"La llengua cooficial pot ser un mèrit però no un requisit excloent", va assegurar el líder del Partit Popular (PP) a Alacant. Segons Pablo Casado, el castellà deu ser la llengua vehicular en Educació, Administració, oposicions i senyalització de vies. Una situació que marcaria la volta als anys 70. Segons el Director General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, la proposta és "anticonstitucional".
"L'article 3 de la Constitució i la Llei de l'Estatut d'Autonomia diu que hi ha dues llengües cooficials i cap de les dues pot estar per damunt", sosté Trenzano. Aquestes propostes del popular són part de la seua "Llei de Llengües" com a contrapart al trilingüisme que proposa el Botànic. Incideix, sobretot, en el requisit de conéixer tots dos idiomes per a treballar en una administració d'una comunitat bilingüe.
Aquestes declaracions succeeixen després que Isabel Bonig, la líder designada pel PP a la Comunitat Valenciana, sostinguera que en la Comunitat el castellà "està en perill": "Hi ha molts municipis on no hi ha oferta en llengua castellana", va assegurar. Forma part de la seua campanya en la qual defensa una "llibertat dels pares per a triar la llengua vehicular" en les classes.
Trenzano assenyala que aquest "perill" del castellà és mentida: "El castellà no pot perillar. És un argument ideològic per a desgastar les polítiques de foment del valencià". Segons la legislació actual en la Comunitat Valenciana, tots els centres han d'impartir un mínim del 25% de les hores en castellà i valencià, a més d'un 15% i 25% d'anglés. És l'augment d'hores una de les dues llengües oficials el que marca la 'llengua vehicular' però mai deixa d'impartir-se l'altra.
"El currículum es el currículum"
"Ja li hem dit a Toni Cantó que vinga amb una llista de les escoles on no s'imparteix cap assignatura en Castellà", assevera Trenzano. El candidat de Ciutadans a la Generalitat va assegurar que un familiar seu es veia afectat per no trobar cap oferta en castellà en un col·legi. Alguna cosa que, si es fes, seria il·legal i podria denunciar.L'oferta educativa en els tres idiomes és una cosa consensuada per Consell Escolar de cada centre. Aquest òrgan el formen el professorat, pares, mares i alumnes i és el que decideix, entre altres coses, la llengua vehicular del centre. "La llengua majoritària de l'escola la decideix el centre, respectant els mínims. La llengua no és un motiu d'elecció, igual que els pares quan matriculem als xiquets no decidim si volem que els donen matemàtiques o química. El currículum és el currículum", assegura el Director de Política Lingüística.
La proposta de Casado de relegar al valencià dels àmbits públics és, com diu Trenzano, contrària a la Constitució. Però, a més, també va contra el mateix Estatut d'Autonomia, que assenyala l'obligació de posar "en el mateix nivell" a totes dues llengües oficials, contemplant una discriminació positiva del valencià fins a aconseguir-lo. "El castellà ha sigut hegemònic durant les últimes dècades. Hem de posar-les al mateix nivell. Al final el que fan PP i Ciutadans és guerra amb l'idioma", sentència.