Per primera vegada en 36 anys, el PSOE-A s'arrisca a perdre el Govern si pacten les formacions de la dreta que sumen majoria absoluta gràcies al creixement de Ciutadans i a la irrupció abrupta de Vox. Contra tot pronòstic, els socialistes s'enfonsen i perden 14 escons, en baixar de 47 a 33.
Malgrat ser la força més votada, el PSOE-A recapta un 28,06 per cent dels vots amb el 97,64% escrutat, set punts per sota del que fins avui era el seu pitjor resultat en termes de percentatge de vot, el de 2015, i es deixa més de 420.000 vots pel que fa als últims comicis.
Cap enquesta va anticipar aquesta patacada del PSOE, malgrat que en cercles socialistes s'assumia com a possible una certa pèrdua d'escons, però no gaire superior als cinc escons.
El resultat d'avui per als socialistes queda a anys llum d'aquells primers comicis autonòmics del 23 de maig de 1982, en els quals el PSOE-A va aconseguir amb Rafael Escudero el millor resultat en la seua història, tan sols cinc mesos abans de les generals que van suposar la primera victòria del PSOE amb Felipe González, per majoria absoluta. Llavors van votar al PSOE-A quasi milió i mitjà d'andalusos, el 52,54%, traduïts en 66 escons.
Mai més el PSOE-A va recaptar una victòria igual, encara que s'ha mantingut en el poder de forma ininterrompuda des de llavors. Tan sols en 2012 va ser superat en nombre de vots i escons pel PP de Javier Arenas, en la primera, i fins avui, única derrota dels socialistes andalusos, que es van quedar a 42.000 vots del PP (39,56%) i amb 47 escons, tres menys que els 'populars'.
El pacte amb Esquerra Unida va mantenir en Sant Telmo al socialista José Antonio Griñán, que dimitiria any i mig després, en plena instrucció del cas de corrupció dels ERE, pel qual està sent jutjat al costat del també expresident andalús Manuel Chaves.
En qualsevol cas, l'any que els socialistes van recaptar un suport més baix en percentatge de vot va ser en els comicis de 2015 (35,41%), els primers amb Susana Díaz com a candidata i en els quals va irrompre Podemos, a qui van votar quasi 600.000 andalusos, que van atorgar 15 escons als 'morats'. Així i tot el PSOE-A va mantenir la primera posició amb 1.411.278 vots i 47 escons.
L'any en què el PSOE-A va obtenir un menor nombre d'escons va ser en 1994, en plena recessió econòmica agreujada per les milionàries inversions que van preparar a Espanya per a les Olimpíades de Barcelona i l'Expo de Sevilla en 1992. Encara que els socialistes van tornar a ser primera força, van perdre la majoria absoluta que va caracteritzar les tres legislatures anteriors en deixar-se 17 escons i caure fins als 45.
LA LEGISLATURA DE LA PINÇA
Va ser l'inici de la breu legislatura 'de la pinça', en la qual Manuel Chaves va governar en minoria davant la impossibilitat de pactar amb Esquerra Unida, que havia aconseguit el seu millor resultat amb 20 escons. L'oposició de bloqueig que van engegar PP i Esquerra Unida de manera conjunta va abocar a Chaves a avançar les eleccions 20 mesos després.Els comicis del 96 van permetre a Chaves remuntar fins als 52 escons, mentre que IU va ser penalitzada i va baixar de 20 a 13 escons. Els socialistes van triar llavors com a socis de govern als quatre diputats del Partit Andalucista, pacte que es va reeditar després de les eleccions de l'any 2000.
El PSOE-A va haver d'esperar a les eleccions de 2004, que van coincidir amb les generals, per a tornar a obtenir una majoria absoluta per primera vegada en una dècada, que van repetir en els comicis de 2008.