Una nova infraestructura verda, que connecte el Parc Natural de l'Albufera amb el del Túria, incloent-hi els jardins que ocupen l'antic llit del riu, però que, a més, harmonitze la funció de drenatge de la zona amb el seu ús públic i d'espai ecològic, ha sigut la proposta plantejada per l'Alcalde de València, Joan Ribó, compartida pel regidor de Devesa-Albufera, Sergi Campillo.
Així, en l'estudi de viabilitat presentat, es continua apostant pels pulmons verds a la ciutat, en aquesta ocasió, amb la creació, a llarg termini, d'aquest gran corredor verd que renaturalitzaria el nou llit del riu Túria i, per descomptat, connectaria els municipis riberencs "saldant el deute històric amb l'anomenada ciutat del Sud dignificant aquest espai públic tan emblemàtic", ha explicat Joan Ribó.
En l'actualitat, el nou llit es troba "en un entorn agressiu, amb autovies dures en les dues parts. És moment d'actuar". Però, Per què ara? Tal com ha explicat l'alcalde, ara és el moment per l'actual tramitació del Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria; perquè s'està plantejant un nou pla hidrològic per a canalitzar les aigües de la depuradora de Pinedo; per la falta de connexió que existeix, durant anys, entre els pobles del sud; i perquè l'experiència de Los Ángeles o Barcelona amb la renaturalització del Besòs deixa veure que és una proposta més que viable.
"És una oportunitat d'or per a connectar dos espais naturals en un corredor verd per a les espècies i faunes vegetals"
En aquest sentit, Campillo ha explicat que es tracta d'una "oportunitat d'or per a connectar dos espais naturals en un corredor verd per a les espècies i faunes vegetals. No s'està parlant de crear un jardí, sinó de renaturalitzar". D'aquesta manera, l'estudi respecta la funció principal per a la qual va ser construït el nou llit del Túria, que no és una altra que canalitzar possibles avingudes d'aigua i evitar la catàstrofe que va patir València amb la riuada de 1957.
L'estudi planteja tres llits dins de l'actual: un per a sostenir el cabal ecològic amb un cabal mínim d'aigua permanent; un altre de reserva amb zones inundables, però sense contingut permanent d'aigua; i un tercer, que inclouria els altres dos, i que suposa "la garantia que posa fora de perill l'àrea metropolitana". En aquest últim, es contemplen portes d'accés pròximes en els nuclis urbans, però "amb les precaucions necessàries per a prevenir improbables, però possibles avingudes d'aigua", passos ecològics, estanys, miradors, carril bici o intervencions artístiques o plaques fotovoltaiques en els laterals del llit.
Ribó ha deixat clar que no es tracta d'un projecte tancat, sinó que es tracta d'una proposta en la qual caldrà treballar. Per a això, es proposa crear un organisme en el qual estiguen representades totes les administracions i la ciutadania implicada. I és que estaríem parlant d'una infraestructura que connectaria "des de l'últim poble del Parc Natural de l'Albufera, que és Cullera, fins a l'últim poble del Parc Natural del Túria, que és Pedralba. Estem parlant, per tant, d'una connectivitat molt important que implica milions de persones".
El següent pas per a seguir avant amb aquest projecte és obrir un diàleg amb la ciutadania i, a continuació, presentar el projecte als alcaldes i responsables dels pobles de València del Sud dels municipis implicats (Xirivella, Mislata i Quart de Poblet), així com a l'associació de Municipis del Parc Natural Túria, a la direcció i junta rectora del Parc Natural Túria, a la Generalitat i Diputació de València i al Ministeri de Transició Ecològica (on s'inscriu la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) i societat civil.