El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha exaltat aquest dimarts, en vespres del 9 d'Octubre, el "poble" com "la major força" de la Comunitat Valenciana i ha asseverat que "les gents anònimes" resulten "imprescindibles per a prendre la Bastilla de la solidaritat, derrocar l'Antic Règim de la intolerància i encaminar la història valenciana per la senda de la igualtat".
Així s'expressa Puig en un article d'opinió amb motiu del Dia de la Comunitat Valenciana, que se celebra aquest dimecres, "la data més assenyalada del calendari col·lectiu perquè és "l'acta fundacional del nostre poble", subratlla.
El president comença la seua reflexió al·ludint a "una de les lectures més interessants de l'any", la novel·la '14 de juliol', en la qual Éric Vuillard "relata aquell mític dia de 1789 en el qual la història va canviar i ho va fer des d'un punt de vista original: el de les gents anònimes --tan reals com desconegudes fins ara-- que van resultar imprescindibles per a prendre la Bastilla, derrocar l'Antic Règim i encaminar la història d'Europa per la senda de la llibertat, la igualtat i la fraternitat".
Seguidament, el cap del Consell cita historiadors com Alfons Cucó i Antoni Furió per a exposar que "no és la geografia la que explica el poble valencià, sinó la història". En aquest sentit, recorda el moment en el qual Jaume I va conquistar les antigues taifes musulmanes--Ares del Maestrat, Borriana, el Puig, València, Alzira, Dénia, Xàtiva, Biar-- i va decidir crear el nou i independent Regne de València.
"Un poble nou s'engegava", assenyala Puig, que precisa: "però ho feia des de la diversitat: amb repobladors que provenien de territoris dispars i amb parles diferents, amb una geografia ben diferenciada entre el litoral amable i un treballós interior, amb una part de musulmans que compartien terra amb una minoria jueva i la majoria creixent de nous cristians".
"TERRA CAPAÇ D'OBRIR-SE I D'ESTENDRE PONTS"
"Estic convençut d'aquella diversitat originària ha anat modelant, per a bé, la nostra personalitat", ha constatat el president, que ha considerat que la Comunitat Valenciana ha demostrat "ser una terra capaç d'obrir-se i d'estendre ponts amb altres pobles i cultures".Al seu paréixer, ara que els valencians compleixen "781 anys junts", és "fonamental eixa mirada al passat d'unió en la diversitat a l'hora d'afrontar els reptes actuals", entre els quals cita "un finançament just, un creixement sostenible i, per damunt de tot, una igualtat real entre gèneres".
En aquesta línia, ha advocat per "un finançament just, una societat digital, un creixement sostenible i respectuós amb el planeta, una economia innovadora i inclusiva, una ocupació sense precarietat, una educació pública adaptada als nous temps i amb una FP pionera, una extensió de l'estat del benestar i, per damunt de tot, una igualtat real entre gèneres on la insuportable violència masclista siga, per fi, eradicada".
Sobre aquest tema, ha argumentat que, davant els desafiaments que hui encara la Comunitat Valenciana, es requereix "prendre consciència que nostra terra l'han fet i la faran les gents anònimes". "El poble que cada dia batega en les escoles, en els hospitals, les fàbriques, els camps, les cafeteries i les oficines o les places dels nostres pobles i ciutats: ací està la major força de la nostra terra", ha reivindicat.
A més, "el nostre Segle d'Or que ens recorda tot el que hem aconseguit anant de la mà". "De fet, el nostre poble podria entonar aquells versos de Maria Beneyto: 'Jo múltiple, plural, amics meus, no sóc res. Sóc tot", evoca.
Per tot açò, insisteix que "la major força de la nostra terra és la gent que resulta imprescindible per a prendre la Bastilla de la solidaritat, derrotar l'Antic Règim de la intolerància, i encaminar la història valenciana per la senda d'igualtat".