L'Ajuntament de Paiporta acaba d'encetar un procés participatiu que, sota el nom d''Infància amb Paiporta', té com a objectiu repensar la ciutat amb la perspectiva de les xiquetes i xiquets entre 6 i 12 anys. Amb aquesta finalitat, el projecte ja ha començat a realitzar tallers als centres educatius del poble per a escoltar les veus que quasi mai s'escolten a l'hora d'aplicar polítiques urbanístiques, les de les criatures. L'arquitecte del parc Gulliver de València, Rafa Rivera, i la professora del CEIP Jaume I, Inma Coscollà, varen avalar les intencions del projecte amb la seua presència a la presentació, celebrada dies enrere. També varen estar presents en l'acte l'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, el regidor d'Educació, Toni Torreño, i el d'Urbanisme, Pep Val, acompanyats per membres de les Associacions de Mares i Pares d'Alumnes (AMPAs), personal docent, persones a títol particular i algunes xiquetes i xiquets.
'Infància amb Paiporta' és una iniciativa de les regidories d'Educació i d'Urbanisme, Medi Ambient i Sostenibilitat que parteix d'una realitat inqüestionable a la majoria de les ciutats de l'actualitat: la invisibilització de la infància en el disseny i gestió dels espais públics i privats.
Per tal de donar remei a aquest problema, i en col·laboració amb les arquitectes Marta Pastor i Carolina Juan, de Nadal Villena Arquitectura i Urbanisme, l'Ajuntament s'ha proposat escoltar les veus més joves del poble. Acabar amb el plantejament reduccionista de l'urbanisme fet i pensat per subjectes homes, de mitjana edat, de classe mitjana i amb un treball ben remunerat i condicions físiques plenes.
Qui viu i qui ha de dissenyar el poble és un ventall molt més ampli de perfils i persones. I entre elles, les més invisibilitzades són les xiquetes i xiquets.
En aquest sentit, durant la presentació, tant Rafa Rivera com Inma Coscollà encoratjaren les persones encarregades d'elaborar el procés a continuar endavant i escoltar sense embuts la veu de la infància. L'autor del Gulliver, un parc avançat al seu temps, pioner en la posada dels xiquets al centre del disseny de l'espai públic, va denunciar que les ciutats actuals no tenen en compte a la infància, a les seues necessitats i inquietuds. Coscollà, per la seua banda, va posar l'accent també en dissenyar un procés de participació transparent en què els xiquets i xiquetes puguen expressar les propostes en el seu propi llenguatge, i del que es vegen resultats palpables.