L’alcalde de València ha participat este divendres a Madrid en la Trobada de Ciutats per l’Aigua Pública, on ha exposat les iniciatives del nou equip de govern per a garantir la universalitat del subministrament amb ajudes a les persones en situació d’exclusió que corrien el risc que se’ls tallara, així com d’altres encaminades a promoure la transparència i la participació social en tots els aspectes de la gestió de l’aigua. Les alcaldesses i alcaldes participants en esta trobada han elaborat una declaració on rebutgen la privatització i donen suport als processos de municipalització d’un servici que en València, en 2002, el govern de Rita Barberá “va deixar lligat i ben lligat durant 50 anys”.
L’exposició per part de Joan Ribó de les mesures que ha posat en marxa l’Ajuntament de València per a garantir el subministrament d’aigua potable a persones en risc d’exclusió ha suscitat un gran interés entre els assistents a la Trobada de Ciutats per l’Aigua Pública, que ha conclòs este divendres a Madrid amb una taula redona en la qual han participat les alcaldesses i alcaldes de deu ciutats espanyoles. A més de Ribó han intervingut en esta cita en defensa de la gestió pública de l’aigua Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid i amfitriona; Ada Colau, alcaldessa de Barcelona; Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa; María Isabel Ambrosio, alcaldessa de Còrdova; Óscar Puente, alcalde de Valladolid; Xulio Ferreiro, de la Corunya; Jordi Ballart, alcalde de Terrassa; Martiño Noriega, alcalde de Santiago de Compostel·la, i Guillermo Hita, alcalde d’Arganda del Rey.
“Rita Barberá, que va governar durant 24 anys, no ha deixat el tema de l’aigua lligat i ben lligat durant 50 anys, però en estos moments estem desenvolupant una sèrie d’iniciatives que voldria destacar: en primer lloc, que l’aigua siga un servici per a totes les persones independentment que tinguen o no tinguen recursos, i per això hem obert una via de subvencions per a les persones que corrien el risc que els tallaren el subministrament, que ha arribat enguany aproximadament a 1.500 persones”, ha explicat Ribó en este fòrum on s’ha rebutjat la privatització d’un element tan essencial com l’aigua.
TRANSPARÈNCIA I PARTICIPACIÓ SOCIAL
“Considerem l’aigua un servici bàsic independentment de la situació econòmica de les famílies”, ha afirmat l’alcalde de València abans de destacar dos idees que el Govern de la Nau considera fonamentals. “La primera és la transparència de les empreses que treballen en el tema de l’aigua, i en segon lloc la promoció de la participació social en tots els aspectes de la gestió de l’aigua, perquè ens sembla molt important”.
Ha explicat la situació del subministrament d’aigua a València i la seua àrea metropolitana a través d’EMIVASA, una empresa mixta participada al 20 % per l’Ajuntament i el 80 % restant per la mercantil Aguas de Valencia, adjudicatària del servici, al març de 2002, per un període de 50 anys, abans de detallar eixes iniciatives dutes a terme per la nova corporació quant a control de comptes, empleats i contractes, i també de la posada en marxa del servici de subministrament d’aigua potable a persones en situació o risc d’exclusió social.
“Per a garantir el subministrament d’un servici bàsic i imprescindible amb caràcter universal, l’Ajuntament de València es fa càrrec de les taxes i cànons de la factura de l’aigua, i l’empresa subministradora dels consums, contenidors i IVA”. Ribó ha informat que a final de l’any 2016 la previsió és que siguen 1.450 les llars beneficiàries d’esta mesura, l’aplicació de la qual suposa una despesa de 240.000 euros.
També s’ha referit l’alcalde de València a la instal·lació de telecomptadors, dels quals ja disposen un total de 386.000 usuaris, la qual cosa convertix València en la ciutat més gran d’Europa on s’ha aconseguit un índex de telelectura del 90 %, “i això ha repercutit en la disminució del nombre de reclamacions, sostenibilitat del servici, control d’habitatges buits o atenció a persones amb necessitats especials, ja que si no es consumix aigua en un tram horari en persones que no ixen del seu habitatge salta una alarma d’atenció al domicili”.
DECLARACIÓ D’ALCALDESSES I ALCALDES
En esta trobada de ciutats per l’aigua pública, a més d’alcaldesses i alcaldes hi han participat desenes de plataformes, organitzacions socials, ambientals, sindicals i polítiques de l’Estat espanyol que lluiten per una gestió de l’aigua “pública, sense ànim de lucre, transparent, participativa i sostenible”.
Fruit d’eixe plantejament s’ha elaborat una Declaració per la Gestió Pública de l’Aigua en què les alcaldesses i alcaldes reunits a Madrid consideren que “l’aigua i els seus ecosistemes associats són béns comuns que no poden ser objecte d’apropiació en benefici d’interessos privats”. En un altre apartat del document reafirmen que “el proveïment d’aigua és un dret humà indispensable per a viure dignament, i condició prèvia per a la realització d’altres drets fonamentals, i per això ha de ser universal i garantir un mínim vital a totes les persones que mai serà retallat per motius econòmics o socials”.
Esta Declaració per la Gestió Pública de l’Aigua inclou, a més, la proposta d’implantació de noves formes de control social que garantisquen la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana, alhora que es rebutja “la privatització dels servicis del cicle integral de l’aigua i es dóna suport als processos de remunicipalització que s’estan duent a terme en nombroses ciutats i pobles”.
S’afirma que “les administracions locals tenen la responsabilitat d’adoptar les decisions oportunes per a assegurar la sostenibilitat del cicle integral urbà i que es presten els servicis complint els estàndards més exigents de qualitat i eficiència”, i es dóna suport a la constitució d’una Xarxa de Ciutats per l’Aigua Pública”.