Un grup de 15 víctimes de la repressió franquista han presentat aquest dilluns les primeres querelles per tortures patides en la Prefectura de Policia de València contra qui fóra membre de la Brigada Polític Social de la ciutat, Benjamín Solsona, a qui han denominat el 'Billy el Niño valencià'. Amb aquestes querelles, pretenen lluitar "contra la impunitat": "Escoltarem que cal passar pàgina, però per a passar pàgina primer cal llegir-la".
Així ho han exposat aquest dilluns en roda de premsa en el Saló del Magnànim de la Beneficència un dels querellants, José Gálvez; la representant de la Plataforma de suport a la Querella Argentina - Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme, Llum Quiñonero; l'advocat de la plataforma, Guillermo Noguera, de la cooperativa Noguera, a més de la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, i un dels responsables de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme de la Diputació de València, Vicent Galiana.
Es tracta de les primeres querelles presentades per tortures patides en la Prefectura de Policia de València durant la dictadura. Els querellants formen part d'un grup de 15 persones detingudes en 1971 durant un dels estats d'excepció declarats pel franquisme. Van romandre en comissaria 19 dies sotmesos a interrogatoris, vexacions i tortures i, posteriorment, van ingressar en la Presó Model acusats d'associació il·lícita i propaganda il·legal, han assenyalat des de la Plataforma.
En concret, la querella va dirigida contra qui fóra membre de la Brigada Política Social de València, Benjamín Solsona. Aquest expolicia va ser denunciat també en el Tribunal número 1 de Buenos Aires, en la coneguda com a Querella Argentina, a la qual se'n van a incorporar 560 valencians. La magistrada Maria Servini de Cubría va emetre en 2014 una orde internacional de detenció contra ell i altres 18 persones imputades en eixa causa per delictes de genocidi i/o contra la humanitat comesos durant el franquisme, han explicat.
En la roda de premsa, Llum Quiñonero ha lamentat que l'espanyola és una "democràcia feble" perquè "després de 40 anys segueix pendent investigar, fer justícia i reparar". En el cas d'aquests 15 querellants, ha assegurat que eren "uns joves que lluitaven per que arribara la democràcia" i, per açò, "van patir tot tipus de tortures".
L'advocat Guillermo Noguera ha afirmat que aquestes querelles suposen un "reclam de justícia que arriba tard" i ha assenyalat que es dirigeixen contra el 'Billy el Niño valencià', qui "gaudia del seu sadisme i de la tortura", ha exposat.
Ha apuntat també que els querellants van ser detinguts per pertànyer al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i per a "acabar amb la dissidència" en un conjunt d'"actes sistèmics i organitzats" en els quals s'utilitzava la tortura, per la qual cosa ha sostingut que es tracta de delictes contra la humanitat que, ha defès, "no prescriuen".
En aquesta línia, ha defès que la Llei d'Amnistia és "manifestament nul·la" perquè "contradiu múltiples convenis internacionals subscrits per Espanya". "Escoltarem que cal passar pàgina, però per a passar pàgina primer caldrà llegir-la", ha resolt.
"HA IMPERAT L'OBLIT"
José Gálvez, un dels querellants, ha denunciat que fins ara "ha imperat l'oblit" i s'ha oblidat que l'espanyola és "una societat traumatitzada per 40 anys de dictadura". "I els traumes reapareixen, a vegades en forma de 12 diputats que defenen el franquisme", ha assenyalat.A més, ha reivindicat que "la democràcia es va aconseguir en el carrer" i els qui van lluitar contra la dictadura "van imposar la llibertat".
Per la seua banda, la diputada Rosa Pérez Garijo ha destacat que els objectius de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València són "memòria, justícia i reparació" i ha posat en relleu que fa un mes es va obrir l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la repressió durant la Guerra Civil i el franquisme amb la finalitat de que "els crims del franquisme no queden impunes".
Un dels responsables d'aquesta Oficina d'Atenció a les Víctimes, Vicent Galiana, ha coincidit en l'objectiu de "seguir treballant per a acabar amb la impunitat" i ha expressat el seu desig que "aquesta querella siga un primer pas".