El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reclamat per a Espanya "una reconnexió emocional del tot amb les seues parts", així com "segellar, d'una vegada, els seus esquinçaments interns". Per a això, ha defensat "una Espanya d'Espanyes" i un model territorial "polifònic i policèntric". El cap del Consell ha afegit que també en la Comunitat Valenciana "eixa via superadora de centralismes i oberta a la diferència enriqueix el conjunt".
Ximo Puig ha fet aquestes declaracions aquest diumenge a Alacant en l'acte commemoratiu del Dia de la Constitució, on s'ha fet lliurament de les Distincions de la Generalitat per la Defensa dels Drets i les Llibertats Constitucionals 2020, que han recaigut en els catedràtics Ernest Lluch i Manuel Broseta, tots dos a títol pòstum, i l'ONG internacional Save the Children.
En l'acte, al qual han acudit tots els membres del Consell, també ha intervingut la vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i s'han recitat versos de Francisco Brines i Francisca Aguirre.
Durant el seu discurs, el cap del Consell ha assenyalat que "les circumstàncies ens obliguen a donar una resposta justa, social i àgil", i que eixa resposta "no consisteix en independentismes centralistes ni perifèrics". "El camí -ha assegurat- és la cogovernança, és a dir, un millor govern compartit per a servir a la ciutadania amb major eficàcia".
Per al president, "també en la Comunitat Valenciana eixa via superadora de centralismes, i oberta a la diferència, enriqueix el conjunt". I com a mostra d'això ha assegurat que, en la situació actual, "ha sigut crucial comptar amb la veu i la mirada de la ciutat d'Alacant i de la província d'Alacant en aspectes com els acords d'Alcem-nos per a la recuperació de la Comunitat Valenciana". "Per això, hui el debat territorial ha d'alinear les regles amb la nostra realitat actual i amb la nostra visió de futur", ha afirmat.
Per part seua, la vicepresidenta del Consell i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, també s'ha referit a la cogovernança, en assenyalar que "s'ha revelat com altament positiva per a la gestió dels interessos públics". "En primer lloc", ha afegit, "perquè les mirades plurals sempre són més àmplies que les uniformes. Però també perquè la codecisió és el fonament de la corresponsabilitat".
A més, la vicepresidenta del Consell ha manifestat que les decisions "són més adequades i encertades quan s'adopten amb mesures de proximitat", per a destacar seguidament que "aquesta és la grandesa política de l'Estat de les Autonomies, que durant els últims mesos està responent de forma molt eficaç als reptes provocats per l'alarma sanitària, econòmica i social".
"Enguany estem redescobrint que criar, cuidar i curar són les accions sobre les quals s'assentisca la vida i se sustenta la nostra pròpia essència com a espècie", ha subratllat
Cinc reptes per al nou model
El president de la Generalitat ha explicat que existeixen actualment cinc reptes als quals fer front: "superar l'Espanya macrocefàlica del centralisme ineficient, aconseguir l'Espanya equitativa del finançament just i l'harmonia fiscal, avançar cap a l'Espanya cogovernada sense independentismes ni nacionalismes excloents, atendre l'Espanya invisibilitzada de tantes terres oblidades i oxigenar l'Espanya despoblada de l'hivern demogràfic".I per a afrontar aquests reptes s'ha referit a la necessitat de "dialogar, la qual cosa exigeix voluntat, pensament, predisposició i empatia".
Així mateix, Ximo Puig ha defensat la realitat plural i diversa tant de la Comunitat Valenciana com d'Espanya, assegurant que "a una terra cal voler-la tal com és, no com a un li agradaria que anara, perquè el contrari és interés, domini i opressió".
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha destacat que la Constitució "va canviar el nostre rumb col·lectiu, per a bé, amb llibertat, pau i democràcia", no obstant això 42 anys després "la nostra arquitectura institucional i emocional precisa un canvi 'de iure', o 'de facto".
En aquest sentit ha reivindicat una actualització de la norma bàsica de tots els espanyols indicant que "és insensat que ens constrenya i paralitze la por d'actualitzar un BOE de 1978". A més, ha assegurat que no es tracta "d'unitat de destí en l'universal, de banderes, o d'identitarismes, sinó de drets, d'igualtat d'oportunitats, i d'una millor adaptació al món nou, digital i sostenible, que s'imposa".
Estat social
El president ha recordat que la Constitució comença amb la definició d'Espanya com a Estat Social i que "aquest accent social obri la porta d'un instrument decisiu per a protegir-nos de la pandèmia". És la Constitució la que consagra "el dret a la protecció de la salut" i reconeix el dret "a la llibertat, a la seguretat i a la dignitat personal, valors dels quals emana un patriotisme cívic que inspira el nostre dia a dia".Així mateix, s'ha referit als principis, que reconeix la Carta Magna, d'equitat i solidaritat "com el més indivisible"; a la igualtat de drets, d'obligacions i d'oportunitats, com "el més indissoluble"; i al respecte a la llei i als drets dels altres, "sense egoismes, sense abusos i sense deslleialtats", com "el més indissoluble que ha d'existir".
El cap del Consell ha destacat "la ineficàcia de sobreactuar amb oratòries inflamades de patriotisme" i ha recordat les paraules de María Zambrano en les quals assegurava que "tot extremisme destrueix el que afirma".
Exemples de convivència
Durant la seua intervenció, el president s'ha referit com a exemple de convivència "a l'artista universal Joan Genovés, mort enguany, i recordat per la seua mirada comunitària, el seu alé de llibertat, i el seu esperit conciliador".Així mateix, també ha recordat als catedràtics Ernest Lluch i Manuel Broseta, tots dos guardonats per la Generalitat, com "dues persones clau per als nostres drets i llibertats constitucionals que van lluitar, pagant amb la seua vida, per la convivència".
Ximo Puig ha assegurat que Ernest Lluch, al qual s'ha referit com a 'pare' de la sanitat universal, i Manuel Broseta, al qual ha definit com a "dirigent clau en l'aprovació de molts estatuts autonòmics", "van anar dues grans persones amb diferents mirades polítiques i un mateix i desgraciat final, tots dos assassinats per ETA".
Finalment, el cap del Consell ha destacat el llegat d'Eglantyne Jebb, fundadora de Save the Children fa 101 anys i artífex d'haver situat els drets de les xiquetes i els xiquets en l'agenda política mundial.
"El seu llegat en la Comunitat Valenciana es manté gràcies a la gran família de treballadors, voluntaris i socis que conformen Save the Children, que sostenen cada dia una part crucial de l'escut social de la nostra Constitució", ha conclòs.