El president de la Generalitat Ximo Puig posa a la Comunitat Valenciana com a "exemple de convivència social i democràtica", i subratlla que "la recepta valenciana de "respecte, diàleg, pacte i convivència" és el camí.
-Proclama que la "lleialtat" del Consell amb la Constitució es tradueix en aquesta legislatura a "treballar amb determinació per a aprofundir en la democràcia, defensar l'autogovern i impulsar drets"
-Advoca per "una reflexió assossegada i profunda" sobre l'"arquitectura institucional" d'Espanya, "que ha de donar lloc a una reforma constitucional en sentit federal per a enfortir la unitat de tots els espanyols", i perquè el Senat "siga ja una cambra territorial"
Alacant . El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha proclamat que en la nova legislatura iniciada la "lleialtat" del Consell cap a la Constitució es tradueix en el compromís de "treballar amb determinació en l'aprofundiment de la democràcia, la defensa de l'autogovern i l'impuls dels drets".
Segons Puig, "complirem l'encàrrec de la nostra Constitució en la mesura en què atallem la desigualtat i protegim els drets dels més vulnerables" i, en aquest sentit, ha detallat que "aqueix compliment" ha de dirigir-se en diverses direccions com la lluita per la igualtat de la dona i contra la violència de gènere, el desenvolupament de polítiques públiques que reduïsquen les desigualtats generades pel sistema econòmic, la gestió dels drets de migrants i refugiats o interioritzar que l'emergència climàtica és una realitat davant "la qual hem d'actuar ja".
Així s'ha expressat el cap de l'Executiu valencià a Alacant, durant la seua intervenció en l'acte commemoratiu de la ratificació de la Carta Magna, al qual també han assistit els altres membres del Consell, i en el qual ha advocat per una combinació de "respecte, diàleg, pacte i convivència" per a mantindre "en aquests temps difícils el rumb correcte d'estabilitat i desenvolupament".
El president ha subratllat que la Comunitat Valenciana "és hui exemple de convivència social i democràtica", i ha assenyalat que "enfront de la fractura política i emocional" d'altres comunitats, "hem sabut conjugar la diversitat del nostre poble amb el molt que ens uneix". Per això ha rebutjat "el clima d'enfrontament que massa alimenten". "És que la pau i el progrés han sigut alguna vegada el fruit de la confrontació? Produeix la crispació un millor país?", ha afegit.
"La democràcia és diàleg"
Puig, qui ha instat a "valorar la riquesa que emana de la diversitat", ha asseverat que "en democràcia no sobra ningú", perquè "la seua essència és la inclusió". Per això, ha interpel·lat a "ser implacables amb els qui intenten destruir el més preuat que compartim: les institucions democràtiques, la cohesió social i la convivència". Per al cap del Consell, "el material més sòlid amb el qual podem escriure el nostre futur en democràcia té un nom. Aqueix nom és diàleg".El president de la Generalitat ha cridat a "defensar l'Estat autonòmic concebut per la Constitució" perquè, en les seues paraules, "qui ataca l'Estat autonòmic ataca l'Estat del Benestar".
"Espanya té davant sí un desafiament territorial", ha reconegut Puig, qui ha apostat per "una reflexió assossegada i profunda" sobre l'"arquitectura institucional" d'Espanya, "que ha de donar lloc a una reforma constitucional en sentit federal". I això perquè, ha agregat, "federar és unir des de la diversitat".
"El Senat, cambra territorial"
En la seua opinió, seria "un nou pacte que servisca per a cohesionar Espanya i enfortir la unitat de tots els espanyols", al mateix temps que "contribuiria a lluitar contra les dues temptacions tan presents com perjudicials: el secessionisme i el centralisme". Per al titular de la Generalitat, mentre arriba aqueixa "actualització", el Senat "ja pot i ja ha de ser una cambra territorial", per la qual cosa s'han d'"impulsar les figures federalitzants que la Constitució ja obri".El cap de l'Executiu valencià ha considerat que "ens convé obrir la conversa sobre la qüestió territorial més enllà de la relació entre Madrid i Catalunya", ja que aquesta qüestió territorial "no és només una qüestió d'identitats" sinó que és, "fonamentalment, una qüestió de polítiques públiques" que, en la seua opinió, "són les que donen resposta als vertaders interessos de la ciutadania: els seus drets i llibertats".
La reforma del finançament
Segons Puig, per a poder portar avant les polítiques públiques, "que creguen la vertadera identitat ciutadana i sostenen la igualtat de drets civils i socials", és necessària un adequat finançament. "Defensar la Constitució és exigir la reforma del sistema de finançament", ha expressat.En aquest sentit, el titular del Consell ha assegurat que el Govern valencià continuarà reclamant amb fermesa "una reforma del sistema de finançament que done a la nostra terra el que, en justícia, és seu".
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mònica Oltra, ha intervingut en l'acte per a destacar els valors que estan darrere de la Constitució. "Llibertat, Igualtat i Fraternitat són pilars fundadors que estan en l'origen de la definició d'Espanya com un Estat Social i Democràtic de Dret. Social i Democràtic, per aquest ordre", ha assenyalat.
Guardonats per la Constitució
Durant la celebració de l'acte commemoratiu del Dia de la Constitució, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha fet lliurament dels reconeixements que concedeix la Generalitat per la Defensa dels Drets i Llibertats Constitucionals.Els premiats enguany han sigut, en la categoria de guardó col·lectiu, l'Arxiu de la Democràcia de la Universitat d'Alacant -recollit pel coordinador de l'Arxiu, José María Perea-. El reconeixement individual s'ha atorgat a Tomás Vives, catedràtic emèrit de Dret Penal de la Universitat de València i exvicepresident del Tribunal Constitucional.