El dimecres 18 de setembre, poc després de les 7.30 del matí, a la plaça Rosa dels Vents de la platja de Puçol començaven a arribar familiars, amics i veïns per a animar a José Ramón Romero en el seu desafiament de córrer 1.600 quilòmetres pel GR-10, des de Puçol a Lisboa, durant 30 dies seguits. Un desafiament que els seus primers 3 quilòmetres han sigut amb el suport d'una vintena de veïns que li han acompanyat pel corriol Mangraners fins a la plaça Joan de Ribera on, després de la foto de família i els inevitables comiats, s'ha realitzat l'eixida oficial.
El trajecte a través del corriol ha servit per a explicar una vegada i una altra el seu convenciment que aquests desafiaments fan falta per a sensibilitzar a les empreses i a l'opinió pública sobre la necessitat d'investigar en les malalties estranyes, com la síndrome de San Filippo, que li va ser detectat a Noelia Camarilla Romero quan va complir 11 anys.
La síndrome de San Filippo, considerat per alguns com una espècie d'Alzheimer infantil, afecta 70 persones al nostre país, comença a detectar-se pel retard en el llenguatge a partir dels 3 anys; paral·lelament, la rigidesa de les articulacions va reduint la mobilitat, acompanyada de la pèrdua auditiva i la degeneració neurològica, amb la deterioració del cervell i la medul·la espinal.
En la plaça enfront de l'Ajuntament de Puçol, l'últim comiat d'amics, familiars i, sobretot, de Noelia, en el dia en què compleix 18 anys, i el millor regal que podia rebre és aquest desafiament extrem de José Ramón: 30 dies consecutius, a una mitjana de 55 quilòmetres al dia, sempre per muntanya, recorrent el GR-10 fins a l'Atlàntic. En el seu Facebook anirà publicant cada dia imatges dels pobles per on passa, degudes en gran manera a Javi, qui li acompanyarà aproximadament en 750 quilòmetres... els buits que li permet el seu treball.
Durant anys, el GR10-Xtrem ha unit Puçol amb Andilla, amb un desafiament de 95 quilòmetres, aqueix mateix recorregut ho farà José Ramón en les dues primeres jornades, però després no pararà a descansar. Això només és l'aperitiu.
En les següents quatre setmanes, l'atleta passarà per punts de notable dificultat, com les serres de Calderona, Javalambre o Guadarrama, per a baixar per Extremadura i continuar fins a l'Atlàntic, en concret a Lisboa. Precisament la d'Andilla-Javalambre, prevista per al divendres 20, és l'etapa a priori més dura, perquè a la distància i a l'enorme desnivell se suma la previsió d'un temps plujós durant tot el dia.
«L'únic suport que comptaré serà la presència dels meus pares amb l'autocaravana, encara que ells faran el recorregut per carretera i jo per la muntanya. Cada nit podré sopar, sessió de massatges i dormir en l'autocaravana», explica José Ramón.
I cada matí, carregar la motxilla, comprovar l'equip i els tracks per a seguir l'itinerari correcte de la sendera, perquè «cal no oblidar que en alguns punts de Guadalajara ni tan sols està ben senyalitzat el GR-10», apunta el corredor.
En el seu desafiament compta amb el suport de diversos patrocinadors, inclosa una empresa farmacèutica que ha començat a estudiar a fons la síndrome, també amb el suport de familiars, amics i el poble de Puçol, que li han acompanyat en el primer trajecte dels seus 1.600 quilòmetres. La resta és una qüestió de mantenir la cama i el cap ben moblats. Ànim, José Ramón.