El ple de l'Ajuntament de València ha acollit, aquest matí, el Debat sobre l'Estat de la Ciutat en el qual s'ha fet un balanç de la gestió, posant l'accent en les ajudes i serveis que s'han posat en marxa durant la pandèmia del coronavirus, i que han anat dirigides a reactivar l'economia i ajudar als sectors més vulnerables. Però també s'han avançat els objectius en els quals es treballarà durant els pròxims mesos.
Sens dubte, un dels anuncis més destacats ha sigut la creació del Pla de Revisió Integral de la Façana Litoral de València que, en paraules de l'alcalde de la ciutat, Joan Ribó, "harmonitza totes les actuacions i les reivindicacions per a dotar de coherència la protecció del litoral, l'impuls d'activitats respectuoses amb el medi ambient i la transició a la zona urbana".
En aquest sentit, al costat dels plans urbanístics previstos per a Natzaret – amb la construcció d'una ciutat esportiva, el parc de Desembocadura i una nova zona terciària – i per al Cabanyal – Canyamelar – amb nous espais per a vianants mitjançant tres vies verdes que creuaran el barri – es tindrà en compte la Malva-rosa pel nord, el parc natural de l'Albufera i les platges del Sud per a dur a terme aquesta revisió integral de la façana marítima amb l'objectiu de renaturalitzar la zona i dur a terme "una transició ecològica i respectuosa amb els ecosistemes que envolten i nodreixen la ciutat".
D'aquesta manera, per a les platges del Sud, l'Ajuntament de València ha sol·licitat al Govern central que execute el Pla de Regeneració, que està en tramitació i que suposa una inversió de 28 milions d'euros, per a protegir-les dels temporals que, cada vegada, són més freqüents en les costes valencianes. "Estem treballant per a donar una major estabilitat a les platges de tot eixe front i recuperar un ecosistema de gran valor natural. Per això, ha sigut necessària l'eliminació de les construccions i infraestructures pròximes a la línia d'aigua, l'aportació d'arena per a regenerar les platges, que es van perdre per l'efecte del Port, i la construcció de dunes litorals", ha apuntat Ribó.
A més, respecte a la renaturalització de les platges del Nord, "volem habilitar un sistema de dunes i oasis de vegetació, adequat a la realitat meteorològica actual que, alhora, oferisca la possibilitat de crear itineraris alternatius". En definitiva, un projecte que canvie per complet l'actual imatge de la façana marítima connectant-la amb l'entorn natural de la ciutat.
No obstant això, no serà l'únic espai en el qual s'apostarà per la renaturalització. De fet, l'alcalde de València ha anunciat la creació d'un Consorci per a abordar el projecte de renaturalització del nou llit del Túria que, encara que compleix amb una funció essencial per a la ciutat com és prevenir avingudes d'aigua, també ha suposat "una ferida per al Sud de la ciutat i tots els pobles confrontants". Per aquest motiu, s'han fet ja els primers passos per a donar-li altres usos mediambientals a l'estil del Manzanares de Madrid o el riu Besós de Barcelona.
En aquest punt, Ribó ha assenyalat que no només s'ha demanat a la Conselleria de Medi Ambient que l'incloga al PORN del Parc Natural del Túria, sinó que ha mantingut reunions tant amb el vicealcalde Sergi Campillo, com amb la vicepresidenta del Govern central i ministra de Medi Natural i amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a avançar en aquest projecte.
Ribó reclama la Llei de Capitalitat
Finalment, l'alcalde de València ha acabat el seu discurs en un to reivindicatiu per a reclamar, d'una banda, la Llei de Capitalitat, que suposa un reconeixement de les competències específiques de l'administració local pel fet de ser capital autonòmica i dels recursos amb els quals és necessari dotar-la, però també ha reclamat l'ús de romanents propis i les infraestructures ferroviàries pendents a València, com el soterrament de les vies que creuen la ciutat i la construcció de la nova estació i el túnel passant perquè "o avancen aquests projectes o València es convertirà en el semàfor d'Europa".Finalment, Ribó ha reivindicat un ens metropolità. "A la fi dels noranta, el Govern de dretes de la Generalitat va dissoldre el Consell Metropolità de l'Horta amb conseqüències nefastes: corrupció, com en el cas de la depuradora de Pinedo, pèrdua d'ajudes al transport metropolità, impossibilitat de sol·licitar determinades línies econòmiques a la Unió Europea, etc. Ha arribat l'hora de plantejar-se seriosament la constitució d'un Ens Metropolità que articule aquestes polítiques" perquè, diu, "fer valencianisme és apostar per polítiques públiques que milloren el benestar de la ciutadania i, per tant, procurar el millor per a València".