l'aforament actual per la distància d'1'5 m entre taules... La viabilitat hui dia és que realitzem un 1/5 del que necessitem per a pagar despeses, la qual cosa és un desastre perquè no treballem per a guanyar diners sinó per a pagar com a molt el lloguer, la llum, aigua i impostos".
Aquesta situació està afectant de forma molt significativa al personal dels locals, ja que "sentim un dolor de cor, nervis constants i una bona dosi d'ansietat. Algun dia somrius... Un altre, un client habitual s'enfada per no poder entrar a les 12.10 d'un divendres... I no torna".
No obstant això, estan permesos concerts de 500 persones
Durant tot l'estiu s'han autoritzat concerts que reunien 800 persones, com el de David Bisbal, el d'Izal, o monòlegs que superaven les 400 persones. Aquestes actuacions que comptaven amb la col·laboració de l'Ajuntament de València, i sota l'autorització de Sanitat, han molestat molt als amos d'aquesta mena de locals: "és normal que a algú que ajunte tres xifres de persones se li aplique una normativa restrictiva perquè estem en una pandèmia, però, les actuacions que no són mega concerts, és ridícul que estiguen prohibides".Finalment, el sector dels artistes, per tant, també està patint les conseqüències de les mesures restrictives. "En Indian Hawk publiquem el nostre primer LP el desembre de 2019 i comencem a presentar-lo el gener de 2020. Vam tindre la sort de poder tancar dates en sales i festivals al llarg de 2020 fins que va arribar la pandèmia i el confinament.
Tot es va parar de colp, concerts i festivals cancel·lats, interrupció de gira sense data prevista de tornada, aturada en les vendes dels discos... Per a mi, com per a molts altres músics, ha suposat tirar al fem anys de treball, així com perdre tota la inversió feta en el disc. Ja veurem quants grups aguanten", diu Pete Sala, baixista del grup.
Quant al tancament dels locals a València, Sala sentencia: "estan trencant tota l'escena musical valenciana. No té cap sentit. No és oci nocturn, és cultura".