El públic del Teatre Olympia de València serà interrogat com a sospitós d'assassinat en la nova obra de la companyia Ron Lalá 'Crim i Teló', on el detectiu Noir investiga a contrarellotge qui ha matat al Teatre, un 'articidi' en primer grau comés en un futur distòpic.
Així ho han explicat aquest dimecres tres dels actors de Ron Lalá, Juan Canyes, Miguel Magdalena i Daniel Rovalher, durant la presentació d'aquesta obra que barrejarà humor i música en directe en l'Olympia fins al 23 de setembre.
'Crim i Teló' planteja un univers on l'art en totes les seues formes està prohibit i els creadors es mouen en la clandestinitat. És l'any 2037 i algú ha matat al Teatre, senyor de la màfia artística i traficant d'emocions. El detectiu Noir ha de descobrir a l'assassí abans que l'Agència Anti Art desvele un secret del seu passat. El públic serà sospitós, còmplice o testimoni.
Juan Canyes, que encarna a l'investigador, ha explicat que Ron Lalá es "ha eixit del llenguatge clàssic" per a homenatjar al gènere negre i a les arts escèniques, en un espectacle "dinàmic" i "terriblement divertit" que "utilitza l'humor per a deixar preguntes obertes". "Intentem càrregues de contingut nostres xorrades", ha comentat.
En paraules de Miguel Magdalena, l'obra "parla de què passaria si tot l'art fóra clandestí i no tinguérem aqueix llenguatge que ens uneix". D'una banda, es traça una paròdia de la situació de les arts i la cultura i, per un altre, s'homenatja al teatre en les seues diferents èpoques i estils.
El missatge de fons és, ha explicat, "cuidar la cultura". "La cultura no és solament oferta, és també consum. No solament hem de demanar-la, tenim l'obligació de consumir-la amb responsabilitat", ha indicat, abans d'afirmar que és impossible concebre l'existència humana sense art".
OMBRES, PÚBLIC I MÚSICA
Tot açò en una estètica basada en el gènere negre i la que para Magdalena és el seu cim, el còmic, amb una "preeminència de les ombres". Daniel Rovalher ha detallat que en l'escenari de l'Olympia es veuran "ombres, carrerons, territoris estranys, miols de gat" i molts elements per a recrear una atmosfera que beu del cinema i de novel·les com les de Raymond Chandler o Dashiel Hammett. En definitiva, un "treball exhaustiu d'escenografia que recrea la densitat i potència de les ombres".La interacció amb el públic és una part important de la proposta de Ron Lalá. Segons ha destacat Miguel Magdalena, "el públic i el cadàver estan en el recinte, i es necessita un sospitós". "Com a espectador, quan no em prenen en compte, em pose nerviós, no entenem la cultura sense l'espectador, no es pot deixar fora", ha afegit.
Els artistes també han posat el focus en la música que amaneix en l'obra, amb instruments en directes. Han recordat així que el cinema negre s'associa al blues o al jazz, entre altres estils. Sota aquest prisma, la banda sonora de l'obra s'ha treballat de manera "ortodoxa", amb un piano d'acústic, un tema basat en el swing o una balada sobre la poesia, ha detallat Magdalena.
No obstant això, Canyes ha puntualitzat: "Encara que sí que toquem en el gènere que més s'adapta, també ens agrada anar-nos totalment per un altre lloc", per a donar una "pinzellada de color", ha assenyalat. Ron Lalá ha advertit que intentarà que el públic acabe cantant amb ells.