Al voltant d'una desena de centres educatius de la Comunitat Valenciana oferiran, a més de la religió catòlica, la possibilitat de triar la islàmica i l'evangèlica, "en compliment de la llei" amb els acords signats per l'Estat espanyol amb diverses confessions per a impartir-les si hi ha demanda. Així ho ha explicat el conseller d'Educació, Vicent Marzà, en ser preguntat durant la roda de premsa d'inici de curs per l'oferta d'aquestes religions.
El titular d'Educació del govern autonòmic va explicar aquest dimecres en À Punt que es tracta d'un programa pilot que començarà en un nombre reduït de centres educatius els alumnes dels quals podran triar cursar religió catòlica, islàmica, evangèlica o cap, "com s'està fent en la totalitat d'autonomies complint la llei".
En aquest sentit, hui Marzà ha reiterat la seua posició que si fora per ell no hi hauria cap assignatura dedicada a una única religió però ha postil·lat que mentre l'ensenyament religiós no desaparega de les aules públiques "cal complir la llei". "I estem obligats a oferir-ho", ha recalcat.
El conseller ha assegurat no entendre que això cause polèmica: "Estem complint els acords signats per l'Estat", ha insistit, al mateix temps que ha criticat que hi haja qui veja ben "que en el cent per cent dels col·legis s'impartisca una religió determinada però sembla que s'acabe el món quan s'ofereix una que no és la seua".
El secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler --que ha recordat que el conveni de l'Estat espanyol amb diferents confessions és dels anys 90-- ha precisat que s'estan ultimant els detalls administratius per al programa pilot i que no arrancarà probablement fins a octubre. Ha dit que més o menys la meitat dels centres participants oferiran l'opció de religió islàmica i la resta, evangèlica.
A Vicent Marzà se li ha preguntat també per la petició de la Confederació d'associacions de mares i pares d'alumnes Gonzalo Anaya perquè no s'oferisquen menús depenent de les creences o es permeten abillaments religiosos. Sobre aquest tema, el conseller, que ha dit que comparteix la majoria de plantejaments d'aquest col·lectiu, ha mostrat el seu desacord sobre aquest punt en concret, ja que ha defensat que "les persones puguen anar als centres expressant la seua llibertat d'expressió sempre que açò no impedisca la seua educació en igualtat".
"Acceptem la diversitat de les nostres aules", ha dit Marzà, que ha advocat per "fer-ho de la millor manera possible, integrant a tot l'alumnat".
FAMPA VALÈNCIA "MATISA"
Sobre aquesta qüestió, la Federació de mares i pares de la província de València (Fampa-València) --integrada en la confederació-- ha fet públic un comunicat en el qual "matisa", diu, les declaracions que ahir va fer el president de la Gonzalo Anaya, Txomin Angós, respecte a què els menjadors escolars no es preparen menús escolars en funció de cap creença.Fampa-València considera que "un dels pilars de l'educació pública és la inclusió que per definició contempla la manera en què l'escola dóna resposta a la diversitat". "Per tant tot allò que ocorre dins de l'escola ha de donar resposta a totes les realitats possibles, més encara en una escola pública que ha de contemplar els valors de la integració i pluralitat", argumenta.
D'aquesta manera --prossegueix-- també el menjador escolar, un servei complementari a l'escola i que educa, ha de donar eixa resposta a la diversitat i per tant sí oferir menús especialitzats en funció de les creences de cada família, com per exemple menús vegans, vegetarians o uns altres".
"Aquest és un debat obert i emplacem a la comunitat educativa al fet que, des de la participació, aprofundisca i genere els mecanismes per a arribar a un consens en els nostres centres entre totes i tots", conclou la federació.