L'estratègia de Joan Ribó per a València va finalitzar quan va aconseguir la vara de comandament gràcies a la complaença dels socialistes i el sustente de la marca municipal de Podem. Eixe mateix dia la ciutat va perdre el camí d'evolució que va fixar el Partit Popular durant les seues dues dècades al capdavant del Govern municipal i es va endinsar en una involució que el tripartit impulsa des de les àrees de gestió del Consistori.
Un diria que –després de tants anys en tasques d'oposició– Ribó i els seus ara socis de govern arribarien amb una mica d'imaginació al poder. Va ser un error si més no pensar-ho. Després d'analitzar el seu esdevenir en la primera meitat de la legislatura s'arriba a la conclusió que la ciutat està en les pitjors mans possibles.
La brutícia dels carrers ha anat en augment i ha provocat un al·luvió de crítiques dels veïns. Les tasques de manteniment d'embornals, clavegueram i poda d'arbres ha arribat tard i no ha servit de prevenció per als efectes dels episodis de pluges que ha registrat la ciutat. És una tasca que no et brinda titulars però sí que evita inundacions i molèsties als valencians i és clar que Ribó i els seus companys de viatge no estan capacitats per a exercir-la.
El regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi, ha provocat un caos circulatori permanent a València i actua des del despotisme i la falta de diàleg. És el representant més genuí de l'autoritarisme dels "nous" governants. Aqueix segell ha quedat plasmat en la gestió de l'actual Ajuntament que no ha frenat l'augment de la desocupació juvenil ni tampoc ha evitat la fugida d'inversors nacionals i estrangers.
Tot va en perjudici dels valencians i des del PP lluitem per a recuperar estàndards democràtics i de gestió acceptables. Compromís, PSPV i Podem, lluny de solucionar problemes s'han obstinat a crear uns altres que no existien i, la qual cosa és pitjor, estan trencant estructures sòlides de convivència ciutadana pel nero fet d'aplicar un sectarisme ideològic impropi de qui ha de governar per a tots.
Canviar el nom de la ciutat marginant a una llengua cooficial com és l'espanyol i retorçant les normes del valencià per a aplicar-li l'accent obert al topònim de la capital del Túria no és una demanda social. Com tampoc ho era que es realitzara una cavalcada alternativa a la dels Reis Mags, ni traure a la Real Senyera de la Catedral en la celebració del 9 d'Octubre i molt menys prohibir els tocs de les campanes de les esglésies. Són mostres d'incapacitat que no milloren amb el pas del temps sinó que tendeixen a empitjorar. Queda mitja legislatura i amb aquests dirigents, com a veí de València, em sembla tot un món. Retornarem la dignitat a les institucions més prompte que tard.