La Passejà de sant Onofre segueix creixent en espectacularitat en el seu camí a convertir-se en Festa d'Interés Turístic Autonòmic, un objectiu en el qual treballen l'Ajuntament de Quart de Poblet, a través de la Regidoria de Turisme, que dirigeix Maite Ibáñez, i l'associació Amics de la Passejà. Més de 250 quilos de pólvora es van cremar durant les dues hores i mitjana de recorregut pels carrers del municipi, amb els "coeters" i les "coeteres" (cada vegada s'animen més dones) prenent els coets agafats per les característiques tenalles. No van faltar l'alcaldessa, Carmen Martínez, una nodrida representació de la corporació municipal i enguany la va visitar el portaveu del grup socialista en les Corts Valencianes, Manuel Mata.
La Passejà de sant Onofre, declarada Festa d'Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana el 4 de juny de 2007, es remunta a l'any 1723. Amb aquesta processó votiva els veïns i veïnes del municipi reten homenatge al seu patró, en la vespra de la seua onomàstica, i li agraeixen la seua intercessió.
El recorregut es va iniciar a les 22.30 en les portes de l'ermita. Al llarg del trajecte, es realitzen diverses "rodes de foc", en les quals els portadors dels coets se situen en cercle o fent un passadís i prenen tots alhora els coets, originant una imatge extraordinàriament cridanera. La primera "roda" és la que realitzen els xiquets i xiquetes que han guanyat el "Concurs Escolar 2017, Sant Onofre i la Passejà", organitzat per Amics de la Passejà amb l'objectiu de consolidar la festa i assegurar la seua continuïtat. Després li segueixen les de la citada associació. A més, s'han incorporat a la Passejà dos espectacles pirotècnics de gran nivell.
La Passejà forma part dels actes programats en honor a Sant Onofre, que porten en marxa tota la setmana amb xarrades, concurs de dibuix escolar i eixides culturals, entre altres. El pas del temps ha configurat diversos elements que la caracteritzen, fent-la peculiar i senyal d'identitat pròpia de Quart de Poblet.
El primer és la figura de sant Onofre, que és passejat pels carrers del poble. El seu camina, denominada afectuosament "la coveta", representa el moment en què el sant ermità rep la comunió de mans d'un àngel en la seua cova. Està datada en 1941 i el seu autor és l'escultor valencià Rafael Pérez Contel. Aquesta imatge és rèplica d'una altra més antiga, probablement del segle XVII, destruïda en la Guerra Civil.
En segon lloc: la participació popular, representada per l'Ajuntament i els veïns i veïnes que acompanyen al sant, darrere de l'"andà", de manera informal i distesa.
La pólvora, amb les rodes de foc que es realitzen en determinats punts del recorregut, i amb la fila de coeters de l'associació Amics de la Passejà, que encenen lluminàries i coets d'eixides, subjectats amb unes tenalles de fusta, així com la música, tant del grup de tabal i dolçaina que obri la processó com la banda que la tanca, contribueixen a assenyalar el caràcter festiu de l'acte.
El naixement de la Passejà es remunta al segle XVIII. Expliquen els majors que en finalitzar la primavera de 1723 la situació dels pagesos de Quart de Poblet, que eren la majoria dels habitants del poble, era desesperada. Hi havia una gran sequera i els mesos de pluja havien passat sense deixar quasi aigua. El riu, a més, amb prou faenes portava cabal, i les séquies feia dies que no portaven aigua.
Per aquesta raó, quan en la nit del 9 de juny es van arremolinar els núvols de tempestat, en moltes cases van començar a donar gràcies a sant Onofre per haver escoltat les seues peticions i no haver abandonat als seus fills de Quart en eixa situació angoixant. Però l'alegria de seguida es va convertir en un crit de desesperació quan van començar a caure en els carrers del poble grosses pedres de calamarsa: Si les collites estaven afeblides, aquella pedra seria la perduda completa i el pas a l'inici d'una temporada de fam. Els pagesos van eixir en plena nit als camps per a tractar de salvar el que es poguera. Allí, en l'horta, es percaçaren que mentre al poble continuava caent la pedra, en els camps només plovia aigua beneficiosa.
De seguida, van entendre que açò era un senyal de la protecció del patró del poble i, corrent, es van concentrar en la porta de l'ermita, i obrint les portes, van traure el camina de vell ermità per a agrair-li la seua intervenció miraculosa.