El reglament del Consell d'Informatius de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) estableix la "independència i transparència absoluta" dels treballadors d'À Punt i que no poden rebre ni regals en metàl·lic o en espècie --a excepció dels culturals que faciliten la labor periodística-- ni viatges pagats per empreses o partits polítics.
Després de la seua aprovació fa unes setmanes pel 73,5% del Consell Rector de l'ens, la norma es publica aquest dilluns en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i dicta com a primer principi que els treballadors no podran "rebre instruccions, directrius o qualsevol tipus d'indicació imperativa del Consell ni de grups polítics, econòmics, socials o altres institucions i entitats".
Un altre dels eixos deontològics és que la programació i els informatius inclouran "totes les opcions i opinions presents en la societat valenciana" perquè la ciutadania valore i interprete els fets correctament, delimitats per la representació i per l'interés informatiu, a més de garantir l'accés a les minories o a grups en perill d'exclusió.
Sota aquest prisma, les informacions mostraran els fets "amb equanimitat", explicaran les causes i possibles efectes i seran "extremadament precises amb la realitat", contrastades amb més d'una font i permanentment actualitzades. Per això, les opinions estaran clarament identificades i diferenciades.
El respecte del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar, la imatge i la protecció de la joventut i la infància també són alguns dels eixos de reglament, a més de corregir els errors detectats i assenyalar-los amb claredat.
DRETS, DEURES I INCOMPATIBILITATS
Entre els drets dels treballadors està la clàusula de consciència que recull la Constitució: negar-se a elaborar o difondre informacions que atempten contra els principis periodístics o a la seua consciència professional, així com si el mitjà "canvia radicalment de línia editorial". També estan reconeguts el secret professional per a salvaguardar fonts i la propietat intel·lectual, per la qual hauran d'esmentar l'autoria d'informacions d'altres mitjans.I com a obligacions, es tindran "molt en compte" la neutralitat, imparcialitat i independència, "sense atendre cap mena de pressió ni fer seguidisme d'altres mitjans", amb el que difondran els fets "des de tots els punts de vista possibles".
Les incompatibilitats que dicta el reglament vénen de la llei nacional 53/1984 i inclouen altres com que la plantilla no podrà acceptar regals en metàl·lic o en espècie, encara que no es consideren com a tals els llibres, Dvds o entrades a esdeveniments culturals o esportius que faciliten la tasca informativa.
Tampoc es permeten els viatges pagats per empreses, partits o altres organitzacions, excepte els d'interés periodístic i els que autoritze la direcció amb independència de l'enfocament editorial. En la mateixa línia, els interessos personals no podran entorpir el servei públic i els treballadors no podran obtindre beneficis directes, especialment en el cas dels periodistes d'economia.
DISCREPÀNCIES
Per a resoldre discrepàncies, el Consell d'Informatius podrà expressar la seua opinió en les plataformes informatives de l'ens (web, ràdio i televisió) quan més de la meitat d'una assemblea considere que una decisió o un contingut vulnera algun principi, en un màxim d'una setmana.Si ho considera necessari, també podrà ratificar amb una consulta electrònica la continuïtat dels subdirectors i caps de redacció. La direcció analitzarà el resultat i obrirà un diàleg per a proposar solucions en el cas que dos terços de la plantilla d'informatius s'oposen.
PROTECCIÓ DAVANT PRESSIONS EXTERNES I INTERNES
Quant a la seua estructura, el consell estarà compost per cinc treballadors --amb una distribució de gènere de 3-2 com a màxim-- i protegirà a la redacció de "possibles pressions externes i internes". El reglament no podrà tindre incidència econòmica i és una norma d'obligat compliment en la qual han participat tres representants dels treballadors elegits en eleccions obertes a la plantilla.Com a requisits, els consellers hauran de portar sis mesos com a mínim, seran triats per a dos anys --sense més de dos mandats consecutius-- i no poden ser directors, subdirectors, caps de redacció o servei, coordinadors, editors o delegats.
Les candidatures es presentaran per escrit individualment, després del que la votació serà lliure, secreta i electrònica, no delegable, amb escrutini públic. Hi haurà dues llistes: una de periodistes, de la qual s'elegiran quatre consellers, i una altra d'experts en xarxes i altres categories per al cinqué integrant.
La direcció d'informatius l'ostentarà un "professional de prestigi", amb experiència acreditada de més de cinc anys en mitjans de comunicació. El consell convocarà a l'assemblea per a votar la proposta, després del que la ratificarà o no, mentre que la resta de càrrecs eixirà d'una convocatòria pública sobre la base d'igualtat, mèrit i capacitat.
En general, les funcions del Consell d'Informatius són vetlar per la independència editorial dels treballadors i del propi ens i les societats dependents, participar en l'elaboració dels llibres d'estil i informar de les propostes de nomenament de directors d'informatius amb caràcter vinculant, així com actuar com a instància de comunicació i diàleg entre la direcció i els treballadors.
Aquest òrgan es reunirà preferentment una vegada al mes, amb la persona més votada com a president, i remetrà semestralment un informe al Consell Rector, a qui podrà dirigir-se quan considere oportú. També elaborarà un informe anual per a identificar les dificultats i problemes de tot l'exercici que es publicarà en la pàgina web de la corporació.
Paral·lelament, la direcció d'informatius d'À Punt Mèdia convocarà una reunió amb el consell almenys una vegada al mes per a traslladar-los consultes, iniciatives i possibles conflictes sobre qüestions estrictament professionals.