Oci

Una ruta per la riquesa de la ceràmica Nolla a València

Guardar

12469344_932972916757926_2590888515738548800_o
12469344_932972916757926_2590888515738548800_o

Un dels elements que fan a València especial són els seus productes ceràmics exposats en gran part dels edificis més emblemàtics. Un exemple d'ells és la ceràmica Nolla, mosaic de gres fabricat a Meliana molt utilitzat entre 1870 i principis del segle XX en les finques d'estil historicista, eclèctic i modernista de les residències burgeses de la ciutat de València.

Els paviments de Nolla semblen eixits d'un calidoscopi, amb motius variats i sempre canviants, que poden incorporar sanefes i adaptar-se per a cobrir esglaons d'escales o també sòcols. La qualitat d'aquesta ceràmica, la seua resistència i la seua durabilitat, la van convertir en la precursora del gres porcellànic produït fins a l'actualitat.

Aquestes peces suposen un patrimoni històric de gran valor i constitueixen un important testimoniatge del paisatge interior de les residències urbanes valencianes d'entresegles; no obstant això, els sòls de mosaic Nolla han desaparegut en molts casos en les reformes dels pisos, la qual cosa ha suposat una gran pèrdua patrimonial.

Per a donar a conéixer aquest rellevant patrimoni històric valencià, CaminArt i el Centre de Recerca i Difusió de la Ceràmica Nolla (CIDCeN) organitzen un recorregut que tindrà lloc el divendres 29 de desembre, en el qual els participants tindran l'oportunitat de visitar edificis destacats que tenen ceràmica Nolla. A més, s'explicarà altres tipus de productes ceràmics, així com la història dels edificis visitats i els seus aspectes estilístics.

La ruta, amb una durada d'unes tres hores, recorrerà edificis emblemàtics com l'Ajuntament, l'edifici de Correus i el Mercat Central, així com altres edificis amb paviment Nolla situades en el centre històric de la ciutat. La veritat és que aquest mosaic ha sigut sinònim de producte de qualitat i s'ha relacionat històricament amb edificis emblemàtics, habitatges de la classe acomodada i immobles públics que exigien paviments d'altes prestacions. Per això es pot veure en la ciutat de València en els edificis esmentats a més de molts altres com l'antic Asil de Sant Joan Baptista. En els habitatges humils i en les zones de servei es van seguir usant, per la seua major economia, paviments de ceràmica sense vidriar i rajoles hidràuliques.

Per a més informació i per a poder assistir a la ruta, cal inscriure's en el següent correu: [email protected]

Destacats