El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat que "recordar i honrar als qui van lluitar pels nostres drets" és un "imperatiu ètic i un mandat legal" dirigit al coneixement i a la reparació dels fets.
Així ho ha manifestat el president durant la seua intervenció en l'acte organitzat amb motiu del Dia de Record i Homenatge a les Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura, en el qual també ha participat la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.
En el transcurs de l'acte, el cap del Consell ha descobert una placa commemorativa i ha assegurat que el port d'Alacant "va veure l'últim alé d'una República que va portar justícia i llibertat" i, per tant, "és el lloc on calia instal·lar aquest primer recordatori, al qual seguiran molts més".
El president ha recordat als 2.636 passatgers del vaixell mercant Stanbrook, que duguera a terme l'última evacuació de refugiats republicans des del port d'Alacant el 28 de març de 1939, així com a les més de 15.000 persones que van quedar atrapades en el port i "a les quals els esperava l'exili, la mort, els camps de concentració i la dura repressió franquista".
Per tot això ha assegurat que "més enllà del record, la nostra obligació és treballar perquè senten orgull d'una democràcia per la qual tant van lluitar, van patir i van somiar".
Així mateix, s'ha referit als "centenars de milers de morts en la guerra i en la duríssima postguerra", i als centenars de milers de desapareguts, que situen a Espanya en una "estadística vergonyosa" com el segon país del món amb més desapareguts, tan sols per darrere de Cambodja com a resultat de la dictadura de Pol Pot. I ha explicat que l'única manera d'enfrontar-se a tals dades és "la que tenen els demòcrates, és a dir, la memòria per a no oblidar el succeït, la veritat sense tergiversacions i la justícia per a reparar les ferides".
Esperit demòcrata i actitud humanista
Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana compta, des de 2017, amb una llei de memòria democràtica i per a la convivència, perquè "una societat decent no mira cap a un altre costat que no siga el de les víctimes".I ha explicat que " no es pot canviar la història, però sí la memòria sobre el passat, al qual hem de mirar de front, amb esperit demòcrata i actitud humanista", afirmant que "la mirada al passat no busca revenja ni nostàlgia, sinó concòrdia i un millor futur".
"La memòria ha de recordar-nos que el succeït es pot tornar a repetir i advertir-nos que ningú està vacunat contra el fanatisme, la discriminació i l'enfrontament", ha manifestat.
Patriotisme cívic renovat
Durant la seua intervenció, el president ha fet referència a Max Aub, assegurant que va compondre l'obra més significativa sobre la Guerra Civil i que seguint el seu deixant en 'Laberint màgic', "el nostre deure hui és reconstruir la memòria històrica"."I això - ha continuat- volem fer-ho mantenint sis actituds: recordar els fets que van ocórrer; reconéixer la responsabilitat que, com a país, tenim davant la història; recuperar als desapareguts perquè les seues famílies puguen clausurar eixe buit immens; reparar a totes les víctimes; reconciliar les dues Espanyes de les quals parlava el poeta; i reforçar la democràcia".
Finalment, el cap del Consell ha llançat un advertiment davant les "noves amenaces" que planen en forma de "polarització i el frontisme, soroll destructiu i l'ús de manera cínica de paraules com a llibertat", i ha assegurat que és necessari "un patriotisme cívic renovat però inspirat en els valors més importants com la llibertat, la igualtat i la fraternitat".
Nova imatge de la Memòria Democràtica
Per part seua, la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo ha destacat que, amb la Llei de Memòria Democràtica de 2017, "el poble valencià es va dotar d'una eina decisiva per a emprendre aquest treball de recuperació".Aquesta llei ha permés que "estiguem en disposició de fer un salt qualitatiu en la millora de la identificació de les restes òssies, així com que hàgem fet el primer pas en la creació d'un banc d'ADN que centralitze totes les mostres genètiques", ha dit.
Per a la consellera, "estem posant les 'pedres de futura mirada' de la llibertat que Miguel Hernández no va arribar a veure mai, una mirada al futur que hui estrenem en part amb la nova imatge de la Memòria Democràtica Valenciana i que simbolitza, amb les dues mans aferrades, eixe treball conjunt, eixe esforç col·lectiu de bandejar per sempre l'oblit, l'amnèsia i la humiliació".
Pérez Garijo ha assegurat que es tracta de la imatge "que portarem -ha indicat- als llocs de la memòria, la que ens guiarà pels itineraris i les rutes que ens permetran explicar 'in situ' què va succeir, com i per què", i que constitueix "un símbol que donarà sentit i cohesió" en els llibres, materials audiovisuals, exposicions, jornades i tot tipus de treballs culturals que parlen de la Memòria Democràtica Valenciana.