"Un dels reptes del govern municipal és afavorir un model energètic descentralitzat, amb participació activa de les famílies en tot el procés tant de generació com de distribució i consum d'energia verda i de proximitat". Este ha sigut el missatge que l’alcalde de València, Joan Ribó, ha transmés hui a la presidenta de la Federació d'Associacions Veïnals de València (FAAVV), María José Broseta, en la reunió en què han acordat mantindre trobades periòdiques per impulsar el projecte municipal de les comunitats energètiques, "amb la fi que València puga destacar com una ciutat que tendeix al consum energètic zero, perquè produix el màxim de l’energia que consumeix".
En esta trobada, celebrada a l’Ajuntament, també hi han participat el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Alejandro Ramon, i altres representants de la FAAVV. El primer edil, que ha destacat la "bona recepcció" d’esta entitat veïnal, ha aprofitat per a explicar i detallar este projecte "impulsat per l’Ajuntament amb l'objectiu de democratitzar l'energia i avançar de forma seriosa cap a una ciutat sostenible en un context d'emergència climàtica i de lluita contra el canvi climàtic".
L’alcalde ha recordat que la primera comunitat energètica de València, que també ha sigut la primera de tot l'Estat, s’ha gestat a Castellar-l' Oliveral, i la segona, als barris d'Aiora i l'Illa Perduda; i ha aclarit que "l'Ajuntament col·labora amb estos projectes cedint espai per facilitar les instal·lacions i que estes dos que ja estan en marxa es troben en fase de procés participatiu per buscar vies tècniques i de finançament possibles". "De moment -ha afegit- 120 famílies s'han interessat en estes dos experiències pilotades des de la Fundació València Clima i Energia, l’objectiu municipal és impulsar-ne de més en altres barris de la ciutat".
Concretament, la de Castellar es va presentar en juny, amb més de 60 famílies interessades que promouran una instal·lació a la coberta del centre cívic La Cebera, amb la intenció de reduir emissions de diòxid de carboni en vora 47,7 tones, l'equivalent a plantar 715 arbres en 10 anys. I per a la d'Aiora i l'Illa Perduda, amb altres 60 famílies i alguns comerços interessats en el projecte, s'han valorat diversos enclavaments, segons ha recordat Joan Ribó.